Barcelona
Societat  /  Barcelona 16/08/2022

El "Tourists, go home" torna a les Festes de Gràcia

Les primeres festes després de la pandèmia reobren el debat sobre el model

3 min
Turistes passejen pels carrers de Gracia durant la festa major del barri davant de pintades contra turistes que diuen: "Tourist go home"

Barcelona"Si hi ha més turistes que veïnes, on són les festes de barri?", reflexiona una pintada a les portes d'un dels carrers guarnits a Gràcia aquests dies. "Tourists, go home!" diuen unes altres, menys subtils, que ja s'havien vist altres anys. Que entre el 15 i el 21 d'agost els turistes inundin encara de manera més massiva el barri que ja inunden en altres èpoques de l'any no és un fenomen nou, però els dos anys de pandèmia havien enterrat un debat que s'ha tornat a posar sobre la taula durant l'edició d'aquest any de les festes i amb la recuperació de la normalitat: cal repensar el model?

Ja el 2017 els pregoners de la festa, l'actriu Agnès Busquets i el periodista Roger de Gràcia, ironitzaven sobre el fenomen: "Hello, tourist, we love you, tot i que pixeu on the corners sometimes… No, no, no, això és bad!", deia l'actriu barrejant català i anglès després de constatar que a les festes "cada cop hi ha més gent de fora del barri". Han passat cinc anys, amb tres edicions de les festes alterades, aquell mateix 2017 pels atemptats i les dues últimes pel covid-19, però la salutació podria ser la mateixa. Sobretot a les nits, quan l'afluència de visitants als carrers i espais de festa guarnits es multiplica exponencialment i supera, de llarg, la presència de veïns. Dilluns a la mitjanit, la primera de les nits de festa major, a la plaça Joanic el percentatge de visitants i autòctons se situava en un 70%-30%. En canvi, la proporció de gots amb cervesa que uns i altres duien a les mans s'igualava.

Les activitats infantils del matí i els dinars populars continuen sent probablement els reductes de l'esperit veïnal de les festes. Malgrat tot, aquest dimarts a mig matí, per entrar al carrer Progrés, on s'havien instal·lat petites piscines amb jocs d'aigua per als més petits, calia esperar als accessos del carrer, que es regulen des de fa algunes edicions per evitar l'entrada massiva de visitants. La recreació d'un parc d'atraccions amb els raïls d'una muntanya russa entortolligant-se pel sostre ha tornat a convertir-lo en un dels carrers que ningú vol perdre's. Al centre els visitants passen per un castell del terror. "Oh, are you scared? [Oh, tens por?]", li pregunta en anglès una mare al seu fill que va en cotxet quan travessen l'entrada. Les enormes aranyes del sostre fan que a tots dos els passin inadvertides les làpides de cartó-pedra: "Turismofòbia", es llegeix en una de les primeres.

Tampoc són gaire populars els preus de les atraccions –aquestes de veritat– instal·lades als Jardinets de Gràcia: 6 euros per pescar cinc aneguets i 4 euros per fer una sola volta en un circuit amb un tobogan, capbussar-se en una piscina de boles o pujar a la petita nòria. A totes les taquilles es llegeix el mateix avís: "Tothom qui puja, paga, inclosos els acompanyants".

Al carrer Fraternitat, que aquest any planteja un recorregut pel conte de la Caputxeta Vermella, la cua per visitar-lo supera el quart d'hora a dos quarts de dotze del matí. Tampoc cap ni una agulla al passeig per la Xina que proposa el carrer Tordera, amb un drac gegant en un dels extrems i fanalets vermells al sostre. Als carrers més amples, la circulació es fa més fàcil. Com a Llibertat, inspirat en els vikings; Verdi del Mig, que recrea El Quixot, o Joan Blanques de Baix de Tot, aquest any ambientat a Nova York, amb el pont de Brooklyn en una de les entrades. Al bell mig del carrer, però, els visitants s'amunteguen per fer fotos a l'espectacular mosaic que recrea el de l'Imagine, dedicat a John Lennon. Tal com si fóssim a Central Park.

stats