Salut plantejarà el confinament domiciliari a la Moncloa si les noves restriccions no frenen el virus

Una de cada cinc atencions a les urgències, tant a l'hospital com a la primària, són per covid

Com a última opció i sempre que la resta de restriccions no facin l'efecte esperat les properes dues setmanes. Només en aquest escenari, Catalunya es plantejarà demanar al govern espanyol les competències per implementar un segon confinament domiciliari a tot el país. El secretari de Salut, Marc Ramentol, ha admès aquest divendres que el Govern no pot renunciar a cap mesura, per dura que sigui, quan es tracta de controlar l'epidèmia. "Necessitem catorze dies per tenir clar l'impacte de les últimes restriccions imposades", ha assegurat respecte al toc de queda nocturn i als confinaments perimetral i municipal de cap de setmana que van començar ahir. 

El tancament de la població catalana a casa no és una decisió que la Generalitat pugui prendre de forma unilateral: el decret de l'estat d'alarma, l'instrument que ho permetria, no contempla aquesta possibilitat, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha reiterat al llarg de la setmana que, a hores d'ara, no és un canvi d'estratègia plausible. "Les mesures de què disposen les comunitats per estabilitzar, doblegar i mantenir baixa la corba de contagis fan preveure que no seran necessaris els confinaments domiciliaris", ha dit aquest divendres el socialista.

La idea del confinament per aturar el ritme de contagis i d'ingressos als hospitals és incipient i, de fet, Ramentol ho ha supeditat completament a l'evolució epidemiològica dels propers dies. "Si veiem que les mesures no són suficients, aleshores haurem d'instar el govern espanyol perquè es plantegi aquesta possibilitat", ha afirmat. És a dir, si  els tècnics de Salut Pública ho recomanen, la conselleria pressionarà Illa per ampliar les competències que atorga l'estat d'alarma a les autonomies. Mentrestant, segons Ramentol, les restriccions del Govern s'allargaran "tant com calgui".

El 85% dels llits d'UCI, ocupats

A hores d'ara la situació és complexa, en paraules del coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz. L'epidemiòleg ha explicat que la taxa de contagi, la velocitat de propagació del virus, ha baixat una mica. "Però això no treu gravetat a la situació: la corba segueix creixent", ha insistit. Els laboratoris estan rebent una allau de mostres de PCR, amb pics de 48.000 proves diàries, i Mendioroz ha apuntat que caldrà vigilar si el retard en la notificació dels resultats podria estar esbiaixant els registres. 

Abans de les noves limitacions, Salut treballava amb la previsió d'arribar fins als 10.000 casos diaris. Ara mateix se'n donen la meitat. Si la xifra continua augmentant, la supervivència del sistema sanitari es veurà greument compromesa. El 85% dels llits de crítics dels hospitals estan ocupats, el 52% dels quals per malalts de covid-19. Des del dijous, el percentatge de malalts de coronavirus a l'UCI supera el de la resta de patologies. A més, el virus també suposa el 13% de les urgències als hospitals i el 20% a la primària. Per tant, una de cada cinc atencions urgents que es fan a Catalunya són a causa del virus. 

Vergés alerta d’un col·lapse sanitari en 15 dies

El Servei Català de la Salut (CatSalut) encara no ha emès cap instrucció per desprogramar l'activitat assistencial no covid, com sí que va fer el març, però alguns hospitals ja ho estan fent, com el Parc Taulí. Ramentol va admetre que els centres estan prioritzant la cirurgia major ambulatòria –en què el malalt rep l'alta el mateix dia de la intervenció– per no ocupar llits crítics potencials.

Per primera vegada en la pandèmia, Salut ha indicat quins valors podrien fer que s'ordenés la paralització de l'activitat ordinària: a partir dels 450 pacients crítics seria possible, i a partir dels 600, "molt probable". Una projecció clau, tenint en compte que ahir n'hi havia 447 pacients a les UCIs i que Salut preveu que hi pugui haver 900 de cara a finals de la setmana que ve.

El secretari general de Salut ha puntualitzat que si bé la capacitat d'infraestructura i la de dispositius, com ventiladors, no és una limitació ara com ara a l'hora de créixer en UCI, sí que ho és la falta de professionals. "El problema seran les mans. La manca de professionals per gestionar els equipaments de crítics i que també pot ser extensiu a la resta de nivells assistencials", ha admès Ramentol.

Els hospitals comarcals de Girona, al límit i pendents del Trueta

Tests d'antígens per a contactes

Una de les estratègies de detecció de malalts en estadis primerencs són els tests d'antígens –popularment coneguts com a tests ràpids–, dels quals Salut n'ha repartit un milió entre centres d'atenció primària i hospitals. La majoria han anat a territoris apartats dels nuclis urbans. Amb tot, Ramentol ha explicat que l'ús d'aquests proves també s'està intensificant a Barcelona per alliberar el laboratori de l'Hospital Vall d'Hebron, força saturat després de l'augment de la demanda i els cribatges interns en el centre. 

Tot i que les proves ràpides s'estan dirigint a persones amb símptomes durant els primers cinc dies de la infecció, Ramentol ha anunciat que s'ha pogut constatar que són prou eficients per detectar malalts asimptomàtics i les properes setmanes també es faran als contactes estrets de casos confirmats. 

Els últims 14 dies s'estan confirmant 725 positius per cada 100.000 habitants a Catalunya. Entre el 20 i el 26 d'octubre s'han fet 229.795 PCR, i tot i així la positivitat de les proves segueix augmentant: ja se situa entorn al 14%. És a dir, que cada 100 proves, 14 revelen una infecció. A més, el virus està tornant a causar estralls a les residències de gent gran: el 13% dels geriàtrics tenen un positiu i ja hi ha 1.377 residents afectats. L'última setmana, 52 avis han mort. A tot Catalunya han estat 229 persones.

Problemes per fer el rastreig

El rastreig de contactes, que estan fent l'equip de gestió de contactes (anomenats scouts), no es deixarà de fer, però Ramentol ha admès que en fase de transmissió comunitària descontrolada, cap país pot "fiar tot" a aquest sistema per contenir el creixement epidemiològic. "Estem a uns nivells de casos molt elevat i el rastreig, tot i que ajuda a contenir, estan pensats pels estadis inicials dels brots i ara se'ns escapen molts més casos", afirma Mendioroz.

El departament també està ultimant tot el necessari per habilitar la contractació d'estudiants d'últim curs d'infermeria i medicina, com ja es va fer a la primera onada, segons ha explicat Ramentol. Aquesta és una possibilitat a la que habilita el reial decret d'estat d'alarma i que la consellera de Salut, Alba Vergés, ja havia plantejat fa dies. El secretari ha explicat que la qüestió està ara en mans de l'assessoria jurídica i que l'objectiu és que la consellera pugui signar "al llarg del dia d'avui" la resolució que habiliti aquesta possibilitat.