Catalunya, lluny de Madrid en proves PCR i a la cua de l'Estat en tests ràpids

BarcelonaAl conjunt del territori espanyol s'han fet 1.919.411 proves PCR per detectar casos positius de coronavirus fins al 14 de maig, 342.933 de les quals s'han fet a Catalunya, segons les dades presentades avui dissabte pel ministeri de Sanitat. D'aquesta manera, el departament de Salut ha realitzat 45,07 PCR per 1.000 habitants, lleugerament per sobre de la mitjana espanyola: 40,75 proves per cada miler de ciutadans. Molt lluny, però, de les dades de comunitats com Astúries (70,06 per cada 1.000 habitants), Navarra (61,69) i, sobretot, de la Rioja (85,86), però també de Madrid, que ja ha fet 60 proves PCR per cada miler d'habitants. Segons les dades aportades per les diferents comunitats autònomes, durant l'última setmana la capacitat per efectuar diagnòstics PCR ha crescut un 18%.

A Catalunya aquest increment s'ha quedat en un 17%, tot i que des de Salut remarquen que el nombre de proves fetes ha crescut fins a les 18.000 diàries i que, durant les pròximes setmanes, l'objectiu és arribar a les 25.000 o 30.000 diàries. El departament té clar que aquesta ha de ser la via per detectar casos aguts i no els tests ràpids, que es consideren ineficients per als diagnòstics individuals. De fet, Catalunya és ara mateix a la cua de l'Estat en nombre de tests serològics ràpids fets per cada 1.000 habitants. Se n'han fet 19.830 dels més de 1.118.000 que s'han realitzat al conjunt del territori espanyol. Salut ha practicat aquesta prova ràpida a 2,61 de cada 1.000 catalans, molt lluny dels 23,75 de la mitjana espanyola i als antípodes dels 64,08 per cada 1.000 veïns que s'han fet a Castella i Lleó.

Fonts del departament de Salut argumenten davant d'aquestes xifres que els tests ràpids poden ajudar a conèixer el nivell d'immunitat de la població i a establir estratègies de desconfinament, però que, en canvi, "no són una bona eina per ser utilitzats per a diagnòstics individuals". I no ho són, aclareixen, per motius com la baixa sensibilitat en persones positives que ja no tenen símptomes o el desconeixement sobre el rendiment en persones que han sigut sempre asimptomàtiques o que han tingut símptomes molt lleus. També apunten que aquests tests poden detectar positius més enllà de les dues setmanes i sense poder precisar si el malalt està en una fase infecciosa o no, i argumenten que no hi ha evidència científica pel que fa a la protecció real que proporcionen els anticossos. Per tot això, des del departament asseguren que els tests sí que són recomanables per fer estudis de seroprevalença i conèixer l’estat immunitari de la població, però no com a eina diagnòstica de casos aguts.

Un milió de tests

El Govern preveu fer-ne ara més d'un milió per poder analitzar el nivell d'immunitat de la població catalana. Estaran especialment adreçats a col·lectius com els professionals essencials –tant sanitaris com d'altres sectors–, persones que van ser diagnosticades com a positives sense una prova PCR, pacients que van reportar simptomatologia durant les fases de confinament o a altres col·lectius que permetin identificar diferències en el nivell de circulació del virus. L'anàlisi d'aquestes dades ha de servir per tenir més informació sobre la penetració del covid-19 a Catalunya i és una estratègia similar a la que han aplicat països com Alemanya.