Els cervells privilegiats es formen a Catalunya

BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va mostrar partidària la setmana passada d'apujar d'un 4 a un 5 la nota per aprovar la selectivitat. L'objectiu, va deixar clar, és aconseguir augmentar el nivell dels universitaris. A Catalunya, però, hi ha un percentatge d'estudiants que freguen l'excel·lència i que les universitats han començat a potenciar. Una de les primeres a fer-ho va ser la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va optar fa deu anys per crear el Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS).

El centre, pioner a l'Estat, ofereix la possibilitat d'estudiar una doble titulació en el mateix període que la resta de l'alumnat en fa una. La seva particularitat recau en el fet que està patrocinat per empreses privades i que per accedir-hi l'alumnat ha de passar una prova de matemàtiques i una altra de física, a part de tenir excel·lent o matrícula d'honor en batxillerat i selectivitat. "Aquest curs s'han presentat 250 candidats per a només 40 places", explica el director del CFIS, Miguel Ángel Barja. Un cop dins, els estudiants han d'escollir dos graus entre set opcions: matemàtiques i enginyeries física, industrial, civil, informàtica, telecomunicacions i aeroespacial. Un dels dos és gratuït i, a més, els estudiants tenen l'opció d'obtenir beques per pagar l'altre grau i la residència universitària. "Un 30% de l'alumnat és de fora de Catalunya", detalla el seu director. La majoria són de la resta de l'Estat, tot i que la UPC ha fet en els últims anys una campanya per captar alumnat de diferents països europeus i sud-americans.

Durant aquests deu anys de vida, han passat pel CFIS 300 estudiants que abans de graduar-se tenien sobre la taula ofertes de treball de multinacionals com Google, grans consultores estratègiques, entitats financeres i bancàries o instituts de recerca. "Un 50% decideixen treballar, però l'altra meitat opten per seguir formant-se, cosa que fa que dues terceres parts de les ofertes que rebem quedin desertes", explica Barja.

A part de la formació, el CFIS també introdueix els seus estudiants al món laboral oferint-los pràctiques a empreses a partir de tercer curs i la possibilitat d'anar a fer el projecte de final de carrera als EUA o a Europa. "Reben una ajuda econòmica per fer front al 40% de l'estada", explica el seu responsable. Segons Barja, durant aquesta dècada han comprovat que quan el talent es concentra se'n multiplica la capacitat. L'ARA s'ha posat en contacte amb alguns dels estudiants que han passat pel CFIS perquè expliquin com ha estat la seva experiència i quins camins professionals han seguit.

ALBA PUIG

"A 4t curs ja em van oferir un contracte indefinit"

L'Alba, una gironina de 24 anys, sempre ha estat una alumna brillant. Va acabar el batxillerat amb matrícula d'honor -el seu treball de recerca va rebre diversos premis i es va publicar- i de selectivitat va treure un 9,49, entre les deu millors notes de Catalunya. La seva mare va veure a través dels mitjans de comunicació que la UPC oferia la possibilitat d'estudiar una doble titulació i va animar-la a fer-ho. "Tenia clar que volia fer una enginyeria perquè és una carrera que mobla el cervell i t'obre portes a un gran ventall d'opcions, entre les quals hi ha direcció, consultoria, finances i banc", explica. Analitzant les sortides que tenien, va optar per escollir telecomunicacions i matemàtiques. Va treballar de valent per treure's les dues llicenciatures però sense deixar de fer altres activitats, com fer classes particulars, tocar el piano, la flauta travessera o fer atletisme. "El meu secret és la constància, la dedicació, l'esforç i la voluntat. És més important cultivar aquestes virtuts que disposar d'una gran intel·ligència", indica.

A tercer li van oferir l'oportunitat de fer les seves primeres pràctiques a l'ICFO a Barcelona i el curs següent va optar per fer-les a Alemanya, a la multinacional Procter & Gamble. Poc després la mateixa empresa li va oferir la seva primera feina. Era un contracte indefinit en una de les seus que té repartides per 80 països. Va decidir esperar-se a acceptar l'oferta fins que no hagués acabat els estudis. Després de valorar si escollia Alemanya, Suïssa, Espanya o Anglaterra, es va decantar per la de Newcastle, on hi ha el millor programa per a estudiants que s'acaben de graduar.

Actualment, ja fa quatre mesos que hi treballa dirigint projectes per al departament de finances. "És una empresa en què a part de treballar també aconsegueixes formar-te", valora. De cara al futur té clar que vol tornar a Catalunya i a mitjà termini vol aconseguir "una posició de direcció general". Assegura que ha arribat on és ara gràcies al suport de la seva família. Els seus pares tenen el taller mecànic El Globus de Girona i de ben petita li han donat totes les eines perquè pugui estudiar. "Han fet un gran sacrifici. Jo el que he aconseguit és escoltar-los i aprofitar aquestes eines", assegura.

JOSEP MARC MINGOT

"Tothom pot ser excel·lent si té passió pel que fa"

El Josep Marc va acabar el batxillerat al col·legi Claver de Lleida amb una nota de 10. Es va assabentar que existia el CFIS perquè un alumne de la seva mateixa escola ja hi estudiava. Tenia clar que optaria per les matemàtiques. "Durant el batxillerat em vaig presentar a les olimpíades de matemàtiques i física i vaig disfrutar molt pensant les solucions a tots els problemes que ens plantejaven", explica. L'altra titulació que va escollir va ser l'enginyeria de telecomunicacions perquè sempre li han "apassionat" els ordinadors i els aparells electrònics.

Mentre estudiava va escollir fer pràctiques a la consultora analítica, Kernel Analytics, i en un dels primers supermercats online de l'Estat, Ulabox. Actualment està acabant el projecte de final de carrera al MIT, una universitat de Boston que té un gran prestigi en l'àrea tecnològica. Tot i que ha rebut diverses ofertes laborals per quedar-se als EUA, a finals del mes de gener preveu tornar a Catalunya. "Em dedicaré a un projecte que tenim entre mans amb un amic", es limita a explicar. El que sí que revela és que el seu futur l'encararà cap a la mineria de dades, també conegut com a big data o analytics. "El que m'agrada és poder aportar precisió, rigor i exactitud a la presa de decisions a través de les dades", explica.

Assegura que se sent afortunat de "tenir passió" per continguts que li permeten aconseguir una feina amb relativa facilitat. Tot i així deixa clar que les beques han estat claus per poder desenvolupar la seva carrera universitària. "Als EUA moltíssima gent demana préstecs a bancs per poder estudiar. Jo estic content que no ho hàgim de fer a casa nostra", detalla. El Josep Marc creu que la societat té por a la paraula excel·lència i manté que si la gent tingués passió pel que fa tothom podria ser excel·lent. "Això és el que el govern hauria de premiar i incentivar", conclou.

IRIS LORENTE

"Em van proposar fer el doctorat a Chicago"

L'Iris és reusenca. La seva mare treballa en una fàbrica, el seu pare és administratiu i té una germana. Des de petita tenia clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb les matemàtiques. La seva nota mitjana de batxillerat, que va estudiar a Reus, va ser matrícula d'honor i de selectivitat va treure un 8,9. "No tenia clar si escollir matemàtiques o enginyeria de telecomunicacions", admet. Una amiga seva, però, li va resoldre el dubte quan va veure mentre navegava per internet que al CFIS de la UPC hi podia fer la doble titulació. Va estudiar-hi sis anys. "El primer va ser dur, però a base de molt d'esforç vaig treure'm les dues carreres", explica. La clau, afegeix, va ser combinar-ho amb altres activitats que no tinguessin res a veure amb l'estudi, com ara l'esport. Mentre estudiava, diverses empreses ja anaven a fer xerrades a la seva classe per captar alumnes que hi anessin a treballar. "Jo tenia clar, però, que volia seguir estudiant", admet.

Després d'acabar el projecte de final de carrera a Chicago, el seu tutor va proposar-li fa un any que es quedés a la ciutat americana per estudiar un màster, que ja ha acabat, i el doctorat, que començarà d'aquí pocs dies i s'allargarà entre tres i quatre anys. Actualment viu gràcies a una beca concedida per la mateixa Universitat de Chicago.

Un cop acabi el doctorat té clar que es quedarà una temporada més als EUA per fer investigació. "Aquí tinc més oportunitats, perquè la investigació es pot fer a l'empresa o a la universitat, en canvi a Catalunya només a la universitat, i a sobre actualment rep molt poc finançament", explica l'Iris. Tot i així, no descarta a mitjà termini tornar per treballar a Catalunya.