Societat 13/09/2021

Segon curs en pandèmia: els cinc punts clau que el marcaran

Els centres comencen amb pocs canvis als protocols i la urgència d’abordar la salut mental dels alumnes

3 min
Un professor abraçant un alumna en l'arrencada de curs, a l'Institut Escola Mirades, al districte barceloní d'Horta Guinardó

BarcelonaEl segon curs escolar en pandèmia comença aquest dilluns amb les mateixes ganes i molta menys incertesa que el setembre passat. Ara fa un any, a l’ARA vam titular que arrancava el curs més difícil, després de sis mesos d’escoles tancades i un confinament especialment dur per als petits. Els dubtes i els temors per a la reobertura van marcar els primers compassos del curs, que, tot i els confinaments, va acabar amb un èxit gens menyspreable: les escoles van obrir des del primer dia fins a l’últim. No tots els països del nostre entorn poden dir el mateix.

Però en un any han canviat moltes coses. La més important és que gairebé tres de cada quatre persones a Catalunya estan vacunades contra el covid, i això tindrà un impacte directe a les aules i als protocols sanitaris. Els centres també notaran la davallada demogràfica –hi haurà 2.000 alumnes menys en total–, així com les nefastes conseqüències emocionals de la pandèmia. Hi ha altres coses que no han canviat gens: el sector educatiu segueix esperant més finançament a l’etapa dels 0 a 3 anys i el desplegament del decret de l’escola inclusiva. Aquestes són les cinc claus que marcaran el curs 21-22. 

1. Les mesures anticovid

El canvi principal és que els vacunats no s’hauran de confinar

La novetat principal és que els alumnes que estiguin vacunats amb la pauta completa no hauran de confinar-se quan es detecti un positiu a la seva classe. Mentre que el curs passat s’enviava tot el grup a casa al detectar-hi un cas, aquest any els alumnes vacunats podran seguir anant a l’aula i només haurà de fer quarantena qui doni positiu i qui no estigui vacunat. Com que ara només es poden vacunar els de més de 12 anys, aquest canvi dels protocols es notarà només als instituts. Hi haurà altres canvis: es deixarà de prendre la temperatura a l’entrada i les famílies podran entrar als centres. En canvi, es manté l’obligatorietat de la mascareta a l’aula i l’organització en grups bombolla, encara que els estudiants es podran treure el tapaboques al pati si juguen només amb el seu grup. Tot i això, els protocols anunciats podran canviar, en funció de com avanci la pandèmia.

2. Menys alumnes a les aules

Hi haurà més professors i més centres públics

Aquest dilluns comencen les classes 1.561.627 alumnes, 2.173 menys que el curs passat. La caiguda de la natalitat manté la tendència a la baixa a infantil (6.000 infants menys) i a primària (9.500 menys), i deixa una xifra inèdita fins ara: per primera vegada l’ESO perd alumnat (3.800 menys). En canvi, els estudiants de batxillerat es mantenen estables, i el gran creixement es produeix a la formació professional, amb gairebé 10.000 noves incorporacions.

Tot i la caiguda del nombre d’estudiants al sistema, el departament ha ampliat les plantilles mantenint els 8.200 reforços extra contractats el curs passat i incorporant 1.200 dotacions, la majoria de les quals són mestres i professors, tot i que també hi ha personal d’atenció educativa o d’administració i serveis. Això permetrà, per exemple, que més de la meitat de les classes dels centres de Barcelona tinguin menys de 30 alumnes. 

I aquest dilluns obriran les portes 21 centres públics nous: tres són de nova creació, onze són instituts escola, cinc canvien de titularitat i s’integren a la xarxa pública i dos són centres específics de FP.  

3. La legislatura de la FP

Milers d’estudiants esperen plaça davant l’augment de la demanda

Precisament el Govern vol que aquesta legislatura sigui la de la formació professional. D’entrada, ja s’ha aconseguit que els estudiants s’hi interessin i hi apostin, després d’anys a la penombra. Però ara falta gestionar aquestes expectatives: de moment, hi ha milers d’estudiants que encara esperen per una plaça, després que la demanda als estudis de grau mitjà hagi augmentat un 23% d’un curs a l’altre. La setmana passada Educació va anunciar que derivarà els alumnes sense plaça a l’Institut Obert de Catalunya perquè puguin cursar-los a distància. Però el remei, diuen els sindicats, pot acabar sent pitjor que la malaltia, perquè deixar els alumnes amb menys vinculació educativa només amb classes online pot fer créixer l’abandonament escolar.

4. Més educació emocional

Un curs per avançar en l’abordatge de la salut mental

El curs passat va ser un curs d’emergència educativa. Aquest serà el curs de l’emergència emocional, per ajudar a tancar les ferides que ha causat la pandèmia: s’han detectat més trastorns alimentaris, més dificultats per socialitzar-se, més ansietats i depressions, més intents de suïcidi. Per preservar el benestar emocional, el departament engega un pla de salut mental, la primera mesura del qual serà passar un qüestionari a tots els alumnes per saber el seu estat d’ànim.

5. Curs de canvis?

Un nou currículum de batxillerat i més inversió a l’educació 0-3

Durant aquest curs s’aprovarà el nou currículum de batxillerat per fer-lo menys memorístic i, si les negociacions polítiques van bé, hi haurà uns nous pressupostos, que haurien de servir per avançar cap a la gratuïtat de les escoles bressol i millorar el finançament a les escoles concertades compromeses amb la lluita contra la segregació. És urgent, també, seguir desplegant el decret de l’escola inclusiva, amb més dotacions als centres per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials.

stats