Cinc anys esperant cobrar la pensió d'orfandat

BarcelonaFins a cinc anys ha hagut d'esperar una jove extutelada per la Generalitat per tenir al seu compte les mensualitats de la pensió d'orfandat que l'antiga DGAIA –actualment reconvertida en DGPPIA– guardava fins que arribés a la majoria d'edat. La jove té ara vint-i-tres anys i ha cobrat de cop 15.000 euros, però el seu no és l'únic cas de demores injustificades en aquest col·lectiu de nois.

Quan l'administració es fa càrrec de la tutela legal d'una criatura òrfena de pare o mare també rep de la Seguretat Social les pensions d'orfandat a què tenen dret i fa una guardiola fins que compleixen els divuit anys i poden disposar lliurement d'aquests diners. En principi, s'ingressen en un compte a nom del menor beneficiari i la Generalitat actua només de vigilant. Una de les damnificades assegura que li havien respost que "ningú sabia" on era el seu compte. "És cert que la DGAIA em va salvar i m'ha cuidat molts anys, però també em sento robada pels que se suposava que vetllaven per mi", lamenta.

Les prestacions als extutelats fa anys que porten cua, molt abans dels impagaments indeguts detectats aquest estiu i que finalment han quedat en res al quedar demostrat que en la majoria dels casos es va deure a un error de la mateixa administració. El laberint del circuit burocràtic s'embolica en lleis i modificacions que fan molt difícil entendre'l. De fet, la noia extutelada es va assabentar que havia estat rebent diners per orfandat quan Hisenda li va fer una paral·lela per no haver declarat aquests ingressos en la seva primera declaració de la renda. "No sabia de què em parlaven", afirma. I a partir d'aquí va descobrir que en algun lloc li esperava un compte corrent al seu nom.

Fins al 2017, tant les prestacions no contributives com les pensions d'orfandat a què tenien dret els menors tutelats servien per cobrir les despeses derivades de la seva atenció als centres o en les famílies d'acollida. Aquell any, després de rebre diverses queixes d'afectats, el Síndic de Greuges va obrir una actuació que va dictaminar que el model suposava una vulneració dels drets de les criatures perquè acabaven pagant per un servei públic i gratuït –la seva cura– que fins i tot estava inclòs en la cartera de serveis socials.

En aquesta línia, el Parlament va introduir un annex a la llei 5/2017 de mesures fiscals, en què modificava la llei dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència de l'any 2010 i, en conseqüència, la instrucció del 2012, que legitimava la Generalitat com a beneficiària d'aquests diners. La nova norma establia que la pensió d'orfandat no es pot retenir i ha passat a ser una part del patrimoni del menor tutelat i, per tant, no pot ser utilitzada per finançar les despeses de manteniment.

Sense reglament

Ara bé, aquesta modificació, que beneficiava els menors, no es va implementar perquè cap govern mai va redactar ni aprovar el preceptiu reglament complementari que aterrava la norma. Encara es va haver d'esperar tres anys, fins al juliol pandèmic, quan es va donar llum verda a les disposicions addicionals 8a i 9a de la llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i l'adolescència. La traducció de tant tecnicisme és que es facultava el departament a "crear el mecanisme adequat per fer efectiu el reemborsament total de les prestacions i pensions d'orfandat retingudes i no rebudes pels infants i adolescents tutelats des de l'entrada en vigor de la llei 5/2017".

El text suposava l'admissió que a aquestes criatures se'ls havia maltractat, perquè se'ls havia privat d'uns diners que els pertanyien, però s'ajornava l'execució dels reemborsaments fins a l'exercici pressupostari següent al de l'entrada en vigor de la llei, és a dir, "l'1 de gener del 2022, que és quan va entrar en vigor la llei de pressupostos del 2022".

Què ha passat en aquest temps fins a arribar a finals del 2025, en què almenys una quarantena de joves extutelats orfes no han cobrat el que els corresponia? El departament de Drets Socials i Inclusió de la consellera Mònica Martínez Bravo defensa que des d'aleshores s'han abonat totes les quantitats i amb interessos, "però el procediment per identificar i localitzar tots els joves és llarg". Fonts que coneixen la situació comparteixen que és una situació incomprensible i més tenint en compte que aquest col·lectiu arriben en molts casos a la majoria d'edat sense un adult de referència. "Els retards il·lustren fins a quin punt la DGPPIA viu en un desgavell", afirma una tècnica.

Carta

Recentment, la consellera ha enviat a 35 joves una carta de quatre pàgines, plena de tecnicismes i de referències a lleis, instruccions i disposicions de lectura complicada, en què resol abonar les quantitats que es deuen des de l'1 de gener del 2022 i deixa a l'aire quan es tornaran els interessos de demora. Aquests interessos, continua el text, s'hauran de calcular d'acord amb el que disposa "l'article 25 del decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la llei de finances públiques de Catalunya". Segons el departament, el tràmit no ha finalitzat i assegura que es pagaran els interessos. Amb tot, no justifica el perquè del retard.

Una de les damnificades critica que, després de tants anys d'espera, no hagi rebut cap explicació ni justificació de com s'han aplicat les quantitats abonades i tampoc de com es calcularan els interessos. A més, els tècnics que orienten aquest col·lectiu qüestionen que aquests joves rebin de cop quantitats elevades de diners sense que cap adult els assessori. "Molts es perden quan veuen tants diners", afirma. A la beneficiada del principi d'aquest article això no li passarà. "Els diners són el meu futur i els tinc guardats per a un pis i ara és com si no els tingués", assegura.