25-N Dia per a l'eradicació de les violències masclistes

El confinament amaga la violència contra les dones

Augmenten les agressions masclistes en família però es denuncien menys per por i per les restriccions

Ni tan sols vol inventar-se un nom per identificar-se ni esmentar el municipi del Baix Llobregat on viu perquè encara tremola quan recorda el dia que els policies locals se la van endur a ella i els seus fills a un lloc segur. Va anar a una casa d'acollida durant dues setmanes fins que uns amics li van fer espai a casa. Explica que els serveis municipals coneixien la situació de violència que vivia però que durant el confinament a l'abril no es va "atrevir" a denunciar els cops i insults que patia per por de quedar-se al carrer amb els menors. La seva és la història de moltes dones que durant els mesos durs de restriccions es van veure abocades a conviure amb l'agressor nit i dia, sense espais per socialitzar-se o alertar dels maltractaments.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va avisar fa mesos que els aïllaments forçosos posaven les dones de tot el planeta en perill de patir violència dins de casa seva, una afirmació que han constatat tots els actors involucrats en l'atenció a les dones a Catalunya. Ho han notat a la Fundació Aroa, on al principi de la crisi les dones trucaven directament, sense venir derivades pels serveis socials, explica la seva directora, Neus Pociello, que estima que aquesta petita entitat ha atès fins a un 30% més de dones i fins a un 237% més de menors –que també han patit violència directa– respecte a l'any passat. A la Creu Roja, en sis mesos han donat servei a 3.500 dones i fills, una xifra que representa el 90% de tot l'any anterior, i els serveis socials municipals es queixen de la falta de places per poder deixar les víctimes fora de l'abast de l'agressor, ja que els centres i les cases d'acollida ja estan de per si saturats i els nous que es van habilitar no han donat l'abast.

"El confinament va ser un infern per a moltes dones", il·lustra Marta López-Algás, directora del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) de Manresa, que explica que es van haver d'adaptar ràpidament a la nova situació i necessitats i van potenciar l'atenció telefònica perquè es van adonar que la violència quedava silenciada darrere la porta.

8 dones i una nena assassinades

En cinc de les nou morts, el nucli íntim sabia que eren víctimes de violència masclista i no van denunciar-ho

La paradoxa és que, si bé tots els telèfons i serveis d'informació habilitats han tingut més activitat que mai, amb dones –o el seu nucli pròxim– que buscaven suport i assessorament, alhora s'han reduït les denúncies un 14%. Amb tot, a partir del juliol s'ha notat un repunt més similar a la mitjana històrica, coincidint amb la relaxació de les restriccions, ha assenyalat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, en una compareixença amb motiu del 25-N, el Dia Internacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes. Més de la meitat de les denúncies són per abús psicològic i gairebé la meitat per violència física, mentre que l'assetjament per les xarxes i el sexual tenen percentatges inferiors al 4%, en una correlació similar al 2019.

En deute amb les supervivents

Les causes d'aquest nombre inferior de denúncies són diverses i és evident que no reflecteixen la realitat. D'una banda, el "control constant" que exerceix el maltractador tancat a casa amb la seva víctima, que tem alertar-ne per por de les represàlies, explica Maribel Cárdenas, directora de polítiques d'igualtat i LGTBI de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que des de fa anys té desplegat un pla d'abordatge integral de les violències masclistes. De l'altra, l'aïllament forçós va impedir o dificultar a les dones anar a la comissaria a denunciar, o es van trobar tancats els serveis que ja coneixien i que consideraven un "espai de confidencialitat". A més, durant la primavera tant l'escola com l'atenció primària van passar a ser virtuals i no van actuar d'"alertadors", apunta López-Algás en una xerrada online sobre com es pot acompanyar les víctimes. La presa de decisions en una situació d'estrès, explica l'experta, no és fàcil, i el fet de decidir-se a presentar una denúncia és un "procés llarg en què la dona ha d'estar molt segura".

Salut emocional

Encara és massa aviat per determinar quin serà l'impacte en la salut emocional de les dones, que, com recorda Cárdenas, han sigut les que s'han quedat a casa amb el maltractador però també les que han hagut de sortir a treballar en les feines de cura, neteja i sanitàries o en supermercats quan els carrers estaven buits. Pociello, de la Fundació Aroa, creu que el confinament ha perjudicat les dones que convivien amb l'agressor però també les que començaven a sortir-se'n, així com les dones grans, que han quedat relegades perquè l'emergència del problema va fer que els serveis i recursos es concentressin en l'atenció a les dones amb fills menors, lamenta.

La doctora Rafaela Ramos, presidenta de l'Institut de Resiliència del Col·legi de Metges de Madrid, afirma que, de moment, en les consultes psiquiàtriques només han atès quadres d'estrès posttraumàtic entre les persones que no s'han pogut acomiadar de familiars morts durant la pandèmia, però no descarta que els símptomes apareguin en aquestes víctimes del masclisme. "Han sortit els pitjors dimonis", comenta aquesta psiquiatra, que assegura que el confinament ha actuat com a "potenciador" en els homes que tenen "trastorns adaptatius o de control d'impulsos" i també ha augmentat la violència de fills adults envers els pares. "El que anava malament, s'ha agreujat", diu.

Ingressa a presó un home tres mesos després de l'assassinat de la seva parella