Ana Coello: "S'hauria d'evitar la turistificació de les Glòries"

BarcelonaAna Coello (Girona, 1973) és arquitecta i paisatgista. Al costat d'Olivier Philippe (Agence Ter), va guanyar el 2014 el concurs per dissenyar el nou parc de les Glòries, la part central del qual es va estrenar fa només dos mesos. Quedem amb ella al jardí invertit que serveix d'accés al metro, una de les icones del nou parc.

Què se sent passejant per un projecte al qual ha dedicat tantes hores?

— Fa molta il·lusió. Sobretot veure que la gent hi desenvolupa la seva vida i el seu dia a dia. L'acollida que va tenir el dia de la inauguració ens va fer adonar de la necessitat que hi ha d'espai públic lliure en barris tan densos com els de Glòries.

Quin és el seu primer record de la plaça de les Glòries?

— La fractura que representava. La dificultat de creuar-la. Un dels objectius ara era precisament connectar. L'anterior anella viària, tot i que resolia bé la funció que tenia en el seu moment de solucionar l'encreuament de carrers amb molt trànsit, era com una barrera. Hi havia barris que estaven molt propers, però que no estaven connectats per als vianants.

Ara hi ha debat sobre si podem continuar parlant de plaça o si ja és un parc.

— Era una oportunitat de fer un parc de mida considerable i que fos fàcil d'utilitzar. Però també havia de complir la funció de plaça, amb la connexió amb el 22@ i l'intercanviador de transports que fan de Glòries una zona molt cívica. Per això vam fer un híbrid de les dues coses, però sempre amb la idea de renaturalitzar. Que no fos un espai dur.

El nou parc ha creat una nova centralitat de la ciutat com imaginava Cerdà?

— El parc hi juga un paper, en tot això, però crec que en aquesta nova centralitat molts altres factors hi tenen un paper important. Penso en el 22@, en els habitatges i equipaments que es faran al voltant del parc, en la remodelació urbana de la zona...

Fins ara semblava que Glòries era un racó gairebé maleït, difícil de resoldre.

— El que passava amb les Glòries depenia també del que passava al voltant. Fins als Jocs, a la ciutat no existien les rondes i la sortida de vehicles era com era. Crec que el que ha anat fent la ciutat al voltant –transformació de la Meridiana, la continuïtat de la Diagonal fins al mar, l'arribada del tramvia, el 22@...– ha fet que sigui l'ocasió propícia per fer de Glòries un espai públic de les característiques que té actualment. Aquí el túnel de la Gran Via ha sigut la gran oportunitat. Sense el túnel no hi ha parc possible.

Té cap racó preferit del parc?

— Els nodes de biodiversitat m'agraden molt, perquè estan responent molt bé a aquesta idea de deixar fer el seu curs a la natura i que la fauna recuperi espai.

Què està passant en aquests nodes?

— S'han creat petits hàbitats per afavorir que espècies d'ocells, d'insectes, de rèptils... trobin la manera d'habitar la ciutat. Al final compartim Barcelona amb aquests éssers vius, i els hem anat relegant a llocs molt petits. La idea era també donar-los el seu lloc.

També hi ha molta diversitat d'arbres i plantes. Per què?

— Es busca crear una resiliència. Que no hi hagi una única espècie que si és atacada per una plaga fulmini una part del parc. A més, la varietat també atrau diferents tipus de fauna, i tot això va enriquint la biodiversitat.

I hi ha hagut alguna cosa que l'hagi sorprès de com la gent utilitza el parc?

— Ha sigut una sorpresa l'ús del mirall com a zona de bany, i pot ser que el jardí dels bambús sigui la zona on menys gent hi ha actualment. Crec que li cal que els arbres creixin. Quan els bambús facin dues o tres vegades més d'alçada serà un espai molt agradable.

Una de les queixes precisament fins ara és que hi ha poca ombra.

— Sí, l'umbracle ja es va fer una mica amb la idea de generar almenys un espai amb una mica d'ombra mentre la vegetació creix. El parc està cobert d'arbres, però encara han de créixer. L'ombra triga un temps a arribar.

Una altra queixa ha sigut la difícil convivència entre vianants i ciclistes.

— És un tema difícil de solucionar. Qui pren aquestes decisions és el departament de mobilitat de l'Ajuntament. Però el parc és una zona de prioritat de vianants, i les bicicletes que vulguin fer un pas molt més ràpid potser haurien de desviar-se.

Com el tramvia? Que en comptes de creuar el parc el voreja?

— Aquest seria el camí per a les bicicletes que vulguin anar de pressa.

L'àrea infantil de jocs és un homenatge a l'antiga anella viària?

— No era la idea, va ser casualitat. La primera idea va ser generar alçada perquè genera joc i moviment.

Fins ara sembla fora del radar de gran part del turisme. Li fa por que pugui acabar massificat?

— Sí. Crec que s'hauria d'intentar evitar en la mesura del possible aquesta turistificació. És veritat que les Glòries té elements molt singulars que atrauen gent de tota la ciutat, però ens agradaria que continués sent un parc per als veïns de la vora, perquè tota aquesta operació la van impulsar ells amb aquella carta del Compromís de 2007.

Tot i l'estrena de fa dos mesos, el parc encara no està acabat. Què falta?

— Falta la part que va des de la Clariana fins a Consell de Cent. En aquesta zona el més característic serà l'aparició de tota la línia del rec comtal; hi ha aquesta estratègia de ciutat d'explicar una mica el que era.

I en aquesta arribada fins a Consell de Cent, seria bo que l'eix verd arribés fins a les Glòries?

— Home, seria bo. El que passa és que això és la ciutat la que ho ha de decidir.

Glòries és l'última gran transformació de la ciutat. Quina creus que li falta?

— Hi ha moltes coses. Un tema que nosaltres vam treballar és el dels Tres Turons. És un espai de la ciutat que té molt potencial, però que és difícil de resoldre. I després la relació amb el litoral en algunes zones, o continuar amb l'estratègia dels eixos verds, que és transformadora i que ha funcionat molt bé.

Vostè és arquitecta i paisatgista. A vegades hem oblidat que la ciutat és paisatge, també?

— Ha anat canviant molt en els últims anys. A Barcelona sempre ha tingut molt pes l'arquitectura i fins fa un temps el tema del paisatge potser encara no tenia tanta rellevància. Ara això ha canviat radicalment.