Cinquanta anys de Badia, la ciutat que va néixer com a barri

Badia del VallèsLa de Badia del Vallès és la més particular de les històries dels polígons d’habitatges que el Patronat franquista va alçar per donar sostre als immigrants espanyols. A vista d’ocell, la distribució dels edificis té la forma de la península Ibèrica, i sobre el terreny els noms dels carrers es disposen fidels a la geografia. És particular per moltes coses. Primer, perquè arriba als 50 anys no com a barri sinó com a ciutat –ho és des del 1994–, amb la singularitat que és l’única amb tots els habitatges (5.400) de protecció oficial, tot i que a partir de l’any vinent només en quedaran un centenar llarg. L’origen de Badia és un “pelotazo urbanístic”, explica el socialista Josep Martínez, alcalde de la localitat des de l’agost de l’any passat, al·ludint al fet que la família Badia va comprar els terrenys just abans de la seva expropiació per fer el barri, que va néixer com una mancomunitat de Barberà o Cerdanyola.

La mala planificació de l’època va fer que les obres de l’autopista s’apropiessin de bona part del terreny, cosa que va obligar a limitar el barri a una superfície de 0,93 quilòmetres, on es van encabir fins a 26.000 persones, que s’han quedat als actuals 13.000 pisos. “Als pisos on van començar a viure famílies amb tres o quatre fills ara n’hi viuen dues o només una dona vídua”, explica l’alcalde Martínez. La de Badia és una població envellida: el 30% dels habitants té més de 65 anys i, entre les reivindicacions veïnals i del consistori, hi ha la de la residència pública.

Una altra de les singularitats és que Badia no té activitat empresarial, així que la recaptació es limita al petit comerç i a l'IBI, cosa que fa que sigui la ciutat amb la renda i el PIB més baixos de Catalunya i amb la taxa d'atur més elevada. La via principal de finançament és la subvenció de 3,5 milions de la Generalitat fixada per llei. L’alcalde confia, però, en crear riquesa amb un solar privat qualificat d’industrial i comercial i un de municipal en què prega perquè s'hi instal·li una residència d’estudiants, aprofitant el veïnatge de la UAB. Al campus s’hi arriba caminant, i si aquesta proximitat ha facilitat l’entrada a la universitat dels fills de Badia, ara ha de servir per fer de la ciutat un “districte universitari”, afirma Martínez orgullós.

El pas dels habitatges protegits al mercat lliure coincideix amb la crisi immobiliària. El futur, segons Martínez, consisteix en ser capaç d’atraure perfils diferents de veïns per “canviar la realitat social”, tot i que, de moment no s’ha notat cap canvi demogràfic perquè el règim de protecció ha impedit una renovació més enllà de la biològica. La taxa de migració, per exemple, és del 7%, la meitat que la de la comarca, mentre que la d'atur dobla la catalana. L'any vinent deixen el mercat protegit els últims 1.400 habitatges.

Els pisos de 70 i 80 metres quadrats s'han doblat en una dècada, i dels 120.000 euros que valien l'any passat, s’enfilen als 160.000, apunta Anna Sallent, una de les sòcies de Finques Badia, que diu que els lloguers “estan pels núvols” i que ja ha detectat “inversors”, una cosa “impensable fins ara”.

El gran temor de l’Associació de Veïns és l’arribada de “fons voltor” buscant pisos a pocs quilòmetres de Barcelona, ben comunicats, amb llum, ascensor i en una àrea ben comunicada, com explica el president de l’entitat, Juan José Díaz, que es pregunta com se suposa que han de competir els joves del barri amb compradors amb més poder adquisitiu. L’alcalde defensa que “la política d’habitatge públic [de Catalunya] no s’ha de centrar només en Badia”, però apunta que encara quedaran uns 200 habitatges públics, a banda dels 32 de la futura promoció del carrer Saragossa i pels quals, de moment, hi ha 200 candidats.

Amb 27 anys, a Susana Rojas no li surten els números si vol independitzar-se i, tenint en compte que els avis tenen un pis al barri, té clar que l’única via és “l’herència”, perquè s’hi vol quedar. Xerra amb la seva amiga d'infantesa Marta Rojana, que va marxar a Sabadell creient que pujava de nivell i quan va ser mare va voler tornar. “Els amics estan tornant perquè és més barat, però també hi ens trobem bé, en família”, diu.

Un lloc fantasma

Díaz hi va arribar amb 22 anys i recorda que era un “lloc fantasma”, sense serveis. “La guarderia, l’escola, la biblioteca i les botigues ho hem aconseguit amb lluita veïnal i amb molts pals de la Guàrdia Civil”, rememora per subratllar l’afany de superació i supervivència dels primers residents. Tot i que els primers pisos es van omplir el 1973 no va ser fins al juliol del 1975 que els llavors prínceps, Joan Carles i Sofia, van fer el lliurament simbòlic de les claus. Aquell dia “la policia secreta” estava a tots els terrats del barri, recorda Antonia Quintero, que va estrenar pis a la cèntrica avinguda Burgos. Una part dels pisos es van sortejar, però la majoria ja s’havien adjudicat a treballadors d’empreses públiques que en molts casos no hi van arribar a viure mai. Això va provocar ocupacions de famílies necessitades de sostre que no van regularitzar la situació fins tres dècades més tard.

Eva Menor va arribar a Badia des de Madrid “per amor” i en va ser alcaldessa durant 15 anys, fins que l’agost de l’any passat el president Salvador Illa la va nomenar consellera d’Igualtat i Feminisme. La seva parella va ser criada a Badia i continuen vivint amb les filles al mateix pis on es van instal·lar el 1997. “No tenim cap intenció de marxar perquè Badia és una ciutat tranquil·la, còmoda, on tothom es coneix i per la qual et pots moure a peu”, diu la consellera fent la millor de les promocions de la ciutat, on diu que ha fet “arrels de ciutadana i de mare”.

Des de l’alcaldia va haver de fer front a la crisi hipotecària i a la pandèmia, però com a cosa positiva apunta que totes les dificultats –passades i presents– han fet de Badia una comunitat “orgullosa de tanta lluita col·lectiva” i assegura que és “una història d’èxit amb molt de futur”.

Amiant i els reis

Referir-se al futur també és parlar sobre la retirada de les plaques d’amiant que cobreixen la majoria d'edificis, un projecte que ocupa i preocupa tant els veïns com el consistori. Es preveu començar la retirada per 127 blocs i, en una segona fase, els 38 que queden. La retirada de l'amiant, així com la demanda de la residència, estarà present aquest dilluns en la recepció alternativa que els veïns preparen per a la visita dels reis d'Espanya. "Si [la monarquia] no s'ha preocupat mai per Badia, què hi venen a fer aquí? Que ens deixin el protagonisme als veïns anònims que hem fet Badia gran", afirma Díaz.