BARCELONA"El repte actual de la reproducció assistida és que la dona pugui tenir un fill quan vulgui", assevera Juana Crespo, directora de medicina reproductiva de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI). Els metges coincideixen en el fet que l'edat biològicament òptima de la dona per tenir fills és entre els 20 i els 30 anys, però la realitat social i laboral obliga a ajornar-ho. "Tenir fills als 25 anys requereix una revolució que avui és absolutament impossible", reconeix Crespo.
És per això que una opció que ha guanyat pes, sobretot en l'últim any, és la congelació d'òvuls com a estratègia per preservar la fertilitat, segons es va posar de manifest a la segona trobada 360º en Fertilitat, que la setmana passada es va celebrar a Barcelona. A l'Institut Universitari USP Dexeus, per exemple, han vist com les peticions de vitrificació d'òvuls han augmentat un 200% en l'últim any.
"Cal educar la societat perquè la dona vitrifiqui els òvuls abans dels 30 anys i després decideixi quan els vol utilitzar", explica Juana Crespo, que defensa la congelació d'òvuls com una estratègia de planificació familiar per fer-se una autodonació més endavant. "És molt fàcil planificar en negatiu -«No vull quedar-me embarassada»- però tremendament difícil, depenent de quina edat, planificar en positiu", reconeix aquesta metge, que aconsella a les dones congelar els òvuls com si fos "una assegurança de vida reproductiva, igual que ens fem una assegurança del cotxe o de la casa".
El retard en la maternitat -31,1 anys a Catalunya, segons l'Idescat- explica l'alt nivell d'infecunditat. I com més tard es tenen els fills, menys se'n tenen perquè el calendari de fertilitat s'escurça. "El que ens agradaria és que una dona es quedés embarassada als 25 anys, que és l'edat ideal, però la vida actual ho està hipotecant", reconeix Bonaventura Coroleu, cap del servei de medicina de la reproducció de l'Institut Universitari USP Dexeus. El 23% de les catalanes en edat fèrtil no tenen fills, un percentatge dels més alts d'Europa.
Congelar abans dels 35 anys
La vitrificació d'òvuls és una tècnica de reproducció assistida que permet congelar els òvuls perquè la dona els pugui utilitzar en el futur quan vulgui ser mare. I es recomana fer-ho abans dels 35 anys. A partir dels 36 o 37 anys comença a caure la fertilitat natural de la dona, i als 40 anys, una dona només té un 5% de possibilitats de quedar-se embarassada de manera espontània.
"Dins de les tècniques de reproducció assistida, la vitrificació ha estat el més nou dels últims anys perquè ha canviat les tècniques de criobiologia. Hi ha un abans i un després", diu Coroleu, que també ha coordinat la trobada. Els ovòcits vitrificats tenen una supervivència del 90% i amb una taxa de fecunditat semblant a la que tindria un òvul en fresc. La congelació, però, "sempre serà finita", alerta Coroleu. Si s'han esgotat els òvuls congelats i no s'ha aconseguit l'embaràs, no n'hi ha més.
Aquest procés costa al voltant de 1.500 euros en una clínica privada i permet que dones joves puguin ajornar la maternitat sense renunciar a tenir un fill amb el seu material genètic. "Que la seguretat pública ho cobreixi, sóc conscient que ara mateix és inviable", admet Crespo. Però defensa que s'informi sobre aquesta possibilitat a les consultes dels ginecòlegs. "Està a les nostres mans fer pedagogia al voltant d'aquesta tècnica", afegeix. A l'Institut Valencià d'Infertilitat van començar el 2007 a vitrificar òvuls i ja tenen més de 4.000 nens nascuts gràcies a aquesta tècnica. No obstant, Crespo considera que s'ha de frenar la tendència a tenir fills cada cop més tard. "Avui per a les dones tenir un fill és un luxe ", argumenta Juana Crespo en referència a les dificultats per compaginar-ho amb la vida laboral i l'entorn social. A banda de les raons socials, aquesta tècnica és útil per a dones que s'han de sotmetre a tractaments mèdics que poden afectar els seus òvuls, com ara la quimioteràpia, i que volen preservar abans la seva fertilitat. En aquest cas, el tractament és gratuït. "Però és un programa que no és prou conegut", explica Crespo.
Més mares de 40 anys
L'edat mitjana de les pacients que van a clíniques de reproducció assistida està entre els 38 i els 40 anys. Fa una dècada, l'edat era de 34 anys. En els últims cinc anys ha augmentat un 35% el nombre de dones de més de 40 anys que van a buscar el seu primer fill "quan els òvuls són vells i, a més, els pitjors", explica la directora mèdica de l'IVI. Segons apunten els metges, a aquestes edats la dona està fora del rellotge biològic de fertilitat. "I això es tradueix en més donació ovocitària".
Els tractaments de fertilitat -inseminació i fecundació in vitro i tractaments hormonals són els més habituals- han augmentat un 50% del 2002 al 2010, però el que més ha crescut ha estat la donació d'òvuls, que s'ha incrementat un 144%. No obstant, encara no hi ha en marxa un registre de donants.
"Un 30% dels nostres tractaments de fertilitat es fan amb donació ovocitària (amb els òvuls d'una altra dona)", explica Crespo. "Hi ha dones que pensen que poden esperar fins als 40 anys per tenir fills perquè aniran a una clínica de reproducció i els hi resoldran. Sí, però amb òvuls d'una dona de 18 anys i no amb els teus", afegeix. Es calcula que una de cada cinc dones necessitarà els òvuls d'una donant més jove per ser mare.
