VIURE EN TEMPS DE CORONAVIRUS

L'esprint tecnològic d’una àvia centenària per lluitar contra l'aïllament

Pepa Muixí, de 105 anys, s'ha posat al dia amb l'Skype per poder veure la seva família

"A veure. Nenes? Parleu! Em sentiu? Jo veig la Pilar, però no sento res, com que sordejo una mica... I si m'ajudeu a apujar el volum? Ara! Ara sí! Mi-te-les! Hola, maques, com esteu?" La cara de Pepa Muixí, que al juny farà 106 anys, es transforma en una enorme riallada quan veu que a la pantalla de l'ordinador de la seva residència hi apareixen la seva neta Pilar i la seva besneta Sílvia. Des que està confinada, la Pepa –com la resta d'avis que viuen en residències– no pot rebre visites dels familiars. Però això no l'ha aturat. Amb més d'un segle de vida, aquesta àvia ha fet un esprint i ha trencat tots els tòpics fins a posar-se al capdavant de la cursa tecnològica. No ho ha fet sola: al darrere hi ha l'equip de la residència BonÀrea Fundació, a Guissona, que l'ha ajudat i ha adaptat l'equip perquè la Pepa i la resta d'avis en puguin fer ús per comunicar-se amb les seves famílies.

"M'agrada veure-les i poder parlar amb elles. Elles són tot el que jo tinc al món"

Pepa Muixí 105 anys

Aquesta família va permetre divendres que l'ARA es colés en una de les seves converses privades. Així, a la multipantalla ens trobem la Pepa, la Pilar, la Sílvia i aquesta periodista. "Això ja ho té per la mà", admet la Pilar –la neta, de 54 anys– traient-li mèrit de broma. "Quan la Sílvia va estar a Boston –afegeix– ja fèiem videotrucades perquè ella la pogués veure, així que no li ve pas de nou, no, això de l'Skype".

Mentrestant, la Pepa escolta i mira embadalida la seva descendència a la pantalla. I en presumeix: "Mira la petita, mira-la!", diu l'àvia en referència a la seva besneta. "És llesta, aquesta. És molt intel·ligent i ha voltat per tot el món, aquesta nena, eh?" La besàvia no pot amagar la predilecció que té per la més petita de la família, que ara ja té 29 anys, i no para de lloar-la mentre l'altra riu i li envia petons a la pantalla.

"Li agrada poder parlar amb elles i veure-les, ara que està confinada, oi, Pepa?", li demano. "Que si m'agrada? Elles són tot el que jo tinc al món!", explica la Pepa, que ja ha perdut la filla. És en aquest punt que la Pilar, que durant la conversa va fent d'apuntadora –va repetint les frases en veu més alta perquè la Pepa les senti bé–, es manté callada. Intenta retenir les llàgrimes. El director i l'educador de la residència, Joan Ruich i Jordi Ribes, subratllen la importància de mantenir els canals de contacte amb la família aquests dies per evitar la sensació de soledat i aïllament dels avis.

"Jo vaig néixer el 1914, ja et pots imaginar com han canviat les coses! T'has d'adaptar, si s'ha de fer servir l'ordinador, doncs es fa"

Pepa Muixí 105 anys

La Pepa ens recorda en plena conversa que "tot ha canviat molt" i que, si ara el que toca és fer servir l'ordinador, "doncs es fa". "Jo vaig néixer el 1914. Ja et pots imaginar com han canviat les coses! T'has d'adaptar. Pensa que quan jo era jove, per netejar la roba baixàvem al riu i ho fèiem així, amb les mans!", explica mentre amb els braços fa el gest de qui fa la bugada en un safareig. "I ara mira com ha canviat tot", torna a reflexionar mentre mira la pantalla. Els fets històrics de l'últim segle formen part també de les seves vivències personals: dues guerres mundials, una guerra civil i el franquisme, etapes que la Pepa encara recorda amb nitidesa. "I ara també aquesta cosa tan terrible, nena, això que està passant a tot el món, aquest virus que ens té tancats a casa. Com ens en sortirem, d'això, ara?", reflexiona mentre es pregunta si ella ho podrà superar. "Faig els 106 anys el 30 de juny, ja veurem si hi arribaré", afegeix.

Tenir cura dels avis en temps de coronavirus: per on començo?

La Pepa té el cap clar. "A mi no em fa mal res, només una mica les cames. I em fallen la vista i l'oïda, però segueixo les notícies", avança, i adverteix que els polítics la posen nerviosa: "Com pot ser que ni així es posin d'acord? Mira que jo soc molt catalana, eh? Però em posa de molt mal humor que no siguin capaços d'avenir-se en res, escolta!", diu mentre deixa anar algun insult tou. "Àvia, no reneguis així!", la frena la Pilar amb afecte. Però la Pepa està fent riure la Sílvia. Ho veu a la pantalla i riuen juntes.

M'acomiado i les deixo parlant de les seves coses. Abans, però, la Pepa fa una petició: "Si escrius alguna cosa sobre mi, ¿que ho podries fer en lletres grans, perquè jo ho pugui llegir? Ho intento: PEPA, MOLTES GRÀCIES, HA SIGUT UN PLAER CONÈIXER-LA.

"Fem tot el que podem per protegir la gent gran però ens falten mascaretes"