A judici un cardenal francès per haver encobert els abusos d'un capellà pederasta

El sacerdot de Sainte-Foy-lès-Lyon hauria abusat de més de 70 menors entre 1970 i 1990

El cardenal Philippe Barbarin, arquebisbe de Lió, ha comparegut avui davant el tribunal correccional d'aquesta ciutat per haver amagat els abusos comesos fa més de 25 anys per un capellà pederasta, a qui va mantenir al capdavant d'una parròquia en la seva diòcesi. Barbarin, de 68 anys, s'ha assegut aquest matí al banc dels acusats i ha declarat que "mai havia volgut amagar aquests fets horribles", segons informa France 24.

En el procés també estan encausats cinc responsables eclesiàstics més. A tots ells se'ls retreu no haver denunciat les agressions sexuals comeses entre 1970 i 1990 pel sacerdot Bernard Preynat a nens sobre els quals tenia autoritat, tot i, suposadament, tenir-ne coneixement. Preynat va reconèixer les agressions sexuals el setembre del 2014. 

La desena d'antics nens escoltes que van iniciar la demanda recriminen a l'Església el seu silenci. Les primeres demandes es van formalitzar el maig del 2015 i van donar lloc a l'associació La Parole Liberée (la paraula alliberada), que va servir com a plataforma per fer mediàtic el cas.

Arran d'aquestes protestes, les investigacions sobre els abusos de Preynat a infants en unes colònies van arribar a establir una llista de més de 70 presumptes víctimes. En la major part dels casos, pels quals Preynat encara no havia estat jutjat, els fets ja havien prescrit. 

El sacerdot va mantenir el seu càrrec a la parròquia de Sainte-Foy-lès-Lyon fins a l'agost del 2015. Un cop inculpat i empresonat, va afirmar que els seus superiors jeràrquics tenien coneixement de les seves inclinacions sexuals pels infants. Així, l'escàndol va esquitxar el cardenal Barbarin, que encapçala la diòcesi de Lió des del 2002. 

Cas reobert

L'escàndol va esclatar l'any 2015, però el procediment contra la jerarquia eclesiàstica es va arxivar l'agost del 2016 per falta de proves i perquè la fiscalia considerava que els abusos havien prescrit. Tot i això, la insistència de La Parole Liberée va aconseguir fer comparèixer els sis encausats, que podrien ser castigats amb fins a cinc anys de presó i una multa de 75.000 euros. 

A França ja van ser condemnats dos bisbes a penes de presó exemptes de compliment per haver silenciat els comportaments pederastes de capellans que tenien a càrrec seu: el primer l'any 2001, amb tres mesos de càstig, i el segon el novembre del 2018, amb vuit mesos.

Més continguts de