PCR per Nadal, caos i llei de la jungla

Angoixa entre els residents a l'exterior per fer un test per tornar que no té justificació sanitària

A Alemanya, ja al mes d'octubre, fins i tot en un aeroport de segon ordre com és el de Hannover, en funció del punt d'origen els passatgers que hi arribaven s'havien de fer un test PCR –que calia pagar– abans de creuar la frontera, tal com va poder comprovar aquest corresponsal. Al Prat, o a qualsevol aeroport espanyol, des del 23 de novembre cal aterrar amb un certificat fit for travel a la butxaca que garanteix –en teoria però no a la pràctica, com es veurà més endavant– que el viatger no du de regal el covid-19. En cas contrari, serà multat –la sanció pot pujar fins als 6.000 euros– i s'haurà de fer una prova d'antígens abans d'abandonar les instal·lacions. 

S'ha imposat una norma sense pensar en les conseqüències. Una norma que no es justifica –llevat de per la pressió política del govern de la Comunitat de Madrid, que ho ha demanat des d'abans de l'estiu– quan el mateix ministre de Sanitat, Salvador Illa, va assegurar, el 12 de novembre, en el moment que la va anunciar, que els casos de coronavirus importats fins aleshores havien sigut del 0,08%. Illa també va afegir aleshores que l'exigència obeïa a un acord dels socis europeus.

Viatjar en avió té menys risc de contagi que fer-ho en tren o autobús

Aquesta circumstància no queda demostrada quan es consulta la pàgina web ( en anglès, aquí) del ministeri d'Exteriors alemany, per exemple. D'acord amb les indicacions actuals, "tots els viatgers han de seguir les normes de quarantena de l'estat federal d'Alemanya corresponent [on arribin] i el procediment de registre digital per declarar-ne l'entrada". Cap obligatorietat general de PCR. Si es presenta, s'ha d'haver fet a tot estirar cinc dies després d'haver entrat al país i aleshores és possible retallar la quarantena, el mateix procediment que serà viable per Anglaterra a partir del 15 de desembre. Per viatjar a Suècia, però, tot plegat és molt més fàcil: només cal la documentació en regla. Res més. Illa, doncs, va donar informació inexacta.

Preus abusius

L'angoixa generada per una decisió del ministeri de Sanitat del tot arbitrària és evident quan es parla amb una colla de residents a l'exterior, en aquest cas al Regne Unit. Laura Monte, psicòloga del Servei Nacional de Salut (NHS) anglès que treballa a Manchester des de fa quatre anys i mig, explica a l'ARA la seva experiència: "Des del 18 de setembre que tinc comprat el bitllet. I quan ens vam assabentar que exigien la PCR…" Aquí comencen els problemes. L'NHS només en fa per a finalitats clíniques i no proporcionen, tampoc, el certificat fit for travel amb què, a més del passaport o el DNI, cal tornar a casa. Solució: o volar des de Gatwick, que a partir d’avui ofereix test ràpid i PCR garantint el resultat en 48 hores (a un preu de 66 euros), sempre i quan hi hagi vol cap al destí final, o anar pel circuit privat. És a dir, exposar-se a la llei de la jungla.

Els preus abusius – fins a 449 euros (400 lliures) si es volen els resultats el mateix dia– són habituals. I si es tria una opció més barata, cap seguretat d'aconseguir el resultat en les 72 hores que, a tot estirar, haurien de passar des del moment en què es fa la prova i el moment d'aterrar –també si s'arriba en vaixell, però no pas en cotxe ni en tren, una altra arbitrarietat.

Grans cadenes de farmàcies, com ara Boots, que feien pagar 137,50 euros per la PCR, no disposen en algunes àrees de prou dates per fer els tests. La Laura Monte s'hi ha trobat: "Només tenien cites a partir del 23. I jo volo el 23". 

Alternatives? Ja ha quedat dit. Pagar més. O anar a Gatwick (50 quilòmetres al sud de Londres, encara que es visqui a Edimburg, a 400 quilòmetres al nord). O utilitzar el test que envien per correu a casa i que es retorna. Riscos? Potser no es fa bé. O el resultat és no concloent. O el Royal Mail es retarda en el lliurament de les mostres. Tot és incert.

Però en el cas que s’aconsegueixi data, i es demani per a un menor de 13 anys, Boots, per exemple, no li farà. Un altre inconvenient, doncs. 

El cas de la Laura Monte és prou semblant al de la Marina Olivella, que també l'explica a l'ARA des de Manchester. Té encara una circumstància agreujant. La multinacional del sector turístic per a la qual treballa li ha rescindit el contracte a data d'aquest dilluns. Ha decidit tornar a Catalunya. Retorn nadalenc que és un trasllat. Més embolics: "Tenia bitllet per a l'11 de desembre, però em van cancel·lar el vol". La cancel·lació, freqüent durant la pandèmia, pot afectar el termini de les 72 hores. La Marina té ara vol per al 18. I ha començat a buscar a la web laboratoris per fer-se l'anàlisi. "Però ningú et garanteix res i ho has de pagar per avançat…" La sensació és de "desconfiança en el moment en què veus aquestes pàgines" que prometen la lluna. També va mirar a Boots. "Per al dia 15, 72 dues hores abans de volar, no en tenien. En vaig agafar per al 14. Vaig intentar contactar amb el consolat espanyol, impossible, per preguntar si em serviria aquella PCR. Em van contestar arran del meu fil de Twitter…" 

Resposta del consolat? La PCR no seria vàlida perquè se la faria més de 72 hores abans del viatge. Conseqüència: la Marina no pot saber si trobarà un laboratori i si li donaran el resultat a temps. O s'haurà de gratar molt la butxaca. Ella mateixa ho va denunciar a les seves xarxes.

Decisió del ministeri

La casuística és enorme. Al Jordi, un mestre valencià, també li han cancel·lat el vol. Ara haurà de viatjar via Madrid. Després de fer-se la PCR. Quan arribi a la seva destinació final es podria haver contagiat en el trajecte interior. O, esclar, des del moment en què es va fer el test. El Ramon Lamarca, mànager de l'Hospital Royal Free de Hamptead, al nord de Londres, ha decidit viatjar amb la seva dona, Avnni, a Barcelona en cotxe. S'estalviaran alguns maldecaps.

El delegat del govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcen, assegura que estan rebent "força queixes", sobretot d’estudiants, que voldrien tornar per Nadal: "Hi ha molta incertesa de com aniran els vols. Hi ha molts vols anunciats però es van cancel·lant, i tinc la sensació que n'hi haurà molts que no s'enlairaran". A sobre, l'obstacle de les PCR: "Es un caos, perquè si no tens el test les companyes aèries no et deixen volar, i si et cancel·len el vol, la PCR que tenies pot no ser vàlida perquè han passat les 72 hores." La delegació ha fet webinars per oferir orientació als residents al país. I en farà un altre l'11 de desembre. Però al final la resposta és sempre la mateixa: la decisió és del ministeri.

¿Realment serveix la PCR per demostrar que no s'arriba amb el virus? Ho contesta rotundament  Salvador Macip, en aquest cas des de Leicester. El professor del departament de biologia cel·lular i molecular de la Universitat de Leicester i col·laborador de l'ARA afirma: "Jo  em podria fer la PCR fàcilment, però ja he decidit no baixar per Nadal. Els tests només et diuen el nivell de virus que tens en aquell moment. Pots ser negatiu i contagiar-te a l'aeroport o a l'avió, o que estiguessis en una fase inicial que no es detecta i que el nivell de virus pugi després. Els meus pares són grans i no val la pena córrer aquest risc". Un altre dels noms de referència per al públic català i espanyol per les seves aportacions divulgatives, a més de les científiques, el catedràtic de farmaco-epidemiologia de la Universitat d'Oxford,  Daniel Prieto-Alhambra, també ha pres la mateixa decisió: "Per primera vegada en la nostra vida farem el Nadal al Regne Unit. No tant per nosaltres, sinó pel risc que comportaria per als meus pares i familiars".