Les beques menjador es queden curtes
La partida del Govern per a les beques menjador es manté igual quan la crisi ha disparat el nombre de famílies que en necessiten. La Generalitat deu almenys un 30% de les ajudes del curs passat.
BARCELONA.Fa onze anys que el Casal d'Infants del Raval va tancar el seu menjador per a nens amb pocs recursos, perquè el servei estava cobert amb els menjadors escolars. Però les estretors cada cop més punyents que ha portat la crisi en moltes llars del barri han posat de nou en alerta l'entitat, segons explica el director de relacions ciutadanes del Casal, Enric Canet. Ara per ara, no es plantegen reobrir el menjador, però tenen sobre la taula la iniciativa d'uns veïns del barri que s'han ofert a buscar els ajuts necessaris per pagar el menjador escolar als nens que ho necessitin.
Tot i així, Canet té clar que "la primera opció és que sigui l'administració qui cobreixi aquesta necessitat" i, per això, està a l'expectativa que l'Ajuntament de Barcelona resolgui, aquest mes, les sol·licituds de beques menjador per a aquest curs, que va començar el 12 de setembre. El consistori s'ha compromès a donar beca a tothom que compleixi els requisits, per a la qual cosa disposa d'una partida excepcional de 2,5 milions d'euros. El requisit bàsic és un màxim de 5.975 euros nets a l'any de renda per càpita, és a dir, que tots els ingressos anuals nets de la família dividits pel nombre de membres no excedeixi aquesta xifra. L'Ajuntament de Barcelona diu que l'any passat ja es va oferir la beca a tothom sota aquest llindar gràcies a una partida addicional de 2,2 milions d'euros, que va permetre becar 4.788 famílies que havien quedat en llista d'espera per falta de diners. En total, es van concedir 16.550 beques, 1.542 més que l'any anterior. Falta saber les dades del curs actual, ja que ara fa un mes que ha començat i encara no s'han resolt les sol·licituds.
Però no totes les administracions locals poden aportar partides extres. La majoria dels consells comarcals, que fora de la ciutat de Barcelona són els que gestionen el servei de menjador escolar i l'atorgament de beques, no disposen de prou recursos per compensar la falta d'ajuts del Govern, de manera que cada cop més famílies es queden sense beca.
El departament d'Ensenyament no ha retallat els ajuts "però els ha mantingut igual que fa dos anys, en 61.000 alumnes becats, quan ara hi ha moltes més famílies que en necessiten", explica la responsable de menjadors escolars de la Federació d'AMPAs de Catalunya (Fapac), Ester Fernández.
L'exemple del Baix Llobregat
Al Baix Llobregat, una de les comarques més afectades per aquest problema, les famílies amb dret a beca menjador que no en tenen "perquè no hi ha diners" són 800, explica el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera. Són gent que no s'ha pogut atendre tot i haver reduït el llindar de la renda màxima per tenir una beca. "Com que la Generalitat no dóna més recursos, hem hagut d'abaixar el llindar -dels 6.650 euros nets per càpita del curs passat fins als 5.975, com Barcelona- i, tot i així, ens ha quedat gent fora", es queixa Balsera. Critica que el Govern no elevi la partida econòmica d'unes ajudes que tenen "un vessant primordial en la nutrició dels infants catalans".
De les 7.494 sol·licituds rebudes en aquesta comarca, s'han atorgat 5.466 beques. El curs passat se'n van concedir a més gent, 6.852 nens, però no cobrien la totalitat dels àpats del curs i enguany sí. A més, el curs passat s'havien rebut unes 1.300 sol·licituds més que aquest any (8.743), perquè "cada cop hi ha més gent a l'atur que es queda els nens a casa a l'hora de dinar", apunta Balsera.
El problema en aquests casos, que s'han generalitzat arreu de Catalunya, l'ha portat el creixement de la pobresa, que ja afecta el 30% de la població catalana. "Hem constatat que aquestes famílies no poden comprar regularment ni carn ni peix, de manera que si els nens no van al menjador escolar es perden l'únic àpat sa que feien al dia", explica el coordinador a Catalunya de la Creu Roja, Enric Morist. Aquesta constatació ha portat l'entitat, juntament amb Càritas, a impulsar un programa d'emergència de suport a l'alimentació infantil, per al qual ja tenen 250.000 euros procedents de La Marató per la pobresa , de TV3. "Amb això tenim assegurat el menjador escolar de 500 nens per a aquest curs", diu Morist, i explica que ara estan identificant, a través d'Ensenyament -que centralitza la informació dels consells comarcals-, quines sol·licituds de beca menjador desateses tenen més urgència. "Sabem que és una necessitat molt elevada perquè ha crescut moltíssim a causa de la crisi, i el nostre programa té l'objectiu d'arribar arreu de Catalunya", raona Molist.
La Generalitat ha mantingut per a aquest curs el mateix preu del menjador: 6,20 euros al dia amb l'IVA inclòs. Però les beques per motius econòmics no són obligatòries i només cobreixen el 50% del curs. Si l'administració local no es fa càrrec de l'altre 50%, l'han de pagar les famílies. L'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja va fer una enquesta entre les famílies que atén l'entitat i va detectar que el 25% no podien fer front a aquesta despesa.
La gerent de programes escolars de la Fundació Catalana de l'Esplai, Cristina Rodríguez, també constata que "molts nens s'estan quedant fora del circuit" dels menjadors escolars "perquè les ajudes s'han mantingut igual i la realitat social és diferent". Segons Rodríguez, aquest curs "s'ha intensificat molt el treball conjunt entre les AMPA, les direccions dels centres i les entitats que gestionen el servei per donar solucions concretes a cada cas".
Des de la patronal d'empreses d'educació en el lleure Acellec -que gestionen el menjador de 500 centres-, el gerent Pep Montes xifra en un 10% la davallada global de nens als menjadors escolars aquest curs 2012-13, que se suma a la reducció del 20% que la mateixa Acellec va detectar ja el curs passat respecte a l'any 2010. La davallada d'aquest exercici, però, no només té una causa econòmica. També hi ha influït l'aplicació de la jornada intensiva en el 70% dels instituts, cosa que ha fet desaparèixer menjadors i, en altres casos, ha reduït els nens que s'hi queden.
El Govern encara deu diners
A més, les empreses proveïdores pateixen en molts casos el deute de les beques menjador. I és que, si bé les partides pressupostades no cobreixen la necessitat, ni tan sols s'han acabat de pagar. Una resposta parlamentària de la conselleria d'Ensenyament del 24 de juliol xifrava en un 38% la part de la partida del curs 2011-2012 que, fins aleshores, s'havia pagat als consells comarcals, una transferència que no inclou només les beques menjador sinó també els ajuts al transport escolar i altres despeses d'educació transferides a aquests ens locals.
El mes passat va arribar una nova transferència que va cobrir fins al març, un 70% del curs passat. El Govern encara deu, doncs, tres mesos de beques del curs passat, i no ha començat a pagar el curs actual, amb un pressupost del 2013 pendent de ser prorrogat a causa de les eleccions.
