La pujada del lloguer acaba amb el miracle de la drogueria centenària del Raval

Barcelona"El nostre mata-rates serà el lloguer. Res més efectiu que això". És el lament d'Eduard Elias des de sota d'un anunci antic del raticida Nogat, "el terror de las ratas, la sentencia a su maldad", que és un dels cartells històrics que encara decoren l'antiga drogueria Gomara, a la confluència dels carrers Xuclà i Elisabets del Raval, a només un carrer de la Rambla. La botiga, que ara és un dels establiments d'Elias Decoració, ja té data per a la seva sentència de mort: el 10 de maig. La propietat els va comunicar divendres que si volien renovar el contracte haurien d'abonar un lloguer que més que doblava els prop de 1.500 euros que paguen ara, després que fa vuit anys ja signessin una renovació molt a l'alça. I no podran fer-hi front.

Des de dilluns que ja han omplert els aparadors amb els cartells informant de la liquidació per tancament. "No sabem què obrirà ara aquí, però segur que no serà una drogueria ni cap negoci similar", expliquen. S'acaba el miracle de la drogueria més veterana del Raval –i possiblement, també de Barcelona–, que ha anat adaptant els productes que ven per ajustar-los a la demanda del mercat i específicament de la zona: la botiga està ara molt especialitzada en pintures i, sobretot, en la pintura d'hotels i apartaments turístics.

La tradició oral situa el 1883 com a data d'obertura de la drogueria, que tancaria ara les portes dels seus 140 anys d'història, i, segons es recull a la Ruta dels Emblemàtics de Barcelona, la primera referència a la botiga apareix a l'anuari del comerç de 1894, on figura sota l'epígraf d'ultramarins. Per als actuals responsables del negoci, no hi ha dubtes que és la més veterana de la ciutat.

Elias i el seu germà van heretar el negoci del pare, a qui recorden cobrant des d'un mostrador de fusta i vidre que encara es conserva en un dels racons de la botiga i que fa les delícies de turistes i curiosos. I han mantingut bona part del mobiliari original de l'establiment, com els mostradors de marbre o els calaixets de fusta massissa on encara emmagatzemen material a granel, com talc o cola. Ja no hi guarden, però, alguns dels productes químics que ara es consideraria perillós emmagatzemar en aquest format. "La gràcia és que aquí venia la gent i podia trobar-hi de tot", relata Elias.

Degoteig de clients

"Jo fa més de 50 anys venia a comprar-hi pedra de carbur per al llum de carbur", l'interromp un dels molts clients que aquests dies s'acosten a la botiga amb la incredulitat que realment tanqui per sempre. "La resposta que estem rebent és increïble. No para de venir gent a preguntar-nos què passa i alguns fins i tot ens demanen el telèfon de la immobiliària per intentar que no ens apugin el lloguer", explica el Marcel, que és l'actual encarregat de l'establiment i assenyala que el barri "hi perdrà molt amb el tancament", perquè la botiga fa "molta xarxa" i també participa en programes per introduir joves al mercat laboral.

Els treballadors no pateixen pel seu lloc de feina perquè l'empresa està a punt d'obrir una nova botiga a l'Hospitalet, on es recol·locarà tot el personal, però estan afligits pel tancament de la botiga històrica. "Contra les lleis de l'oferta i la demanda no hi podem fer res", es resignen els responsables del negoci.

Del local se n'enduran segur la col·lecció de cartells històrics –com el de Nogat–, però no preveuen treure'n el mobiliari ni el rètol que encara anuncia la drogueria Gomara fent la corba del xamfrà entre Xuclà i Elisabets, que estan protegits. L'Ajuntament va incloure la botiga el 2016 dins de la llista d'establiments d'interès, amb un nivell de protecció E2, que és el segon més elevat. S'especifica, per tant, que qualsevol actuació que s'hi faci haurà de conservar i posar en valor els elements destacats, com el cartell que s'adapta a la curvatura o les calaixeres interiors.