Podré exigir una rebaixa del lloguer? Les claus de la nova regulació aprovada pel Parlament

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda una llei que regularà els preus del lloguers. Però, exactament, ¿com es regularà el preu de l'habitatge? A qui afectarà la nova norma? Quan i com es podrà exigir a un propietari que abaixi el peu del lloguer? Com se sabrà quins habitatges són més cars del compte?

Índex de referència

Tot anirà subordinat a un índex de referència, que calcularà l'import que hauria de tenir un habitatge depenent d'una sèrie de variables: la localització del pis, la planta d'altura, la superfície de l'habitatge, l'any aproximat de construcció, l'estat de manteniment, si disposa d'ascensor, si està moblat o si té consergeria, entre d'altres. Amb aquestes dades, l'índex de la Generalitat elaborarà un preu mitjà per metre quadrat que és el màxim que els llogaters haurien d'arribar a pagar. Si els inquilins paguen un preu per metre quadrat superior a l'índex, tindran dret a exigir una rebaixa. En canvi, si el preu és inferior a l'índex, el seu propietari no els podrà apujar el lloguer.

Quan la llei entri en vigència, es podrà obtenir l'índex de referència en aquest enllaç.

No es pot apujar el preu

Aquesta és la segona clau de la nova llei de regulació dels lloguers: el preu del lloguer només serà modificable a la baixa. D'aquesta manera, en el cas que el preu d'un lloguer sigui inferior a l'índex, el propietari no podrà exigir als inquilins un preu superior perquè d'aquesta manera s'ajusti a la mitjana que marca la Generalitat.

A quins contractes afecta?

La nova llei regularà tots els contractes nous que es trobin en zones declarades amb "mercat d’habitatge tens", que de moment consta de 60 ciutats de més de 20.000 habitants –entre les quals Barcelona, l'àrea metropolitana, Lleida, Girona i Tarragona– i s’hi podran afegir aquells municipis on el preu del lloguer hagi experimentat un creixement sostingut "clarament superior" al de la mitjana del país.

També s'hi sumaran aquells territoris on la càrrega mitjana del cost del lloguer en el pressupost personal o familiar superi el 30% dels ingressos habituals de les llars o de la renda mitjana de les persones menors de 35 anys.

Excepcions

Els propietaris de pisos de nova construcció o els d'aquells en què s'hagin fet grans obres de rehabilitació –no de manteniment, que són obligatòries– podran establir com a límit l'estimació a l'alça de l'índex de preus durant els primers cinc anys. També ho podran fer aquells propietaris que el seu sou sigui 2,5 vegades inferior a l'indicador de renda de suficiència (IRSC), uns 2.000 euros mensuals. Per tant, aquells propietaris que a final de mes –juntament amb el pagament del lloguer dels seus inquilins– cobrin menys de 2.000 quedaran exempts de la nova llei.

De fet, aquest ha sigut el principal punt de debat en els últims dies: JxCat reclamava que els propietaris amb uns ingressos inferiors a 5,5 vegades l'IRSC, més de 3.000 euros, quedessin fora de la limitació del preu del lloguer, mentre que el sindicat volia posar el límit en 1.200 euros. Finalment, el consens ha arribat amb la xifra d'uns 2.000 euros.

Segons la iniciativa parlamentària, també restaran fora de la regulació els habitatges amb contractes de lloguer signats abans de l'1 de gener del 1995, els subjectes a un règim de protecció oficial, els integrats en xarxes públiques d’habitatges d’inserció o de mediació per al lloguer social o en els fons d’habitatge destinats a polítiques socials i els relatius a habitatges arrendats d’acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori.

Caràcter sancionador

La normativa inclou un règim sancionador en cas d'incompliment previst a la llei 18/2007. D'aquesta manera, un propietari afectat per la normativa que llogui un habitatge amb un preu un 20% superior a l'índex de referència podrà ser sancionat amb una infracció greu, castigada amb multes de 9.000 a 90.000 euros. No fer constar en una oferta de lloguer el preu de l'índex de referència o de l'anterior contracte serà una falta lleu, que es podrà sancionar amb multes de 3.000 a 9.000 euros. A més de la sanció administrativa, la normativa permet al llogater reclamar per la via judicial totes aquelles quantitats cobrades pel propietari que superin el límit permès.