L'antic teatre més gran de Barcelona es convertirà en un laboratori de neurociència

BarcelonaJa no queda cap rastre del pati de butaques, i de la graderia només hi ha l'esquelet de formigó, però l'espai de l'antic teatre de les Llars Mundet encara impressiona. Després d'anys abandonat i amb l'accés molt restringit, l'edifici dissenyat per Manuel Baldrich i propietat de la Diputació de Barcelona ha obert aquest dilluns les portes per presentar el projecte que ha de transformar l'espai per sempre: el Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN), el primer centre de recerca en neurociència aplicada a la salut a Catalunya.

El projecte, impulsat per la Universitat de Barcelona (UB), la Generalitat i la Diputació, acabarà amb el teatre –que està en desús des del 1994– i convertirà aquest racó de la falda de Collserola en un espai "d'absoluta rellevància científica" on es faci activitat acadèmica i de recerca "d'alt nivell i gran impacte", en paraules de Joan Guàrdia. El rector de la UB, que ha rememorat el primer cop que, sent encara un jove professor, va entrar en aquest teatre, ha dit que es tracta d’un dia "molt especial" per al campus Mundet perquè es troba per fi una solució per a un espai que fa dècades que està abandonat.

Les obres de rehabilitació tindran un cost aproximat de 12 milions d'euros, la meitat dels quals els aportarà la Diputació de Barcelona i l'altra meitat la Generalitat a través de fons europeus. Per poder rebre aquest ajut comunitari caldrà que les obres –que començaran el juliol del 2027– estiguin enllestides abans d'acabar l'any 2028. Durant el 2029 i el 2030 es preveu que el nou centre de recerca estigui consolidat operativament.

Guàrdia ha recordat que, mentre l'espai ha estat abandonat, sobre la taula hi ha hagut diverses propostes, com ara convertir l’antic teatre del Campus Mundet en un gran centre de convencions, simpòsiums i congressos, o edificar-hi estructures que acollissin ciència. Ha explicat també que el nou projecte, que aspira a convertir Catalunya en un referent internacional en neurociència aplicada a la salut, neix de l'empenta que va suposar per a la universitat la frustració de no haver guanyat el projecte Neurotech Espanya.

La consellera d'Universitat i Recerca, Núria Montserrat, també ha volgut fer referència a la història del recinte, que en el passat havia sigut també un orfenat que tenia el teatre com el seu principal punt d'esbarjo. "Un espai que cuidava des de l'assistència ara ho farà des de la recerca", ha apuntat. Com abans la resta de ponents, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha celebrat també la col·laboració entre diferents institucions que ha permès tirar endavant el projecte.

Una rehabilitació controvertida

Durant l'acte també ha intervingut Óscar Blasco en representació de Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge, encarregats de la rehabilitació de l'edifici. Blasco ha detallat que part de l'antic teatre –principalment la graderia– serà "l'atri central bioclimàtic" que articularà tot el centre de recerca, connectant els laboratoris, els espais de treball i els espais tècnics de neuroimatge. "Serà com una mena d'àgora moderna que funcionarà com un espai de comunitat, intercanvi i relacions socials", ha dit, i ha remarcat també que la fusta –que ara cobreix les parets laterals– tindrà un pes molt destacat en la reforma.

La rehabilitació de l'antic teatre de les Llars Mundet ha generat controvèrsia des que es va saber que suposava perdre el seu ús com a teatre, malgrat que en el passat les seves més de 1.300 butaques l'havien convertit en el cinema més gran de la ciutat. Sí que es conservaran les pintures de Josep Guinovart, un mosaic d'Armand Olivé que hi ha al vestíbul del teatre i el revestiment ceràmic de la grada.