Violència policial

L’1-O a Dosrius: 30 guàrdies civils en el punt de mira

La investigació no ha pogut aclarir, de moment, la cadena de comandament

3 min

BarcelonaLes imatges de les càrregues de la Guàrdia Civil l’1-O a Dosrius (Maresme) són de les més recordades de la jornada. Cap a les dues del migdia, un escamot d’una vintena d’agents antiavalots apareixen pel pati de l’Escola Castell amb totes les proteccions posades, porra en mà i el casc amb la visera abaixada. Els del davant porten l’escut a l'alçada del pit, gairebé reproduint la formació tortuga que utilitzaven els soldats romans. Al darrere hi van agents de la policia judicial, coberts amb caputxes, i al final, una altra línia d’antiavalots. La formació avança en bloc cap a l’entrada de l'escola, on hi ha un centenar de persones concentrades a peu dret. Quan veuen els agents, la majoria aixeca les mans, i l’alcalde s’avança per parlar-hi. Però la comitiva policial avança en tromba passant per sobre l'alcalde i la resta de persones entre cops de porra i empentes. Unes hores abans s'havia produït una escena similar al centre Cotxeres del nucli de Canyamars, que va acabar amb diversos ciutadans lesionats.

Fins a 25 persones van denunciar haver patit lesions en l’operatiu. Durant quatre anys, el jutjat d’instrucció 4 de Mataró ha investigat els fets. Malgrat la contundència de les actuacions, la causa ha passat gairebé desapercebuda, però és de les que registren més agents en el punt de mira: fins a una trentena de guàrdies civils investigats, que han declarat al jutjat l’últim any i mig. El cas també compta amb una altra particularitat: l’exalcalde del municipi Marc Bosch i l’exregidor Eduard Garcia consten a la causa com a perjudicats però també com a investigats per un delicte de desobediència i resistència a l’autoritat. Tots dos han sigut els últims d’una llarga llista de fins a 80 persones que han declarat al jutjat, entre agents i votants ferits. Ara la jutge haurà de decidir si envia els agents i els exrepresentants municipals a judici.

De moment, com en la majoria d’investigacions per les càrregues de l’1-O, no s’ha pogut aclarir la cadena de comandament i tots els agents que han desfilat al jutjat –que només han contestat a les preguntes de la jutge i l’Advocacia de l’Estat– han tirat pilotes fora a l’hora d’identificar qui els donava les instruccions. En aquest sentit, poden resultar claus les diligències d’investigació que pugui demanar Òmnium Cultural –representada pel lletrat Àlex Solà–, que s’acaba d’incorporar a la causa com a acusació popular. Entre els guàrdies civils denunciats hi ha un tinent, dos sergents i un caporal. Només la causa per les càrregues a Sant Carles de la Ràpita ha pogut arribar a un comandament superior de la Guàrdia Civil, un capità.

Hostilitat

Segons les fonts consultades, quan van declarar al jutjat la majoria d’agents van assegurar que quan van arribar a l’escola l’ambient era d’hostilitat. Una descripció que contrasta amb les imatges, amb el pati buit i els votants a les escales amb les mans enlaire. Als vídeos no se sent cap crit d’avís ni intent de mediació de la Guàrdia Civil quan s’encamina cap a les escales. Malgrat tot, els agents van assegurar que havien intentat mediar amb els ciutadans. “Perquè un civil pugui desobeir, l’agent li ha de donar una ordre”, subratlla l’advocat Lluís Maria Anglada, que representa l’exalcalde i l’exregidor investigats.

L’agressió a l'alcalde de Dosrius va ser un dels capítols pels quals es va passar de puntetes al judici del Procés al Tribunal Suprem. Responent a preguntes de l’advocat Jordi Pina –que representa els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull–, un dels agents va negar que l'alcalde anés a parlar amb ells. “És que ho estic veient al vídeo”, li va respondre Pina. Dos agents més també van negar que s’utilitzés la porra per colpejar els votants, tot i que també apareix en el vídeo. Alguns dels lesionats també van declarar al Suprem, com la Virginia, que va explicar que tres agents la van sacsejar. “Em van començar a amenaçar tots a la vegada. Jo plorava, cridava, no entenia bé què m’estaven dient perquè em vaig trencar”. Ferides que quatre anys després continuen esperant una resposta judicial.

stats