Carme Borrell: "Fer de la salut un bé d'especulació és greu"

Professora i investigadora en salut pública, Carme Borrell és especialista en l'estudi de les desigualtats socials i participa en estudis a escala europea que busquen respostes a aquests desequilibris. És una veu autoritzada per escrutar les polítiques que alimenten les desigualtats i l'efecte en la salut de la població.

El sistema sanitari es basa en principis d'equitat. Això es manté?

La salut no és un tema que depengui només dels serveis sanitaris. Nosaltres treballem amb un marc conceptual que inclou tres blocs que tenen incidència en la salut ciutadana: les polítiques econòmiques, les polítiques d'estat del benestar -educació, sanitat i dependència- i les polítiques de mercat de treball. Si en una societat l'atur està creixent, això influirà en la salut de la població.

¿Les polítiques que s'apliquen a Catalunya combaten les desigualtats o les eixamplen?

Si el que fem és augmentar les desigualtats de renda, perquè s'incrementa la pobresa i no es redistribueix la riquesa, la salut de la població se'n ressentirà. La riquesa no està ben repartida i, evidentment, augmenta la desigualtat. La crisi no només depèn dels governs de Catalunya, d'Espanya o de la Unió Europea, però una altra cosa és si les polítiques que s'apliquen ens ajudaran a escurçar les desigualtats en salut.

Les retallades no ens ajuden?

S'està produint una polarització més gran de la societat. Les persones que pateixen més la situació de crisi són la classe treballadora, els estrats més vulnerables i els que estan caient en la pobresa. Els serveis sanitaris no han de tenir barreres d'accés. Hi ha treballs que recalquen que, quan es fa pagar l'usuari, qui acaba rebent és la població més vulnerable. Pagar un euro per recepta no afecta les persones amb rendes altes però a algú que li costa arribar a final de mes pot patir.

¿L'euro per recepta és una mesura que contribueix a engreixar les desigualtats en salut?

Sí, però no és només l'euro per recepta. El decret que va aprovar el govern Rajoy de modificació del sistema de salut és un atac molt important al sistema. El primer aspecte que agreuja les desigualtats és separar la població entre els que tenien dret a la salut i els que no, com va passar amb els immigrants sense papers. La reforma condueix a la creació d'un sistema de beneficiència per als que en queden exclosos.

¿Les reformes fetes a la sanitat perjudiquen els més vulnerables?

El risc seria que acabéssim tenint uns serveis de salut polaritzats, uns per a les classes benestants, que són privats, i uns altres per als que no hi poden accedir, que són els serveis públics. Passa als Estats Units. Si la classe mitjana utilitza els serveis públics, aquests serveis seran millors i tindran prestigi. Si no és així, s'acaben estigmatitzant. Els nostres serveis sanitaris són molt bons. Si es retalla, l'excel·lència es perdrà.

I si es privatitzen serveis?

Hi ha el perill que la sanitat passi a ser un bé d'especulació. El que s'ha de fer és que la sanitat pública es gestioni millor, si és possible. Però això és una qüestió de voluntat política. Fer de la salut un bé d'especulació és greu. Passaria el mateix que ha passat amb l'habitatge. Molta gent s'ha enriquit amb l'habitatge, i és un bé de primera necessitat.

Vostè ha estudiat el cas suec. A Suècia han escoltat els experts per fer els plans de salut pública.

L'exemple suec és l'estàndard d'or, on estaria molt bé arribar. Suècia ha fet un pla de determinants de salut, en què vetlla per unes condicions de vida saludables, liderat pel govern i consensuat. Els serveis de salut atenen els malalts, i és cabdal, però si volem fer prevenció, hem de tenir en compte altres factors. Londres també és un exemple. L'alcaldia es fa responsable de les desigualtats en salut que hi ha a la ciutat.

Quines polítiques frenen les desigualtats socials en salut?

La despesa pública no ha disminuir, però segur que els polítics amb responsabilitats de govern em respondrien que no és possible. Una cosa és retallar la despesa i l'altra és augmentar els ingressos, amb una distribució més justa de qui paga i qui no ho fa. I l'evasió fiscal s'hauria d'atacar fortament.