L’escola catalana passa a l’acció

La comunitat educativa es manifestarà el 10 de juny contra les denúncies per adoctrinament

La comunitat educativa passa a l’acció i prepara una sèrie de mobilitzacions per donar suport als professors que han sigut acusats d’adoctrinament en centres de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d’Urgell. L’acusació se centra sobretot en la manera com els professionals van explicar als alumnes la celebració del referèndum i la repressió de l’1-O. El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aplega associacions de pares i mares, d’estudiants i sindicats, va presentar ahir el manifest Deixeu l’educació en pau. Volem educar en llibertat i va cridar tothom a manifestar-se el 10 de juny a Barcelona. La convocatòria té un ampli suport. Entre els convocants hi ha l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) i els sindicats CCOO, UGT, CGT i USTEC, entre d’altres.

La del 10 de juny serà l’última convocatòria, i és que abans que acabi el curs hi haurà com a mínim dues mobilitzacions més. La primera serà el dimecres 23 de maig, amb una sèrie de concentracions davant les seus del govern espanyol a les diferents demarcacions catalanes. El diumenge 3 de juny hi haurà una concentració a Sant Andreu de la Barca, on hi ha l’Institut El Palau, el més assenyalat per la justícia espanyola després d’una denúncia que van interposar guàrdies civils que són pares d’alumnes de l’institut. Finalment hi ha la manifestació convocada pel diumenge 10 de juny al matí, que els impulsors volen convertir en un clam a favor de l’escola catalana i que es preveu que sigui l’acte més multitudinari.

“A l’escola s’ha de parlar de tot”

En roda de premsa, els portaveus del MUCE van voler expressar el seu suport a tots els docents afectats i van defensar, a través del manifest, que “a l’escola s’ha de poder parlar de tot”. També van reivindicar els centres educatius com uns espais que no estan “aïllats del món”, ben al contrari. Van apostar perquè les escoles i els instituts siguin espais “lliures” en què es generin debats, i van reivindicar el dret dels mestres i professors a portar el llaç groc. Segons diuen, no portar-lo també és una decisió política, i van comparar-ho amb què un mestre dugui una creu o un llaç d’un altre color.

Les entitats reunides ahir van lamentar, en aquest sentit, que els últims esdeveniments judicials i polítics han portat molts docents a “autocensurar-se”. Ara, per exemple, tenen casos com el d’una mestra de música de primària que no sap si posar L’estaca, com feia abans, al programa. O el d’una professora d’història que, en dates pròximes a l’1-O, va tenir dubtes sobre com parlar de la diferència entre república i monarquia a l’època romana. “Volem tornar a la normalitat i fer el que hem fet sempre”, va insistir David Córdoba, de la USTEC. I Josep Riera, de la CGT, va afegir que no es pot permetre que els docents vagin a treballar “amb por”.

El manifest que van llegir insisteix que a l’escola catalana “no hi ha un problema de convivència relacionat amb la situació política” i denuncia la “instrumentalització” que s’ha fet del cas de l’Institut El Palau. En nom de les associacions de pares i mares d’alumnes, Xènia Amorós va afegir, en aquesta línia, que estan veient “amb desconcert” com s’instrumentalitza els seus fills.

El MUCE, que també va ser molt crític amb el paper que han jugat alguns mitjans de comunicació en el cas, fa una crida a centrar-se en els “problemes reals” de l’educació, com el fet que s’hagin renovat concerts “sense cap avaluació de les necessitats”, la falta de docents a secundària, el tancament de línies de P3, la segregació escolar o l’infrafinançament, entre d’altres. Per tot plegat, van instar a donar una “resposta unitària” i van fer una crida a la comunitat educativa a sumar-se a les mobilitzacions.

Triple petició d’El Palau

L’anunci del MUCE arribava només unes hores després que l’assemblea de professors d’El Palau i la plataforma de suport 9 del Palaufessin una crida a organitzar una manifestació unitària abans que acabi el curs i demanessin als sindicats i a les organitzacions del món educatiu fer sentir un triple “clam unànime” de solidaritat amb els professors denunciats, de rebuig a la “criminalització” del col·lectiu docent i en defensa de l’ensenyament públic català.

Aquestes reivindicacions s’uniran en diverses mobilitzacions que auguren un dels finals de curs més intensos dels últims anys. La comunitat educativa, però, està decidida a combatre les acusacions que des del setembre han intentat torpedinar la feina a les aules.

Cursos obligatoris per ser directors

Els mestres de primària i els professors de secundària que vulguin optar a dirigir els centres educatius hauran de fer un curs obligatori abans d’obtenir la plaça. Segons va informar el departament d’Ensenyament, per a aquells docents que no hagin exercit mai la funció directiva els cursos seran de formació inicial (240 hores), i per a aquells docents que siguin o hagin sigut directors el curs serà d’actualització (120 hores), però en tots dos casos aquest curs serà un requisit obligatori per poder participar en el procés de selecció, per ser nomenat de manera extraordinària o per dirigir un centre de nova creació.

Els cursos començaran al juliol arreu del territori i seran gratuïts. Això suposa un canvi important, perquè fins ara qui volia ser director feia un curs de 90 hores però un cop ja havia sigut escollit.

Etiquetes

Més continguts de