Bellvitge inaugura les noves urgències amb protestes i sense UCI

BarcelonaEls Mossos van ser un dels primers usuaris del nou servei d’urgències de l’Hospital de Bellvitge. No hi van anar per qüestions sanitàries sinó per mirar d’apaivagar la protesta indignada d’un centenar de veïns, usuaris i treballadors que es manifestaven pels retards de les obres, les retallades que pateix el centre i per criticar que les noves urgències entraran en servei l’1 de novembre sense quiròfans ni UCI, quatre anys després del previst. Els veïns exigeixen també l’obertura de tots els llits tancats al centre, que des de l’inici de les retallades ha passat de tenir gairebé un miler de llits a 625.

Les protestes dels veïns, que es van acompanyar de pancartes a favor de la sanitat pública i en contra de les retallades, van obligar a endarrerir la visita institucional a les instal·lacions més de dues hores i mitja i es va haver de fer enmig de fortes mesures de seguretat. Es van viure moments de tensió quan alguns manifestants van intentar entrar a la força a l’immoble i després d’empentes i escridassades amb el personal de seguretat es va requerir la presència dels Mossos d’Esquadra. Dues dotacions d’antiavalots van custodiar l’entrada i van apartar els manifestants.

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, va renunciar a assistir a l’acte d’inauguració com a mostra de rebuig a la política de Salut de la Generalitat que, segons assegura, ha obligat el centre a fer “passos enrere” en la qualitat assistencial. Qui tampoc hi va acudir va ser el conseller de Salut, Boi Ruiz, que divendres a la nit va cancel·lar la seva assistència i va delegar la representació del Govern en el gerent de la Regió Sanitària Barcelona del Servei Català de la Salut, Joaquim Casanovas.

Condicions “infrahumanes”

“Les noves urgències dignificaran el servei”, va assegurar, conciliador, el president de l’Associació de Veïns de Bellvitge, Roque Fernández, que va lamentar que els usuaris han estat els últims anys en unes condicions infrahumanes “amb fins i tot els passadissos saturats de lliteres”.

El nou servei d’urgències -de 6.000 m², el triple de superfície que ocupen ara-és el primer a ocupar el nou recinte de Bellvitge, de 45.000 m², que es va acabar de construir fa tres anys però encara estava buit. Compta amb 64 boxs assistencials distribuïts en mòduls especialitzats, com per exemple el de radiologia, ecografies i oftalmologia. A més, l’edifici compta amb un heliport. El gran avantatge que suposarà és que el pacient traslladat per aire arribarà al mateix hospital, i no s’haurà de portar en ambulància des de l’indret on aterra l’helicòpter.

El de Bellvitge és un dels cinc únics hospitals que hi ha a tot Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat. Això li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia, com poden ser els que s’han de sotmetre a cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, neurocirurgia o trasplantaments. Disposa de totes les especialitats medicoquirúrgiques, excepte la de pediatria i obstetrícia.

L’espai de les antigues urgències vol convertir-se a partir del 2015, en el laboratori de referència del Baix Llobregat. El director-gerent de l’Hospital, Alfredo García, va apuntar ahir que hi passaran diàriament 3.500 mostres. Serà el segon laboratori més gran de Catalunya -després de l’Hospital de la Vall d’Hebron-, i un dels més importants de l’Estat pel que fa a “volum i tecnificació”. A més, es preveu que, agrupant tots els serveis en un sol espai, el cost de funcionament del laboratori s’abaratirà un 30% respecte al que suposa actualment.