Operació Arca de Noè per salvar els animals de l'incendi de Tenerife

BarcelonaYeray González està exhaust, enganxat al telèfon, atent als SOS de pagesos i ramaders que volen posar les cabres, els cavalls o les ovelles fora de l'abast de l’amenaça de les flames del gran incendi que des de dimarts crema el nord-est de l’illa canària de Tenerife. González, que ha hagut de desallotjar la formatgeria artesanal que regenta a La Orotava, s’ha posat al capdavant de l’operació per organitzar l’evacuació d’animals de granja i traslladar-los a un lloc segur. L'arca de Noè de Tenerife. També està rebent les trucades desesperades de veïns amb ordres de marxar de casa i que no volen deixar els seus gossos i gats. “La gent està espantada pel foc, però no volen tancar la casa i oblidar els animals, que també són molt sensibles”, explica per telèfon. Assegura que tots els trasllats s’estan fent tenint en compte el benestar dels animals.

El foc avança encara fora de control, però en les últimes hores ha alentit la velocitat a la qual avança. Segons el recompte provisional, ha devorat 3.797 hectàrees en un perímetre de 41,5 quilòmetres. Des de dimarts, centenars de bombers i militars de la UME ataquen per terra i aire les flames, que, segons el president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo, presenten una virulència inusual a l’arxipèlag. Després de dos dies de descontrol, i malgrat que encara no es pot donar la batalla per guanyada, s’han començat a veure els “comportaments normals d’altres incendis”. Amb tot, segons Marcos Gómez Carpintero, vicepresident de l’Associació de Treballadors de les BRIF (ATBRIF, equips de reforç del ministeri de Transició Ecològica), si les condicions meteorològiques es mantenen dins dels paràmetres normals “s’està gairebé en fase de control”. De moment, el foc ha pogut escampar-se de pressa gràcies a la suma de l’orografia del terreny, l’extrema sequedat de l’ambient, les altes temperatures i les fortes ratxes de vent, tot sumat a uns boscos amb un excés d’arbres, sense terrenys de conreu capaços de frenar les flames, explica l’expert.

Mentre els bombers treballen per aturar i encerclar les flames, 4.500 persones estan desallotjades i unes 3.000 més en confinament domiciliari més per evitar que respirin un aire que s’ha tornat gairebé irrespirable a causa del fum i de les partícules de cendra que els vents s’encarreguen de fer anar cap aquí i cap allà. Els ajuntaments afectats i el Cabildo de Tenerife han obert centres esportius per al centenar de veïns que no han trobat allotjament a casa de familiars o amics. El mateix passa amb els animals. Milers de gallines, centenars d’ovelles, porcs, conills i cabres, així com desenes de cavalls, s’han desallotjat de les granges i amb “molta cura” han anat distribuint-se entre l’espai d’una antiga explotació agrària pública inactiva des de fa anys i altres establiments i propietats que cedeixen particulars. Quan González rep una trucada que reclama l’evacuació d’animals activa els equips –formats per voluntaris i per personal de les administracions públiques– per anar a buscar-los. “Si es tracta d’animals petits, els enviem gàbies i en cas dels més grans, com ovelles i cavalls, tenim remolcs o camions”, relata, i subratlla que de vegades no és fàcil perquè els animals estan “molt esverats”.

La vall de La Orotava és una zona rural, amb cases i granges disseminades per un terreny molt abrupte, que dificulta la tasca dels efectius de terra. A més, l'espès fum ha provocat que s'haguessin de cancel·lar els vols dels mitjans aeris. Per a Gómez Carpintero, les circumstàncies favorables a un gran incendi forestal, dels anomenats de sisena generació, ja són el pa de cada dia, com es pot comprovar en indrets tan llunyans com Grècia, Hawaii o el Canadà i Austràlia, on la mala o nul·la gestió dels boscos ha fet que en les últimes dècades hagin guanyat terreny fins a arribar a les portes de nuclis urbans, cosa que n'afavoreix la virulència i que en dificulta l'extinció, afegeix Lluís Brotons, investigador del CREAF i el CSIC. Tot plegat fa que els incendis trobin un terreny adobat d'enormes extensions d'arbres, pinyes (que actuen com a projectils incandescents) i edificacions on abans hi havia agricultura i pasturatge, vitals per frenar els focs. "Quan arriba l'incendi l'emergència ja és aquí, i cada cop ens trobarem més incendis fora de capacitat d'extinció", aventura el responsable de l'ATBRIF.