Societat 03/08/2019

El 'top manta' a París, Roma i València: un conflicte sense una única recepta

El debat sobre quin ha de ser el moviment encertat per abordar el ‘top manta’ es manté obert i les solucions dels governs de París, Roma i València ho evidencien

Alícia Sans, Soraya Melguizo, Lourdes García
4 min
Efectius policials arrossegun un 'armilla groga' aquest dissabte a París.

París / Roma / ValènciaDel diàleg a l’ofensiva policial, passant per les identificacions i les sancions econòmiques a venedors i compradors. El debat sobre quin ha de ser el moviment encertat per abordar el ‘top manta’ es manté obert i les solucions dels governs de París, Roma i València ho evidencien

París

ParísPolicies a temps complet: una solució dissuasiva però fugaç

Policies a temps complet: una solució dissuasiva però fugaç La venda il·legal ambulant en certes zones de París ja fa temps que forma part del paisatge de la ciutat. Si bé fa anys que es practica, la presència de venedors ha revifat els últims sis mesos en districtes com el 10, el 18 i el 19. Cigarrets, roba i vambes, però també fruites i verdures a preus irrisoris, en condicions poc higièniques, omplen les zones turístiques. Des de l’Ajuntament de París ho atribueixen a la manca d’efectius policials, ja que el govern hauria centrat els esforços en les manifestacions dels armilles grogues. Des de l’associació La Vie Dejean expliquen que, abans de l’inici de les protestes, la policia dels districtes 10 i 18 havia creat una brigada conjunta per lluitar contra aquesta pràctica. De fet, els veïns i comerciants d’aquests barris havien vist com la situació millorava, perquè la presència regular de patrulles de policies havia servit els últims anys de mesura dissuasiva. Però la mateixa alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha reconegut que aquesta no és una solució duradora. A França, la venda il·legal ambulant és competència de la policia nacional. Els agents de la direcció de Prevenció, Seguretat i Protecció (DPSP), que depenen de l’Ajuntament, només poden multar els venedors si s’instal·len en un espai verd que pertany al consistori.

Roma

RomaMultes de 7.000 euros als clients

Multes de 7.000 euros als clientsDe Venècia a Roma, passant per Florència o Milà, la venda ambulant genera cada any a Itàlia prop de 22.000 milions d’euros i mobilitza un exèrcit de 100.000 manters, segons dades de Confesercenti, l’associació que representa les empreses italianes del sector turístic, de comerç i de serveis. Les principals ciutats transalpines disposen d’ordenances municipals per lluitar contra aquest fenomen, que, en el cas de productes falsificats, fa caure un 14% la facturació dels fabricants, causa pèrdues de l’11% a Hisenda i perjudica la reputació de l’anomenat made in Italy.

Tot i que la venda ambulant és present a Roma o Venècia durant tot l’any, amb l’arribada de l’estiu el problema s’amplia a les localitats de platja. És per això que el govern italià ha posat en marxa per segon any seguit el pla Platges Segures, amb el qual vol acabar amb la venda ambulant a la costa. Comprar una bossa falsa de Loewe, un braçalet o unes ulleres de sol a la platja pot sortir molt car, especialment si la mercaderia és robada i qui la compra ho sap: a Itàlia no només es persegueix el venedor, sinó que també es castiga el comprador, amb multes de fins a 7.000 euros. Ara bé, aquestes sancions s’han aplicat en pocs casos per falta de mitjans. Així, el ministre de l’Interior, l’implacable Matteo Salvini, s’ha proposat aplicar la llei i ha ampliat els controls destinats a identificar els comerciants ambulants i els seus clients. El líder de la Lliga i vicepresident del govern ha destinat recursos econòmics extres als ajuntaments per intensificar els controls a les platges i als carrers turístics. Per fer-ho, les administracions locals poden beneficiar-se des de l’any passat de milions d’euros procedents del fons únic de justícia, amb el qual l’estat italià gestiona el patrimoni confiscat a la Màfia.

L’objectiu del ministeri de l’Interior d’Itàlia no només són els venedors ambulants sinó també les organitzacions que els utilitzen i els que afavoreixen el negoci il·legal, com per exemple qui lloga locals als manters per guardar la mercaderia. “Comprar una motxilla, un vestit o un collaret a la platja al pobret que tanta tendresa provoca significa ajudar la criminalitat organitzada i no el pobret”, va afirmar Salvini. Segons Confesercenti, la regularització de la venda ambulant faria emergir 32.000 llocs de treball al país.

València

Cooperatives laborals, però mai amb productes falsificats

Cooperatives laborals, però mai amb productes falsificats“Molts intentem aconseguir una altra feina, però mentrestant cal guanyar-se el pa”, explica el Falu, manter des de fa 15 anys. L’ajuntament valencià va aprovar un pla d’immigració i interculturalitat la legislatura passada per regularitzar la situació dels venedors ambulants, que proposava, entre altres coses, la creació de cooperatives o societats laborals -amb la condició de no comercialitzar amb productes falsificats-; la venda en un recinte concret, i la posada en marxa d’un document de veïnatge que acrediti l’arrelament dels immigrants. Amb tot, aquest full de ruta previst per al 2019-2022 ha quedat paralitzat amb la formació del nou govern, i la regidora d’Immigració, Maite Ibáñez (PSPV), reivindica la intenció d’executar i millorar el pla a partir del setembre. La socialista troba fonamental treballar “de manera transversal” amb les regidories de Comerç i Ocupació i mantenir una relació “fluida i estable” amb els col·lectius per trobar una solució. Per això Ibañez és crítica amb la resposta policial de Barcelona: “La intervenció policial sempre ha de ser l’última opció”.

Els manters, en canvi, demanen més polítiques d’ocupació i formació per als que busquen una altra sortida laboral i lamenten que “els que parlen als despatxos no puguin entendre” la seva complicada situació.

stats