La preocupació per l'habitatge a Barcelona bat rècords

BarcelonaEl problema de l'habitatge continua desbocat a Barcelona. Com a mínim, així ho senten els seus ciutadans. L'enquesta de serveis municipals de l'Ajuntament de Barcelona feta pública aquest divendres mostra com en poc temps la preocupació per l'habitatge s'ha disparat entre els problemes més greus de la ciutat. Un 20,8% dels enquestats el consideren el principal maldecap de la capital catalana, 8,5 punts més que fa només un any. Un creixement exponencial que porta la preocupació per l'habitatge al valor més alt que s'ha registrat mai en aquesta enquesta, que es fa des del 1989.

Tanmateix, l'habitatge no arriba encara a ser el primer problema de la ciutat per als barcelonins –cosa que sí que passa ja al baròmetre municipal, amb una mostra inferior–. En el cas de l'enquesta de serveis municipals, els ciutadans que han respost al qüestionari continuen considerant majoritàriament que la principal dificultat de la capital catalana té a veure amb la seguretat. Un 26,5% la situen al capdavant de la llista de problemes, un punt menys que ara fa un any. Per districtes, però, destaca Ciutat Vella, on un 45,6% consideren la inseguretat el primer problema de la zona.

Ara bé, quan es pregunta als enquestats pel problema personal més greu –no el del conjunt de la ciutat– és l'habitatge qui pren la davantera. Un 16,1% responen que aquest és el seu principal maldecap, davant d'un 13% que opten per la inseguretat. Fa un any, en l'anterior onada de l'enquesta de serveis municipals, era al revés. La inseguretat liderava la llista amb un 14% per davant de l'habitatge, que era segon amb un 10,7% de les respostes.

Davant d'aquestes dades, la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha reivindicat la feina feta pel govern de Jaume Collboni per garantir "el dret dels barcelonins a quedar-se a la ciutat". En aquest sentit, ha subratllat mesures com la declaració de tota la ciutat com a zona tensionada per poder posar un topall als preus del lloguer, l'anunci de la supressió de tots els pisos turístics que existeixen a Barcelona i els esforços per arribar a una producció pròpia de 1.000 habitatges protegits cada any.

Continua el retrocés del català

L'enquesta també consolida una altra de les dinàmiques que ja fa temps que mostra la capital catalana: el retrocés del català com a llengua habitual. Si fa un any només el 36% dels enquestats deien parlar en català habitualment, aquest cop la xifra encara retrocedeix un punt més i cau fins al 35%. És la xifra més baixa des que es va començar a fer la pregunta l'any 1989. Aleshores el 49% dels barcelonins triaven el català com la seva llengua habitual. També baixa un punt l'ús del castellà (55%), mentre que els barcelonins que utilitzen habitualment altres llengües ja són el 10%, dos punts més que l'any passat.

Pel que fa a la percepció sobre l'evolució de Barcelona, el pessimisme continua manant entre els enquestats. Un 47% consideren que la ciutat està pitjor que fa un any, mentre que un 30% creuen que ha millorat. Tanmateix, el consistori ha volgut fer una lectura positiva de les dades, i ha subratllat que els que creuen que Barcelona va millor han crescut en dos punts respecte a l'any anterior mentre que els crítics es mantenen estables. Des de l'Ajuntament subratllen, a més, que a l'inici del mandat els que la veien pitjor eren un 54%.

Malgrat tot, l'enquesta de serveis municipals mostra també una petita millora en l’opinió sobre la gestió municipal, que amb una nota de 6,4 i dues dècimes més que ara fa un any, assoleix la valoració més alta des del 2018. Bonet ha fet èmfasi en aquesta dada, que, ha dit, demostra que "Barcelona està millorant" i que "la ciutadania així ho està percebent i reconeixent". La tinenta d'alcaldia ha destacat també que els enquestats puntuen amb un 7,5 la seva satisfacció de viure a Barcelona.

Els resultats de l'enquesta –la més àmplia que fa l'Ajuntament– es van obtenir a través de 6.000 entrevistes presencials fetes entre el 10 de febrer i el 7 de maig a persones que feia com a mínim sis mesos que residien a la ciutat.