Societat 15/07/2021

El TC posa en dubte el toc de queda i complica les mesures anticovid

La Generalitat ha cobrat 23.000 multes del primer estat d’alarma i les podria haver de retornar

4 min
Control dels Mossos a la Gran Via de Barcelona per l'anterior toc de queda.

BarcelonaEncara no es coneix el contingut íntegre de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que tomba el confinament domiciliari del primer estat d’alarma, però un cop s’ha sabut quina és la posició de l'alt tribunal, això ja pot tenir efectes en les decisions que prenen els jutges. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebut aquest migdia la petició de la Generalitat de decretar el toc de queda a 161 municipis entre la 01.00 h i les 06.00 h. Els magistrats hauran d’acordar les pròximes hores si autoritzen el confinament nocturn que vol el Govern o si pensen que no es pot aplicar. Al marge del toc de queda, la postura dividida del TC també tindrà un impacte en les multes del primer estat d’alarma, perquè la Generalitat ha cobrat 23.000 sancions que podria haver de retornar.

“No és gens menor” la posició del TC, adverteix el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona Josep Maria Aguirre. Tot i que Aguirre considera que la legislació sanitària hauria de servir per aplicar les mesures anticovid, la majoria dels jutges del TC han coincidit a dir que cal un estat d’excepció per demanar el confinament domiciliari perquè no veuen suficient l’estat d’alarma. Aguirre alerta que a la resta dels països d’Europa les restriccions del virus s’han implantat amb la legislació sanitària i només a Portugal s’ha utilitzat un equivalent a l’estat d’alarma. Però el TC ha acceptat el recurs de Vox perquè conclou que el confinament domiciliari necessita l’empara de l’estat d’excepció, més extrem que l’estat d’alarma.

Seguint la postura del TC, el toc de queda es posa en dubte si s’interpreta com un confinament domiciliari durant algunes hores. De fet, Aguirre avisa que el Govern ha portat al TSJC la petició del toc de queda sense haver modificat la llei de salut pública catalana, malgrat que al maig, abans que acabés l’últim estat d’alarma, l’executiu català havia plantejat aquest canvi per incorporar el confinament nocturn a la legislació. El professor recorda que l’estiu de l’any passat es va modificar la llei pel confinament domiciliari al Segrià: es va aprovar que en situacions de pandèmia es puguin adoptar “mesures de limitació [...] en determinats àmbits territorials”, sense fer referència a les franges horàries.

Per a la jutge Maria del Prat Escoda, portaveu de l’associació Jutges per la Democràcia, resulta “evident” que la resolució del TC influirà en totes les decisions judicials sobre les restriccions, inclòs el toc de queda a Catalunya. Dependrà, diu, de l’argumentació que s’hagi fet. Escoda recorda que el problema és que fins ara hi ha hagut “diferents interpretacions” entre els tribunals que han abordat aquesta qüestió: els que l’han autoritzat -com el TSJ del País Valencià- han considerat que el toc de queda és una “limitació” del dret de lliure circulació, mentre que els que l’han tombat -com el TSJ de les Canàries- entenen que “suspèn” aquest dret fonamental. Per això Escoda pensa que seria bo que el Tribunal Suprem “unifiqui la doctrina” o que el govern espanyol creï “una llei específica” per a una pandèmia sanitària.

Control dels Mossos a la ronda de Dalt de Barcelona per les restriccions del covid.

L’advocat penalista Miguel Capuz també critica que les administracions no hagin mogut fitxa: “El problema és que el legislador no faci la seva feina; portem des del març parlant d’una llei de pandèmia i ara pretenem que els altres ens treguin les castanyes del foc”. Tot i així, Escoda creu que la petició de la Generalitat del toc de queda pot prosperar perquè “limitar la llibertat de circulació és una afectació important, però no és el mateix una limitació genèrica que una de molt concreta per municipis i durant hores”.

Què passa si he pagat una sanció?

La posició del TC també ha posat en alerta el gabinet jurídic del departament d’Interior, que ha gestionat les denúncies del primer estat d’alarma del covid a Catalunya. Segons dades facilitades per Interior, fins ara s’han tramitat 63.626 multes per saltar-se les restriccions. En el cas de 23.078 sancions, les persones que havien rebut la comunicació de la infracció ja han pagat l’import. Tot i que Interior no concreta la recaptació que ha acumulat, en anteriors balanços havia parlat de diversos milions d’euros ingressats. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, no ha volgut pronosticar què passarà amb les multes cobrades i s’ha limitat a dir que el gabinet jurídic “analitza” la decisió del TC: “Seria una frivolitat avançar qualsevol resultat”.

Però Aguirre assegura que les sancions que es van posar per incompliment del confinament domiciliari, que són la gran majoria, haurien de quedar anul·lades, malgrat que falta que es faci pública la sentència del TC per certificar-ho. Pel que fa a les persones que han pagat una multa, el professor explica que això s’hauria de considerar un cobrament indegut de l’administració. Segons Aguirre, habitualment és la persona afectada qui ha de reclamar el retorn de l’import perquè l’administració no acostuma a fer-ho d’ofici. El termini per demanar-ho és de quatre anys des que s’ha efectuat el pagament i s’ha de rebre la quantitat íntegra de la sanció més uns interessos per demora.

Sense conèixer la sentència, Capuz no s’atreveix a preveure si decauran totes les multes. Diu que dependrà del que argumenti el TC. Però tant el penalista com Escoda pronostiquen una “allau” de reclamacions als jutjats si tot es fia a la interpretació i no es deixa clar que les administracions han d’anul·lar les sancions imposades.

stats