Barcelona 2000-2025: el boom global
L'anàlisi de dades evidencia com ha canviat la capital catalana en el primer quart del segle XXI
BarcelonaPocs llocs retraten tan bé el canvi que ha viscut Barcelona en els últims vint-i-cinc anys com la platja de la Barceloneta. Assegut a la seva sorra és possible observar la mutació física més recent de la ciutat –amb l'hotel Vela, els gratacels de Diagonal Mar o la placa solar del Fòrum a l'horitzó redefinint-ne l'skyline–, però també aquella transformació menys evident a simple vista, la que permet constatar com durant el primer quart del segle XXI l'impacte de la globalització ha canviat decisivament la capital catalana.
Avui a la platja de la Barceloneta, l'anar i venir de riders transportant hamburgueses i furgonetes carregades de paquets comprats online són símptomes d'un món diferent en què no cal afinar massa l'oïda per escoltar una desena d'idiomes parlats per turistes, però també per veïns que han arribat d'arreu del món. Una consulta al mòbil –ara omnipresent i aleshores anecdòtic i sense internet– ens permetrà posar dades a aquesta transformació. Aquest és l'objectiu d'aquest article, que a les portes de la Mercè 2025 i de la mà de l'amplíssima base de l'Oficina Municipal de Dades, vol analitzar com ha canviat Barcelona en un quart de segle.
Perquè és cert que aquestes últimes dues dècades i mitja a la capital catalana han tingut poc a veure amb els últims vint-i-cinc anys del segle XX. Aleshores la recuperació de la democràcia primer i l'eufòria olímpica després van posar potes en l'aire la ciutat, que va viure obres faraòniques com la creació de les rondes. Ara també hi ha hagut operacions urbanístiques de pes com l'arribada de l'avinguda Diagonal al mar o la remodelació de les Glòries, però el gran canvi no s'explica per la pell de l'urbs, sinó pel dia a dia de qui l'habita.
Una ciutat més diversa
Segons les últimes dades del padró, avui a Barcelona hi viuen 1.733.130 persones, la xifra més alta en els últims quaranta anys. Amb la natalitat en els registres més baixos dels últims cent anys –només 11.091 naixements el 2024–, l'auge s'explica per l'onada migratòria. Si l'any 2000 hi havia 74.169 empadronats a la capital catalana que havien nascut a l'estranger, ara ja són 611.988 de 182 nacionalitats diferents. De representar un 5% de la població, han passat a ser-ne ja un 35%. Uns nouvinguts que, en un tret diferencial de l'època, arriben també provinents de països més rics per estudiar o treballar a la ciutat. Només a la Universitat de Barcelona (UB), el curs 2024-2025 hi havia matriculats 11.627 estudiants estrangers; l'any 2000 eren 2.672.
Població i turisme
L'explosió del turisme és una altra de les claus sense la qual no es pot entendre la Barcelona dels últims vint-i-cinc anys. Cap al 2004, mentre la ciutat seguia amb l'aposta dels grans esdeveniments i acollia el Fòrum de les Cultures, el metro va omplir-se d'anuncis en què uns nuvolets et picaven l'ullet mentre t'animaven a viatjar a Roma per poc més del que costava el bus de línia fins a Almacelles. Eren els inicis de les aerolínies de baix cost. Cartells similars devien aparèixer en altres ciutats del món, perquè d'un dia per l'altre la capital catalana també es va omplir de visitants.
En aquest camp les dades són rotundes. Avui la ciutat ja rep més turistes només a través dels creuers (3,6 milions el 2024) dels que rebia en total l'any 2000. La capital catalana va tancar aquell exercici amb 3,1 milions de visitants. Ara en rep 15,6. Un auge que ha tingut derivades en el sector hoteler –442 hotels avui pels 170 que hi havia a principis de segle– i que, de la mà també de l'explosió de les plataformes ha creat fenòmens com ara els pisos turístics –més de 10.000 actualment– que l'Ajuntament aspira a tancar el 2028.
Economia
La pressió turística és un dels factors (però no l'únic) que explica un altre dels elements que definiran aquest primer quart de segle: la crisi de l'habitatge. Avui un pis de lloguer a Barcelona costa de trobar, i el seu preu mitjà ronda els 1.147 euros. Gairebé el triple del que costava l'any 2000.
L'arribada del turisme massiu ha trastocat també la fisonomia dels carrers de la ciutat, on comerços destinats principalment al visitant com ara els supermercats 24 hores, les botigues de souvenirs, o les botigues cannàbiques han anat guanyant terreny al comerç de tota la vida. També ha sigut l'època de l'esclat de les grans marques globals, que avui col·leccionen botigues als principals carrers i avingudes de tot el món, també de la capital catalana.
L'aposta pel coneixement
La globalització ha difuminat fronteres i ha facilitat també el moviment de capital internacional. Barcelona ha més que doblat el seu PIB en aquests vint-i-cinc anys –dels 41.465 milions el 2000 als més de 103.000 el 2023, l'última dada disponible–. Unes dades en què té molt a veure l'auge turístic, però també l'aposta per acollir fires i congressos, amb 734.818 assistents el 2023 segons les dades de l'anuari estadístic de la ciutat, pràcticament el triple que l'any 2000. I també té un paper prou rellevant l'economia del coneixement. Entre les fites del primer quart de segle a la ciutat hi ha la inauguració del Barcelona Supercomputing Center (BSC) o el Parc de Recerca Biomèdica, així com haver posat la llavor de projectes que estaran en marxa aviat com el futur Campus Clínic, la Ciutadella del Coneixement o el CaixaResearch Institute.
També en aquests últims vint-i-cinc anys s'ha dut a terme una primera ampliació de l'aeroport amb la inauguració de la Terminal 1 el 2009. Una infraestructura que ara es vol actualitzar i què ha empès a batre rècords de les xifres de passatgers. Avui passen per l'aeroport cada any més de 55 milions de passatgers; l'any 2000 eren 19,3.
El cotxe perd protagonisme
El primer quart del segle XXI ha suposat també algun canvi de paradigma a la ciutat. El cotxe és un dels exemples més clars. El 2023 hi havia a Barcelona 471.814 cotxes, 150.000 menys que l'any 2000. En aquest temps la ciutat ha guanyat 430 hectàrees de vorera i gairebé 250 de verd urbà. També s'han pacificat carrers principals de l'Eixample com Consell de Cent i s'ha capgirat el model d'aparcament en superfície. La implantació de l'àrea verda que es va estrenar el 2005 a l'Eixample i Ciutat Vella s'ha estès a tota la ciutat i ha fet que avui només quedin 12.727 de les 151.458 places lliures que hi havia el 2000.
Ciutat
Pel camí, la capital catalana ha apostat per la bicicleta disparant els quilòmetres de carril bici i impulsant un model nou de mobilitat compartida com el Bicing. També ha fet créixer la seva xarxa de transport públic ampliant la xarxa de metro –perllongant la línia 3 fins a Trinitat Nova i posant en marxa la L10 i part de la L9– i recuperant el tramvia, que ara es vol connectar per la Diagonal.
Més barris, més canvis
L'ampliació del metro i del tram són una mostra d'una altra de les prioritats de la ciutat en aquests anys: difuminar els seus límits. La ciutat ha crescut cap a les ribes del Besòs amb l'operació del Fòrum de les Cultures i la urbanització del barri de Diagonal Mar i el Front Marítim de Poblenou i cap al Llobregat, on ara s'estan aixecant milers d'habitatges a la Marina del Prat Vermell. A més, ha suavitzat autopistes interurbanes amb la cobertura dels dos extrems de la Gran Via o la intervenció a la Meridiana.
L'impuls del 22@ o l'operació –encara inacabada– de la Sagrera són altres operacions d'una ciutat que també ha saldat en aquest primer quart de segle el seu deute pendent amb el Parc de les Glòries, un nou pulmó verd de la capital catalana que ha aportat també a un skyline encara dominat per una Sagrada Família incompleta però cada cop més alta dos edificis icònics: la Torre Glòries i el Museu del Disseny. Una transformació de la ciutat que també ha deixat la seva petjada administrativa, ja que des del 2006 Barcelona té 73 barris i no 38.
Tot plegat, només en vint-i-cinc anys. Un quart de segle que un Onofre Bouvila de l'època retrataria com uns temps marcats per la globalització, l'esclat tecnològic o les grans crisis com l'econòmica o la pandèmia. Uns anys en què hauria corregut a treure el 2002 els primers euros d'uns caixers automàtics que després desapareixerien progressivament. Com les cabines, sacrificades per la irrupció dels mòbils intel·ligents. Un món on internet canviaria la nostra forma de relacionar-nos, divertir-nos i consumir, complicant la vida a cinemes (només en queden 21 dels 47 que hi havia el 2000) i també a bingos, on avui només es venen una cinquena part dels cartons que es venien ara fa vint-i-cinc anys.
Uns temps en què aquest Bouvila modern hauria vist també l'arribada dels Mossos d'Esquadra a la capital; en què ben segur hauria passejat per la plaça Catalunya del 15-M o per les grans manifestacions del pre- i el post-Procés, i hauria sigut testimoni de les primeres riuades de turistes i dels primers problemes per aconseguir un habitatge. Hauria format part, també, d'una Barcelona cada cop més diversa. Dividida entre els que ja no reconeixen la ciutat com a seva i creuen està perdent la identitat, i els que miren el futur amb optimisme.
