Per què, si els meus pares treballen a casa, no tenen temps de jugar amb mi? I 43 preguntes més

El consistori barceloní llança una web on psicòlegs i educadors responen a les inquietuds infantils

Per què la gent compra tant paper de vàter? Per què, si els meus pares treballen a casa, no tenen temps de jugar amb mi? Els meus pares no es posen d'acord i discuteixen sobre amb qui he d'estar aquests dies. Jo tampoc ho sé. Quan i com morim? Aquestes són algunes de les qüestions, n'hi ha 44, relacionades amb el coronavirus, i que es plantegen en un nou espai web que ha fet l'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i el departament de Justícia de la Generalitat .

"Hem fet un comiat a casa i hem escrit una carta recordant l'àvia": infants davant el dol i l'angoixa del confinament

Les preguntes no es tanquen aquí sinó que el projecte vol ampliar-se amb noves qüestions que inquietin a les criatures i que es poden fer arribar al consistori a través del correu electrònic  estimatdiari@bcn.cat. La web respon a qüestions com la impossibilitat d'abraçar els avis, de no poder jugar amb els amics de l'escola o els problemes que poden sorgir en cas de separacions. No defuig conceptes com la mort, la tristesa i les ganes de plorar, l'avorriment o la solitud perquè els pares treballen i no poden estar amb els fills. 

"Dormo menys que mai i em falta temps per a tot": la trampa del teletreball amb fills

Hi ha també qüestions més pràctiques com si s'haurà de repetir curs, quan es podran reprendre les activitats extraescolars o qui cuidarà els nens si el pare o la mare es posen malalts. Les respostes s'adrecen directament als infants. Així, a la pregunta "Estic trist. Què hi puc fer?", la resposta és: "També pot ser que tinguis ganes de plorar. Si és així, fes-ho. T’anirà molt bé. Plorar és una de les coses que més ens ajuda a desfer la tristesa, sobretot si ho pots fer al costat d’algú que t’abraci. Pot ser que algun adult et digui que no has de plorar, perquè als adults els costa una mica veure la pena en els nens i les nenes. I, saps?, a moltes persones grans ja se’ls ha oblidat una mica, això de plorar... Sigues comprensiu amb elles, però demana’ls que et deixin fer. Veuràs com, a poc a poc, et sentiràs millor i podràs tornar a estar content/a".