La C-31 a Santa Cristina d’Aro: un “faunicidi” d’ocells

El Grup Natura Sterna reclama al Govern que instal·li pantalles protectores per evitar la mort d’espècies vulnerables

2 min
Tram de la autovia c-31, a Santa Cristina d'Aro, que és un punt negre per a les aus

Santa Cristina d'AroCom a mínim 18 òlibes i 6 ducs han mort a la C-31, en un tram d’un quilòmetre i mig, a l’altura de Santa Cristina d’Aro i Sant Antoni de Calonge, segons xifres del Grup Natura Sterna. Aquest tall de carretera és una trampa mortal per a les aus, especialment per a les nocturnes i rapinyaires: la via queda 6 o 7 metres per sobre del nivell del terreny i els ocells, quan surten a caçar, xoquen contra els vehicles que van a 100 quilòmetres per hora perquè la infraestructura queda més elevada que la resta de la superfície. “És un faunicidi. I seria molt fàcil de solucionar: només cal instal·lar pantalles o elements vegetals a banda i banda, per obligar els ocells a alçar el vol”, subratlla el president del Grup Natura Sterna, Jaume Ramot, que fa anys que comptabilitza les aus mortes en aquesta variant. 

Seguir aus amb GPS

Tant les òlibes com els ducs són dues espècies que estan catalogades com a vulnerables; és a dir, que es troben a l’estadi anterior al perill d'extinció. “Abans a Santa Cristina teníem quatre parelles reproductores de ducs, ara només queda un mascle que ha d’alimentar sol els polls, perquè la femella va morir. I això significa que haurà de creuar el doble de vegades la variant i, per tant, hi ha més probabilitats que tingui un accident”, alerta Ramot, que recorda que si es mor aquest últim exemplar “hi haurà una extinció local de l’espècie”.

Un dels duc atropellats a la C-31, a Santa Cristina d'Aro, i que el president del Grup Natura Sterna, Jaume Ramot, va intentar salvar.

Fa dos anys la Universitat de Barcelona va fer un estudi per comprovar com interactuen les aus amb la C-31. Gràcies al seguiment per GPS d’uns quants exemplars, van demostrar que travessen la carretera per buscar aliment i que solen nidificar a banda i banda de la via. A més, van concloure que la millor manera de solucionar-ho seria col·locar unes pantalles laterals als trams més conflictius. “Ho vam enviar a la Generalitat, però fa anys que té el tema encallat”, lamenta Ramot. 

En mans de dues conselleries i una concessionària

Des del govern, la conselleria d’Acció Climàtica –en mans d’ERC– assegura que ha fet els pertinents estudis i que “el titular i responsable de la carretera (la direcció general d’Infraestructures de Mobilitat) disposa d’un projecte amb solucions a implementar i que hauria d’executar”. 

Des de Mobilitat –que ara forma part de la conselleria de Polítiques Digitals (JxCat)– indiquen que “la concessionària de la carretera està elaborant un projecte tècnic per definir quina solució aplicarà: si seran arbres o una gelosia de fusta amb elements vegetals o quina és millor”. Després, Territori i Acció Climàtica hauran de validar la proposta de la concessionària i calculen que a la tardor es podria implementar alguna mesura. “Primer es farà en un tram de 400 metres i, si funciona, es podria estendre a més trams d’aquesta carretera i d’altres”, afegeixen des del departament.

stats