Compte enrere a l’última nau ocupada del Poblenou

BarcelonaQuan fa gairebé un any del desallotjament de la nau del carrer Puigcerdà, la història sembla repetir-se uns carrers més enllà, a l’assentament del carrer Paraguai, també al barri del Poblenou. Però mentre que l’antiga fàbrica l’omplien gairebé 300 persones i les condicions de salubritat eren pèssimes, la nau del carrer Paraguai té unes característiques diferents. Aquí hi viuen uns 20 homes procedents de diversos països africans, d’entre 20 i 50 anys, i molts es dediquen a la recollida de ferralla.

Dimecres que ve seran desallotjats, però l’Ajuntament els ha promès que els resoldrà el problema d’habitatge abans que s’executi l’ordre judicial. Dijous el consistori es va reunir amb l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments a les Naus del Poblenou, que les dues parts han valorat com a “positiva”. Tots els ocupants de Paraguai entraran dins del pla d’assentaments irregulars (PAI), i això implica allotjament temporal, manutenció, assessorament legal i inserció sociolaboral. D’entrada, tindran assegurada una pensió fins que hi hagi un pis disponible. Però, com els del carrer Puigcerdà, els de Paraguai es queixen que en una pensió no poden guardar-hi la ferralla i que, per tant, la seva via per guanyar-se la vida se n’anirà en orris. La protecció de la ferralla acumulada durant anys ha sigut precisament una de les demandes de l’Assemblea Solidària a l’Ajuntament. El govern municipal respon que no es pot comprometre a guardar el material, destinat a la venda, perquè no pot “donar suport a l’economia submergida”. Tot i això, les pertinences personals es dipositaran en un magatzem.

Però la principal preocupació dels residents de l’assentament és regularitzar la seva situació, per poder treballar o anar al seu país a veure la família. Malgrat que això és competència de l’Estat, el govern municipal els ha promès l’empadronament sense domicili i un informe positiu per accelerar el certificat d’arrelament, que és competència de la Generalitat.

La portaveu de l’assemblea, Carlota Falgueras, reivindica que aquests acords són fruit de la lluita incansable que s’ha fet fins ara: “La gent s’ha solidaritzat amb la problemàtica dels assentaments i s’han fet moltes concentracions que han tingut ressò”. El comissionat d’Immigració de l’Ajuntament, Miquel Esteve, valora el diàleg amb els ocupants de la nau i destaca “el bon clima i l’actitud constructiva” que tenen. “Són gent assenyada”, afegeix. En aquesta nau, segons Esteve, “hi havia unes normes estrictes que tothom complia”.

Ho confirma Omar Suw, un dels vint ocupants de la nau, que afegeix que “cadascú té la seva habitació i allà hi pot fer el que vulgui, però als espais comuns no”. Suw és un maurità de 43 anys que va venir a Barcelona amb una beca per fer un postgrau i un doctorat de cooperació internacional a la UB. Tot i que la nau està molt neta, no tenen ni llum ni aigua i pateixen les conseqüències de viure en una fàbrica abandonada. Des del gener del 2013, 37 persones d’aquest assentament ja han sigut ateses en algun moment des dels serveis de l’oficina del PAI.

Puigcerdà, un any després

El 24 de juliol del 2013 es va desallotjar el que fins llavors era l’assentament més gran d’immigrants de la ciutat de Barcelona, a l’antiga fàbrica del carrer Puigcerdà. Hi vivien unes 300 persones i, segons Esteve, ara n’hi ha prop de cent d’allotjades en recursos residencials del PAI. També hi ha antics ocupants de les naus de Pere IV i Zamora. Segons un dels portaveus de l’Assemblea Solidària, Manel Andreu, dels 87 ocupants del carrer Puigcerdà que van tramitar la documentació per obtenir permís de residència i de treball 47 han sigut denegats i els altres encara estan en tràmit.