Societat 25/02/2021

Amnistia Internacional denuncia que l'abandonament de l'atenció primària l'última dècada deixa els CAP "a punt del col·lapse"

Un informe de l'ONG reclama més inversió a primària per fer front a la vacunació

4 min
Personal del CAP La Florida de l'Hospitalet atenent usuaris a la porta en els mesos posteriors al confinament. Manolo Garcia

Martorell"Cap sistema sanitari podia estar preparat per una pandèmia d'aquesta magnitud, però ho estem afrontant amb un sistema de salut molt afeblit com a conseqüència de les mesures d'austeritat dels últims anys". Són paraules recollides del nou informe d'Amnistia Internacional sobre la gestió de l'atenció primària durant la primera onada del covid-19 , en què les administracions, sorpreses per la magnitud d'un coronavirus desconegut, van reforçar amb personal i recursos materials els hospitals i van deixar ambulatoris i consultoris municipals funcionant sota mínims. Per a l'ONG, que ja va fer un altre estudi molt crític per la gestió de les residències, l'atenció primària ha hagut de fer front a una pandèmia sense haver-se recuperat de les draconianes retallades aprovades arran de la crisi financera i econòmica del 2008 i que, malgrat els augments pressupostaris posteriors, no s'han pogut revertir. Per això, amb la campanya de vacunació en marxa, l'entitat reclama més inversió per a un sistema que està "a punt del col·lapse".

És la conclusió principal de l'informe, que es basa en una anàlisi a Madrid, Castella-la Manxa i Catalunya sobre com els seus sistemes de primària van arribar a la pandèmia i quina gestió n'han fet durant els mesos del confinament, quan es van despullar de plantilles els ambulatoris per vestir els hospitals , es queixen el centenar de professionals de les tres comunitats entrevistats. "Si tanques centres estàs matant l'atenció primària, la prevenció, l'atenció als pacients crònics i a la patologia aguda, la salut mental", remarca al text Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), que conclou que, per tot plegat, "el dret a la salut de les persones queda anul·lat".

A Catalunya, segons dades de la mateixa conselleria de Salut, entre els mesos de març i setembre de l'any passat van tancar entre l'1% i el 9% dels CAP i entre el 24% i el 46% dels petits consultoris, de manera que d'un dia per l'altre i sense la tecnologia adient ni la informació adequada els usuaris van passar a una atenció telefònica i telemàtica. Aquest sistema va ser un daltabaix tant per al personal com per als pacients, però sobretot per als que no estan acostumats a la tecnologia –persones grans o amb malalties mentals– o els que tenen dificultats d'expressió o comprensió de la llengua, cosa que ha suposat un enorme obstacle en l'accés als serveis.

En el capítol de recomanacions, l'ONG aposta per incrementar els pressupostos destinats a la sanitat, dotar d'eines i materials perquè els professionals puguin protegir-se i dissenyar plans per cobrir les baixes del personal sanitari i evitar així que les visites no urgents es puguin atendre en menys de 48 hores. Amb els CAP ja participant en la vacunació també es demana que els professionals participin en la planificació i que, per a una major eficàcia, es reforcin les plantilles.

Desatenció de patologia no covid

Amnistia parla de "discriminació indirecta" dels pacients no covid perquè, tot i que admet que és massa aviat per quantificar l'impacte, s'han deixat d'atendre amb qualitat i intensitat pacients crònics (hipertensos, diabètics, etc.) i dependents amb patologies prèvies i s'han retardat els diagnòstics de malalties com el càncer , que en un curt i llarg termini es pot arribar a sentir en les estadístiques de supervivència. Per exemple, al 69% de les persones entrevistades amb malalties cròniques van cancel·lar-los diverses consultes programades i només al 25% se'ls va donar l'oportunitat d'anar al CAP un cop acabat el confinament.

En aquest panorama hi ha un problema estructural de falta d'inversió sanitària i, en especial, de la sanitat primària. A Catalunya és on més es van notar les retallades en ambulatoris, un 24% entre el 2009 i el 2018, una "dècada perduda", tal com va qualificar-ho l'ONG en defensa dels drets humans. Els anys de recuperació del PIB van donar una mica d'oxigen als pressupostos sanitaris, tot i que no s'ha tornat a les partides que s'hi destinaven fa deu anys ni tampoc s'arriba a destinar una quarta part del PIB a qüestions de la sanitat, tal com recomana l'OMS.

El sistema pateix una "debilitat" de fa anys i l'esclat d'una pandèmia ha posat en evidència que ni tan sols quan s'ha fet un reforç per fer-hi front n'hi ha hagut prou, denuncia Amnistia, i s'ha traduït en una major deficiència del servei en uns mesos d'un augment de la demanda assistencial i d'informació sense precedents. El temps d'espera per a una visita als CAP van doblar-se (de cinc a deu dies), mentre que, per contra, es van reduir els temps d'atenció a la consulta perquè als professionals mèdics i d'infermeria se'ls va encarregar una feina burocràtica que van haver de compaginar amb l'assistencial.

Amnistia posa en valor que la feina extra dels professionals ha mitigat els efectes negatius del que anomenen "abandó i desmantellament" del sistema, i recull testimonis de personal que un cop acabada la jornada laboral es dedicava a fer visites domiciliàries o fer trucades amb el seu telèfon personal als malalts amb qui no havia pogut contactar perquè les centraletes i les línies dels centres de salut estaven totalment saturades.

L'OMS, ignorada

Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, ha denunciat que "Espanya fa dotze anys que ignora les recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Relator Especial de l'ONU sobre el dret a la salut, que instaven els estats a reforçar l'atenció primària i destinar-hi el 25% del total de la despesa sanitària". No obstant això, assegura que la despesa sanitària d'aquest nivell assistencial "s'ha reduït un 13% entre el 2009 i el 2018". Per pressionar l'Estat en aquest sentit, Amnistia Internacional ha impulsat una campanya de recollida de signatures.

stats