Carles Font: “No és difícil entrar a la maçoneria, però és més fàcil sortir-ne”

Al bell mig de la Gran Via, molt a prop del passeig de Gràcia, hi ha la Gran Lògia d’Espanya. Des d’aquest indret envoltat de comerços i turistes, Carles Font congrega amb discreció diversos maçons de la província des del seu nou càrrec de gran mestre, estrenat la primavera passada.

Com és la maçoneria al segle XXI i quina és la seva tasca?

És la mateixa de sempre des de fa 400 anys. La maçoneria és una via iniciàtica, plantejada com un psicodrama, que ens dóna les claus per pensar. No es tracta d’unes directrius dogmàtiques que ens diuen on hem d’anar, sinó que a nosaltres ens serveix per millorar dia a dia. Ara bé, no busquem res concret més enllà d’aquesta millora personal de cadascun dels membres i, a partir d’aquí, millorar també el món que ens envolta. Els nostres valors són els de la fraternitat universal.

Amb això de “via iniciàtica” n’hi ha molts que comparen la maçoneria amb una secta o una religió...

Molta gent ens hi compara. Però les sectes i les religions tenen uns dogmatismes molt marcats, a diferència d’una via iniciàtica, que no té dogmes preestablerts. En una secta, per exemple, és molt fàcil entrar-hi. Però nosaltres no fem proselitisme, ni demanem mai a ningú que s’hi incorpori. Són els interessats els que han de fer el pas. No és difícil entrar a la maçoneria, però és més fàcil sortir-ne. Per entrar-hi cal fer una entrevista prèvia davant de tres membres de la lògia. Posteriorment, es fa un informe on s’avalua si la persona és adequada per a la maçoneria, i si la maçoneria li pot ser bona.

¿Part de la culpa d’aquesta confusió la té el secretisme que hi ha entorn de la maçoneria? Quin és el secret?

El secret de la maçoneria no el podem explicar. Cada maçó té el seu i no n’hi ha un d’únic. Cada germà va fent una evolució, més de pressa o més a poc a poc, cap a una banda o una altra. Però els rituals maçònics els venen a les llibreries, per tant, no hi ha un secret real. Ara bé, sempre hi ha hagut poders establerts als quals ha molestat que fóssim lliurepensadors, i això ha estès moltes coses sobre nosaltres que no són certes. Quan parlen malament de tu, si entres en el joc provoques fer més propaganda del que diuen que ets. En aquest sentit, la maçoneria ha optat per seguir fent la seva feina i deixar que els altres parlin.

Però hi ha altres col·lectius com els jueus o els gais que històricament també han sigut perseguits, i en les últimes dècades han sigut normalitzats. ¿El desconeixement per part de la societat del que vosaltres sou us va en contra?

Els maçons han sigut atacats sobretot a Espanya, però en altres llocs la gent ho diu tranquil·lament. Als Estats Units la maçoneria no només està ben vista sinó que és un requisit que es posa al currículum. Però si no fóssim discrets es perdria el nostre sentit de ser. S’ha de mantenir en un espai tancat i consagrat, sense interferències de fora ni gent aliena a la institució, perquè es trencaria el ritme de treball.

Què és el que passa dins d’una lògia quan us hi reuniu?

En les trobades treballem amb la simbologia. Escaires, compassos i pedres que a tu no et diuen res, però a nosaltres sí. A mi em diuen unes coses i a un altre maçó unes altres. Però a la lògia tenim prohibit parlar de política i de religió, perquè són coses que normalment separen els homes. No es discuteix mai, sinó que es parla i s’escolta, i no hi ha dret a rèplica. T’has de pensar molt bé el que vols dir per fer-te entendre.

Llavors les lògies són com escoles d’oratòria. Potser per això hi ha tants polítics que en volen formar part...

Un maçó no dirà mai ni en públic ni en privat si una persona pertany o no a la maçoneria, si ell no ho ha dit abans. Tampoc t’explicaria, per exemple, com puc reconèixer un germà pel grau que té, perquè et podries fer passar per una cosa que no ets. De vegades et trobes un maçó que té el mateix grau que tu i t’hi entens com si el coneguessis.

Segons el que explica es tracta d’un aprenentatge teòric que dóna més importància al ritual que no pas al contingut...

Exacte. I has de ser maçó per entendre-ho. Tu pots veure molts documentals de submarinisme, però fins que no et poses l’escafandre i et fiques a l’aigua no sabràs la diferència entre respirar amb ampolles o com feies fins ara. Pots haver vist tots els documentals que vulguis, però no tindràs mai aquesta sensació. El veritable secret de la maçoneria és aquest.

Hem quedat que la maçoneria no és una secta. Es tracta d’un lobi?

Ens agradaria moltíssim ser-ho, però a l’estat espanyol hi ha només uns 3.000 maçons...

Els lobis no són mai una qüestió de quantitats...

Aquí no analitzem si la gent té una influència dins la societat, o un poder al món polític o empresarial. Nosaltres mirem els valors de la persona. També se’ns ha dit que som elitistes econòmicament, però nosaltres paguem només 30 euros al mes per mantenir les instal·lacions. Un maçó és un home lliure i de bons costums, tan amic del pobre com del ric.