Vacunació a l'estadi: "Feia temps que no sortia tan content del Camp Nou"

Barcelona"Feia temps que no sortia tan content del Camp Nou", bromeja l’Enric, soci del Barça des dels anys 80. Entre la pandèmia, que l’ha allunyat de l’estadi, i els resultats de l’equip és un d’aquells barcelonistes que caminen pel món amb cara d’emprenyats, criticant els jugadors que fins fa poc tenien a la seva habitació en una foto, com si fossin una estampeta religiosa. Però avui l’Enric ha sortit feliç del Camp Nou, perquè s’hi ha vacunat. "És el que em faltava per fer, aquí", somriu.

El Camp Nou n'ha passat de tots colors, des que es va inaugurar. Partits i finals, càrregues policials i caps de porc volant. Eleccions a la presidència, debats i exposicions d’art. El pas de la Via Catalana i una convocatòria del Tsunami Democràtic. Amants fent-se petons apassionats a la gespa per celebrar un gol de Rivaldo i joves amb el cap rapat esbatussant-se als accessos. Concerts de Lluís Llach i Bruce Springsteen, reunions veïnals i partits de rugbi. I ara, vacunacions.

L’espai escollit és la Sala Berlín. Com si s’hagués escollit una sala que porta el nom de l'última gran alegria, la Champions del 2015 a la capital alemanya. "Ai, mira, l’Iniesta!", s’emociona la Fatima, una dona nascuda al Marroc que arriba amb el seu marit, l’Ahmed, i que sembla saber-se de memòria tots els jugadors de la gran fotografia que presideix l’accés a la sala. Una imatge dels jugadors celebrant la Champions guanyada contra la Juve. L’Enric, nostàlgic, destaca que "només queden el Gerard, el Leo, el Sergi, el Sergio i el Ter Stegen", i anomena pel nom de pila, com si fossin familiars, la major part dels jugadors. Sí, el Barça en sis anys ha canviat molt. I també Catalunya, per culpa de la pandèmia.

"Hi ha molt bon ambient, es nota que a molta gent li fa il·lusió vacunar-se en un espai com aquest", explica Sònia Barroso, cap del servei de prevenció del Clínic i coordinadora del dispositiu del Camp Nou. "És com qualsevol altre punt de vacunació, t'hi pots apuntar a través de la web del departament de Salut si toca la teva franja d’edat. La idea és vacunar unes 500 persones cada dia, que es vacunen amb Pfizer, unes 7.500 vacunes en total. La veritat és que mai havia vist tanta expectació en un punt de vacunació, però amb aquest escenari és normal. Trobo que és bonic treure les vacunes fora dels centres sanitaris, a llocs com aquest, que tota la ciutat pugui veure el final de la pandèmia. És un dia emblemàtic", admet. Ara, no tothom sembla content. Quan una càmera de Barça TV grava un pla general dels ciutadans entrant, un senyor es posa a cridar que no vol ser gravat "aquí". I des de darrere comencen les bromes: "Aquest deu ser del Madrid".

El centre estarà obert tres setmanes, fins a la una del migdia, amb quatre boxs de vacunació. S'hi entra per l'accés 20, pel carrer d’Elisabeth Eidenbenz, el carrer estret davant de la Maternitat, on la gent espera sota el sol fent cua abans d’anar entrant per grups a la Sala Berlín. "És una sala polivalent que té molts usos", expliquen els responsables del Barça. Els dies de partit d’abans de la pandèmia, aquí s’hi servien càterings per als aficionats que pagaven per tenir un tracte vip. Però amb l’arribada del covid-19 aquesta sala, com tants espais del Camp Nou, va quedar buida. Durant més de dotze mesos no s’hi havia fet res, si bé abans bullia d’activitat també entre setmana, amb actes privats per a empreses, trobades amb socis o reunions amb la premsa per informar del futur de les obres del Camp Nou. Les famoses obres que mai s’acaben. De fet, gairebé ni comencen. "Abans s’acabarà la pandèmia", fa broma l’Enric quan li expliquen què s’hi feia, en aquesta sala.

El 23 de març, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president del Barça, Joan Laporta, van acordar obrir el punt de vacunació. I aquestes últimes setmanes els tècnics del departament de Salut i del Barça han treballat per buscar la millor ubicació i obrir finalment el punt als ciutadans. "Esclar que és especial, venir al Camp Nou. Jo no ho vaig demanar, va tocar-me per casualitat i va fer-me gràcia", diu Aris Mestieri, el vicepresident de la secció de rugbi del Barça. Amb una samarreta de l’equip i la mascareta amb l’escut blaugrana, l’Aris recorda seriós com va passar el coronavirus. "Després de sis mesos m’he pogut vacunar. És bonic veure-ho", afegeix. Els vacunats són tots, esclar, persones de més de 50 anys que arriben per rebre la primera dosi. Per a molts també és el primer cop al Camp Nou. "No soc futbolera. Miro les finals, especialment quan hi havia el Guardiola", explica la Marina, que passa l’estona sota el sol llegint Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà. "Però m’ha fet gràcia venir aquí, ja que no hi he entrat mai, al Camp Nou", explica, abans de patir una petita decepció. Des de la Sala Berlín gairebé no es pot veure la gespa. I tampoc trobarà la imatge de Guardiola a la gran fotografia que presideix l’entrada, on molts ciutadans es fan selfies per recordar el dia que van entrar fins als budells del Camp Nou per sortir-ne més contents. Més segurs. Tot i que alguns, ràpidament, miren cap al futur i giren full, perseguint els periodistes que reconeixen de les tertúlies esportives per fer preguntes. "I què coi passarà amb el Koeman? Es queda o no?", vol saber l’Enric. Ja ens agradaria saber-ho.