PalmaLa presència del català a les aules s’ha tornat a posar en dubte aquesta setmana. Si bé la problemàtica és d’àmbit català, el fet que hagi sigut el Suprem el que s’ha pronunciat al respecte fa demanar-se si podria tenir conseqüències a les Illes, on la conselleria està a punt d’aprovar la primera llei d’educació balear. Però la realitat és que la providència del Suprem no canvia res en el cas de l’arxipèlag. “El Suprem no ha dictat jurisprudència perquè no entra en el fons de la qüestió”, explica l’advocat expert en dret administratiu Sebastià Rubí. Així, l’alt tribunal s’ha limitat a dir que “no admet a tràmit el recurs perquè no hi ha interès cassacional” i “no entra a valorar la sentència del TSJC”.
La llei, sana i estàlvia
En qualsevol cas, manté Rubí, aquesta resolució del tribunal català diu que “s’ha de garantir que un 25% de l’ensenyament sigui en castellà, però això ho fa analitzant tota la normativa catalana, no la d’aquí”. La presència del català als centres de les Balears la marca el conegut com a decret de mínims, el qual estableix que la llengua pròpia s’ha d’utilitzar com a mínim en el 50% de l’horari escolar. Ara el Govern Balear vol blindar aquest marc normatiu, que data del 1997, amb la primera llei d’educació de les Illes, que es preveu que vegi la llum el 2022. Vox ja va informar aquest mateix octubre que duria la futura llei d’educació al Tribunal Constitucional. ¿Però hi ha motius per pensar que la justícia doni la raó al partit d’extrema dreta?
L’advocat i professor de dret públic de la Universitat de les Illes Balears Antoni Llabrés pensa que no. “En el nostre cas, només ens ha de preocupar el que pugui dir el Constitucional sobre la llei d’educació”, aclareix Llabrés. “I l’única cosa que ha dit fins ara el Constitucional en tota la seva jurisprudència sobre això -en la sentència 31/2010 sobre l’Estatut de Catalunya- és que el castellà ha de tenir la condició de vehicular, però no especifica com. Aquesta afirmació és perfectament compatible amb el model balear”, afirma el lletrat.
