Societat 16/07/2020

Vergés defensa la "xarxa de rastreig" i assegura que hi han sumat 500 professionals més

Salut admet que "potser van arribar tard" al brot de Lleida però no a l'Hospitalet

Natàlia Vila
4 min
La consellera de Salut, Alba Vergés, durant la roda de premsa d'aquest dijous per explicar el circuit que segueixen els malalts de covid-19 i com es fa el rastreig de contactes i el seguiment

BarcelonaL'endemà de saber que la xifra de nous contagis es torna a acostar al miler diari a Catalunya, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha sortit en una roda de premsa amb la intenció d'explicar quin circuit hi ha preparat i se segueix actualment quan es detecta un cas positiu per covid-19, és a dir, com fa el Govern la traçabilitat. Vergés ha comparegut acompanyada del director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Xavier Llebaria, i el nou coordinador de la unitat de seguiment del covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz.

Vergés ha explicat, en termes generals, que el sistema és una "xarxa integrada" i d'"unitats centralitzades" de persones que intenten detectar els contactes de la persona contagiada. En aquest sistema, ha explicat la consellera, hi intervenen –per aquest ordre– els metges de capçalera de l'atenció primària i els hospitals, que reben el cas; les persones que fan la prova PCR; els epidemiòlegs (rastrejadors), que busquen l'origen del brot i intenten traçar el mapa dels contactes, i finalment els scouts o telefonistes (que encara ara pertanyen a l'adjudicació que es va fer a Ferrovial i que encara no s'ha revertit), que són els que truquen per informar els contactes i en fan el seguiment per comprovar que estan aïllats.

En aquest sentit, Vergés ha explicat que "ara" s'ha intentat "reforçar" el sistema. Fins ara hi havia 180 professionals sanitaris que feien la feina de buscar els contactes (molts d'ells, epidemiòlegs dels serveis de vigilància epidemiològica) i 120 telefonistes o scouts que eren els que després trucaven i informaven els contactes prèviament detectats (els que depenen de Ferrovial). Ara Salut hi suma l'equivalent a 500 persones més com a mínim (es poden ampliar) que es destinaran als CAP per fer de nexe d'unió i per reforçar la feina dels 180 rastrejadors inicials. Aquests, però, no seran professionals sanitaris: "Són perfils d’atenció ciutadana, més aviat de perfil administratiu, i que aniran de la mà dels professionals d’atenció primària", ha explicat Vergés. "Ells ajudaran a avaluar si el cas detectat per un metge és una persona amb molta o poca vida social i, per tant, si té més o menys risc de desenvolupar un brot al seu voltant", ha afegit la consellera.

A més també s'inclouran uns "agents de camp", tot i que no ha determinat quants, que treballaran en contacte amb "el món local" per fer la mateixa feina de reforç i recerca de contactes amb més proximitat i en diferents punts del territori.

Paral·lelament, Vergés també ha explicat que es milloraran les "eines tecnològiques" per reduir el temps entre la detecció d'un cas i l'aïllament dels seus contactes, a través d'un programa que permet enviar missatges SMS de manera ràpida als primers contactes perquè comencin a fer tasques d'aïllament. L'objectiu, ha dit, és "reduir el temps de detecció i avís dels contactes a 3 o 5 dies per evitar la propagació del virus".

El sistema arriba tard?

Sobre si aquest desplegament del sistema, que Vergés ha subratllat que des d'un inici és "escalable", ha arribat tard o no, el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz, ha dit que això "és opinable". "No tenim un mètode científic fiable que ens digui quan cal activar els recursos, ho fem quan ho considerem", ha dit Mendioroz. "L'epidèmia va a la seva velocitat i nosaltres a la nostra, i de vegades arribem abans i d'altres més tard –ha continuat–. A Lleida potser vam arribar una mica tard, però a l'Hospitalet hem arribat abans i ara el que es tracta és d'anar millorant", ha conclòs.

"Hem estat gestionant el sistema durant moltes setmanes, les situacions són complexes, no és un problema que no estiguem identificant, sinó del compliment de les mesures: la nostra màxima és la prevenció", ha valorat Vergés.

Ferrovial continua fent les trucades

Vergés també ha hagut de sortir al pas de les preguntes insistents dels periodistes sobre com es fa exactament aquesta traçabilitat i si és Ferrovial qui encara està fent aquesta tasca. La consellera ha explicat que les trucades intenten comprovar que tots els contactes identificats són correctes i que no falta cap contacte des de les 48 hores anteriors a la confirmació del positiu.

Sobre si les trucades les acabarà fent algú altre que no sigui personal de Ferrovial, com demanaven els metges, Vergés ha aclarit el següent: "La tasca del call center s’ha de continuar fent i no desapareixerà, forma part del circuit. I ja ho veurem, si no és el contracte de Ferrovial hi haurà d’haver una alternativa. Per exemple, haurem de veure si les persones que ja formen part del sistema integral doncs poden fer un plus més [per fer-ho ells]".

Calen mesures a Barcelona

Vergés també ha admès que els preocupa la situació a Barcelona ciutat. "Davant de l'augment de casos sempre és preferible actuar, i com més aviat millor", ha dit la consellera, que ha remarcat que ja estan treballant en això amb l'ajuntament de Colau.

"No som partidaris d'arribar al confinament total si no és estrictament necessari", ha matisat Mendioroz al seu torn, quan ha explicat com ha sorgit aquest brot a la capital: "Estem veient un augment d'incidència als barris propers a l'Hospitalet i han començat a haver-hi casos en altres barris de Barcelona més allunyats de la zona del brot. Aquest augment en diferents zones és bastant preocupant", ha insistit el coordinador de la unitat de seguiment de covid-19.

De fet, Vergés també ha assegurat que ja es plantegen mesures de cara a la celebració del pròxim Sant Jordi, que s'havia ajornat fins al 23 de juliol.

stats