Compromís a pocs dies de les eleccions per desencallar l'enderroc de l'edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de BesòsPaqui Jiménez fa fotos de les bústies que acaben d’estrenar en una de les sis escales del bloc Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. “Feia un munt d’anys que no en teníem. Ens havien de deixar les cartes als graons de l’escala”, explica la Paqui, infatigable empaitant polítics perquè compleixin d’una vegada un pla redactat fa 19 anys. L’acord obliga a reallotjar els veïns per alliberar-los d’unes condicions indignes i enderrocar el malmès edifici Venus, de 244 habitatges i angoixat per la pobresa i la venda de droga. Amb l'enderroc del bloc, les administracions pretenien alleugerir una zona afligida de l’extraradi de Barcelona, però el pla ha estat paralitzat durant gairebé dues dècades. Set mesos després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) retragués a les institucions inactivitat per reprendre el projecte, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs aprovaran desencallar-lo tres dies abans de les eleccions. Hi destinen més de 30 milions d’euros.

No obstant això, la desconfiança persisteix a l'edifici Venus, on han escarmentat després d’esperar-ne tant. “Ens han enganyat molts cops. Ens donen la il·lusió i després ens la treuen, i així sempre”, remuga la Dolores. Vol marxar perquè té el pis “esquerdat de dalt a baix”. “Fa poc, va caure un moble mentre dormia. El bloc s’està trencant”, alerta. “Està construït sobre una riera i cada any s’enfonsa una mica. I les parets cedeixen”, afegeix la Paqui.

La Dolores viu de lloguer després de veure’s en dificultats per pagar el pis. A altres els falta l’escriptura de propietat. Fa dos anys es calculava que un 65% dels pisos de l'immoble eren llars desfavorides.

El donatiu de Netflix

Els esquifits ingressos dels veïns se somatitzen en un deteriorament perenne de l'edifici, que justifica el goig pel fet que ara s'hagin substituït unes bústies rebentades per unes de lluents. “Ens les ha pagat Netflix”, revela la Paqui. “Van venir a rodar una pel·lícula, Centauro. Vaig demanar si podien fer-nos una petita aportació. Ens van pagar 750 euros per a cadascun dels tres portals on van gravar. També hem posat alguns fluorescents i hem pintat l’entrada. Feia dos anys que no ho podíem fer”, destaca la portaveu veïnal, que fa veure el revés de l’anècdota: ha calgut que un equip de la plataforma televisiva aterrés al Venus per atenuar un abandonament que les administracions no han apaivagat.

Dins dels habitatges també es fa front als desperfectes. “Ens cau aigua i ha fet malbé la cuina, el bany, les parets... En tenim que les toques i es belluguen”, assegura la Rosa. Va arribar fa 47 anys al bloc amb el seu marit, l’Antonio, quan els van desallotjar d’una barraca del Camp de la Bota. Han criat vuit fills en un pis que no fa ni 62 metres quadrats. “M’he hagut de treure pa de la boca per endeutar-me per 9.000 euros i arreglar la casa. Em descompten 250 euros al mes i només en cobro 800”, es queixa l’Antonio.

Incrèduls encara que els treguin del Venus, la parella vol que els reallotgin al barri, però tem que el Consorci de la Mina –encarregat de culminar la reforma– els torni a demanar un import inassumible per compensar la diferència de preu entre el pis que tenen ara i l'habitatge on els reallotjaran. La majoria de famílies no van poder pagar els diners que les administracions els exigien per traslladar-los a un altre habitatge fa 11 anys. “Ens demanaven uns 40.000 euros i el banc no ens va voler donar un préstec”, recorda l’Antonio.

Sense avançar com s’ho farà, el departament de Treball i Afers Socials afirma que buscarà fórmules per evitar que torni a fracassar la mudança, que podria no començar fins al 2023. “No ens podem esperar tant”, replica la Paqui, al capdavant de 48 veïns que van recórrer al TSJC per desbloquejar el projecte. “Aquí han vingut dos presidents de la Generalitat i no sé quants consellers, però no han arrencat fins que hem tingut sentència. Ara només queda que es treballi a bon ritme. Si no, tornarem als jutjats”, avisa la veïna, que sospita que l’immoble s’envilirà encara més si no es buida tot d’una: “Si uns en van sortint i altres s’hi han d’esperar anys, es trobaran amb més negligències i més misèria. S’ha de fer ràpid”.

“Han jugat amb la nostra salut, la nostra economia i la nostra dignitat. No podem fiar-nos de res”, deixa anar Paco Hernández, que prefereix cobrar l’expropiació i marxar del barri de la Mina. “Però no accepto els 82.000 euros en què van taxar-nos els pisos fa anys. Al barri s’han pagat 120.000 euros per d’altres”, compara el veí, que ensenya el terrat de l’edifici: una munió de xeringues al terra dona idea de la dimensió del tràfic que s’hi pateix. “No vull drogues al replà per seguretat. Tenim nadons”, clama un rètol que penja només sortint a la terrassa.

“L’escepticisme predomina entre els veïns perquè es ve d’incompliments i bloquejos”, diagnostica David Picó, educador social involucrat en desenredar una solució pel bloc. Al capdavant de l’Arxiu Històric de la Mina, Josep Maria Monferrer també dubta si ara sí que serà la bona: “No és la primera promesa, i amb una previsió de sis anys. És molt de temps. Cal trobar una resposta i només es pot fer negociant amb els veïns”.