El caliu de la foguera de Sant Joan

Sant Feliu de GuíxolsJoan Esmel, un ganxó d'adopció de 77 anys, ha rejovenit de cop. Ell és l'encarregat, per ser un dels Joans de més edat de Sant Feliu de Guíxols, de rebre la Flama del Canigó al passeig Marítim. La tasca li és familiar. Fa 50 anys ja l'havia anat a buscar amb el seu cotxe dos cavalls a la plaça Sant Jaume de Barcelona per portar-la, amb molta cura perquè no s'apagués, fins al Guinardó, al barri on vivia. "Em fa molta il·lusió", repeteix just abans de tenir-la entre les mans. Després de la lectura del manifest, li cedeix a Joan Rius, que amb només tres anys és un dels Joans més petits del municipi. El menut apunta la flama cap a la gran foguera feta de llenya de bosc, que de mica en mica ja comença a encendre's.

Aquest és el tercer any des que la comissió Revetlla de Sant Joan, formada per totes les entitats locals, va decidir recuperar la celebració d'aquesta festa al poble. "És una de les tradicions més importants dels Països Catalans i havia quedat una mica aigualida", assegura un dels seus portaveus, Josep Murlà. La festa comença al matí, quan un grup de ganxons van cap a Perpinyà a agafar la flama que ve del Canigó. A les quatre de la tarda ja tornen a ser a Sant Feliu on, tot i la pluja, una comitiva formada per desenes de motos custodien l'apreciat foc fins a la torre de fum. Fa més de 500 anys aquesta torre, situada al monestir, servia per alertar amb senyals de fum els municipis del voltant que s'apropaven pirates a la costa gironina. Des de fa dos anys, però, l'utilitzen per fer una estelada de fum i repartir el foc de la flama a les poblacions properes que vénen a buscar-lo, com Llagostera, Platja d'Aro o Palamós. Tot el ritual va acompanyat d'una gran cercavila encapçalada pels gegants.

Cap a les nou del vespre i després de presidir la missa, la flama encarrila el seu últim tram per arribar al passeig i encendre la foguera, que fa més de quatre metres d'alçada. Una hora més tard ja crema amb força i escalfa els que s'han animat a ballar les dues sardanes que sonen a vora el foc: Juny i Catalunya independent , dels autors ganxons Juli Garreta i Jaume Oliver, respectivament. La festa clou amb un gran sopar popular il·luminat per la magnífica foguera. Aquest any s'hi han reunit un miler de persones, que acomiaden el foc amb vi dolç, cremat i, evidentment, coca de Sant Joan mentre sonen les havaneres del grup Empordanet. Els més joves ja esperen la música de l'orquestra Dominó, que animarà la vetllada fins a altes hores de la matinada. "És la festa del nostre poble amb què volem donar la benvinguda a l'estiu", somriu Murlà.