Colau demana al govern espanyol que "rectifiqui" la política d'habitatge

Barcelona"Rectifiquin". Aquest és el missatge que ha llançat aquest dimecres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al govern del PP, a qui ha acusat de no atendre les demandes dels municipis i tirar pel dret amb el Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021 que està previst que s'aprovi aquest divendres al consell de ministres i que, segons l'alcaldessa, aprofundeix en les polítiques públiques d'habitatge "nefastes" dels últims anys que "fomenten l'especulació". Barcelona i sis ciutats més de l'Estat -Madrid, València, Cadis, Saragossa, la Corunya i Santiago de Compostel·la- han presentat un manifest en què diuen que els ajuntaments són les administracions que pateixen de més a prop els problemes vinculats a l'habitatge i que, en canvi, no s'han tingut en compte les propostes que van traslladar al secretari d'estat d'Habitatge, Julio Gómez-Pomar, en una trobada al desembre per buscar solucions a la sagnia.

Colau ha tret pit de la feina feta a la capital catalana en matèria d'habitatge des que ella n'és alcaldessa. Tot i que el compromís de fer 4.000 nous pisos de lloguer social quedarà a mig complir -el mandat acabarà amb 900 pisos entregats però amb 4.400 pisos si es compten els que estaran en obres o en projecte-, el consistori ha multiplicat per quatre el pressupost d'aquesta àrea i ha buscat fórmules innovadores per ampliar el parc, com els blocs de pisos prefabricats. Un dels cavalls de batalla de l'Ajuntament és pressionar el govern espanyol per aconseguir canvis legals que frenin l'expulsió de veïns.

Els ajuntaments que han signat el manifest demanen, per exemple, modificar la llei d'arrendaments urbans per allargar la durada dels contractes de lloguer i per impedir pujades abusives en cada renovació. També insten a revertir les retallades pressupostàries dels últims anys i passar dels 467 milions previstos per a habitatge el 2018 a un mínim de 2.000 milions. "Els ajuntaments som els que menys pressupost i menys competències tenim en matèria d'habitatge i, en canvi, som els que estem fent més", ha defensat Colau, que ha remarcat que l'Ajuntament de Barcelona està "fent més" per atendre la crisi habitacional que el govern espanyol i que la Generalitat.

Els municipis també remarquen que el pla del PP no encara el problema de la manca de recursos per incrementar el parc de lloguer públic, que actualment a Espanya és de només el 2,5%. Demanen, també, que s'obligui les entitats financeres a incorporar immobles al fons d'habitatges públics i acabar amb els beneficis de les socimis (societats anònimes cotitzades d’inversió immobiliària).

Un 19% menys de desnonaments

Colau, que ha comparegut amb el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha fet un balanç de la feina que s'ha fet des de l'Ajuntament de Barcelona, que, aquestes últimes setmanes, ha sigut molt qüestionada pels grups de l'oposició, que han acusat BComú d'incomplir compromisos electorals com els dels 4.000 pisos nous de lloguer social. L'alcaldessa ha reiterat que el seu equip ha multiplicat per quatre el pressupost d'habitatge i ha defensat que acabarà el mandat amb 4.400 pisos de lloguer social nous entre els acabats i els iniciats. Els que estaran entregats de forma efectiva, però, seran 900, com va concretar el gerent d'Habitatge del consistori, Javier Burón, que assegura que n'hi haurà 3.500 més en projecte o obra i que se'n compraran 750 i se'n mobilitzaran 1.100 que ara estan buits. En total, defensa, s'aconseguiran uns 6.250 pisos.

L'alcaldessa també ha remarcat que, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, els desnonaments a la ciutat s'han reduït un 19% des de l'inici del mandat, tot i que el 2017 n'hi va haver 2.519. A Catalunya la disminució és del 14%, i al conjunt de l'Estat del 10%. El govern municipal remarca, a més, que la unitat que es va crear per atendre aquesta problemàtica ha sigut present en 2.531 dels 2.519 desnonaments que hi va haver a la ciutat.