El col·lectiu de dislèxics se senten “discriminats”

BarcelonaEntre els 1.725 aspirants a mestres que han suspès les proves hi ha la filla de la Carme Dolz, que denuncia que els exàmens “discriminen” les persones que pateixen dislèxia, un trastorn de l’aprenentatge que dificulta llegir i escriure. Els aspirants a mestre que acrediten aquest diagnòstic tenen 30 minuts més de temps a cada examen de les proves d’aptitud personal, però la Carme assegura que no n’hi ha prou. “No es permet fer servir un diccionari o una calculadora, quan està provat que per a la gent amb dislèxia és impossible recordar les taules de multiplicar o els portants i restants”, explica. Per això diu que no vol “sobreprotegir” la seva filla, sinó només reclamar una igualtat d’oportunitats per a un col·lectiu que, segons l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD), representa un 10% de la població general.

“Esclar que els dislèxics podem ser mestres i professors”, assegura Neus Buisan, de l’ACD. Tant ella com el president de l’associació han passat per la universitat i es dediquen a la docència. “Llegim més lents que la resta, però això no ens impedeix estudiar o escriure”, explica. Per això demana “universalitzar i normalitzar” aquest trastorn perquè no només les famílies l’entenguin, sinó també les institucions i la societat en general. La Carme afegeix, en aquest sentit, que sovint la dislèxia “es banalitza”.

Les famílies demanen que s’apliqui el decret de l’any 2013 per tal de garantir els mitjans suficients per reforçar l’aprenentatge d’aquests alumnes a les escoles, però també que es millori la feina per detectar la dislèxia en els infants. “És un desgast haver de reclamar sistemàticament el reconeixement dels drets dels que pateixen aquesta neurodiversitat”, lamenta la Carme. La seva filla ho tornarà a intentar a la segona convocatòria de les PAP, que serà el 19 de juliol.