Salut proposarà la pròrroga de totes les restriccions quinze dies més

El Govern tem una desescalada "arriscada" que pugui accelerar la tercera onada 

GEMMA GARRIDO GRANGER / NÚRIA GARCIA

El departament de Salut proposarà aquesta setmana al Procicat la pròrroga durant quinze dies més de totes les restriccions que hi ha actualment en vigor contra el covid-19 per continuar reduint els indicadors epidemiològics. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest dilluns que al conjunt del país està baixant molt lentament la propagació del virus "gràcies a l'esforç de tothom" però que ara s'encara el procés més complex: consolidar la tendència a la baixa: "No podem córrer i necessitem més temps perquè les restriccions continuïn fent efecte".

El secretari general de Salut, Marc Ramentol, ja havia avançat al matí en una entrevista a RAC1 la possibilitat de demanar aquesta renovació per intentar doblegar la corba. "Totes les mesures que hem pres estan tenint impacte. Els contagis estan baixant, a un ritme molt lent però baixen. L'epidèmia s'està empetitint a un ritme més lent del que ens agradaria, però això és conseqüència de les mesures preses", ha apuntat, en referència al  confinament municipal de cap de setmana i el perimetral del país en dies laborables, el tancament de bars i restaurants, el toc de queda (ja prorrogat) i la suspensió de les activitats que requereixen interacció social, com les culturals o les esportives. 

Vergés ha insistit que al llarg d'aquesta setmana es produiran reunions a diferents nivells de Govern amb tècnics i experts "per polir i tancar tots els detalls". "Avançar escenaris de desescalada quan encara no hem arribat al pic de la pressió assistencial em sembla arriscat", ha afegit Ramentol. Malgrat les converses pendents, tot fa pensar que el Procicat, on hi ha representades diferents àrees de la Generalitat i està liderant Salut i Interior, acabarà fent cas de la proposta de departament.

Pic assistencial a finals d'aquesta setmana

Les autoritats sanitàries pronostiquen que la situació epidemiològica haurà millorat després de quinze dies amb les actuals restriccions, però han enviat un missatge clar: arriben mesos complicats per l'hivern. Vergés, de fet, ha admès que la possibilitat que es doni una tercera onada "és molt alta". Tot i que aquest dilluns han baixat els nous contagis diaris (+2.298) respecte a les últimes setmanes i la taxa de contagi (R), indicador clau que mesura el ritme de noves infeccions, continua per sota de l'1 (0,92) però estancat, les hospitalitzacions encara pugen: ja hi ha 2.793 ingressats i 578 persones a l'UCI entre llits públics i privats. Les últimes hores hi ha hagut 35 morts més. 

Quatre setmanes decisives per doblegar la corba del coronavirus

"Continuem creixent en ingressos, però creiem que a finals d'aquesta setmana podríem arribar al pic assistencial, tot i que amb xifres elevadíssimes per als hospitals i la primària", ha alertat Vergés. Es tracta d'una previsió que ja havien apuntat els experts a l'ARA divendres passat, ja que fa uns dies que la pressió assistencial s'incrementa dia a dia però d'una manera menys accelerada.  Després d'incorporar els centres privats de forma temporal al sistema públic, tota la xarxa de llit crítics a Catalunya estan ocupats al 83% i tres de cada cinc (60%) dels pacients són per covid.

El coordinador de la unitat de seguiment del coronavirus, Jacobo Mendioroz, ha explicat que ara s'observa una davallada de les xifres perquè la corba epidemiològica té "una relació directa" amb el comportament de la població i, per tant, amb les restriccions a la interacció social i la mobilitat. "La tendència és decreixent però encara tenim molts contagis, uns 4.000", ha matisat l'epidemiòleg, que ha recordat que Catalunya va passar de registrar 1.000 casos a inicis d'octubre a tenir-ne 6.000 en quatre setmanes, abans que les mesures fessin efecte. 

La consellera ha reconegut que la situació és "molt tensa" als centres sanitaris, mentre que Mendioroz l'ha qualificat d'"insostenible" per la gran quantitat d'hores, guàrdies i patiment que els sanitaris han d'assumir des de fa mesos a causa del covid. "Ara mateix qualsevol pujada de la R es faria a partir d'una xifra basal de 4.000 casos i les xifres serien desorbitades", ha alertat Mendioroz. Amb l'arribada de l'hivern, sigui per una certa estacionalitat dels virus respiratoris o perquè es fa més vida en espais interiors i tancats, l'expert ha apuntat que el virus s'està comportant d'una manera més agressiva pel que fa als contagis i els ingressos.

Consulta aquí l’evolució del coronavirus, per comarques i municipis

Residències, en el punt de mira

Malgrat el desplegament d'estrictes protocols i mesures de seguretat, ara mateix la circulació del virus ja està impactant en les residències de gent gran, un dels espais més vulnerables i un dels escenaris que més temen les autoritats sanitàries per l'agressivitat amb què s'hi propaga. Segons Salut, un total de 1.235 avis (2,1%) que viuen en geriàtrics són positius, 168 estan ingressats en un hospital o en llits d'aguts, set dels quals són a l'UCI.

També un total de 535 treballadors tenen el virus, cosa que suposa que el 7% de les plantilles a les residències estan afectades pel virus. Aquesta situació pot deixar els centres sense prou mans per atendre i protegir els avis, i Salut ha apuntat que aquest motiu ha obligat a intervenir set geriàtrics. En total, ha explicat Vergés, s'han fet 642 trasllats de residents a 37 residències per poder fer correctament els aïllaments.

Aquest dilluns, fa miliars de residents han exigit al Parlament que es facin tests setmanals a la gent gran i als treballadors i que s'aïllin fora d'aquests centres les persones positives, ja que a l'interior de les residències és "impossible" sectoritzar zones per la falta d'espai.  La portaveu de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1, María José Carcelén, ha explicat davant de la comissió d'investigació sobre la gestió de les residències la "caòtica" situació de la primavera i ha alertat de la dificultat per contractar auxiliars d'infermeria, que marxen dels geriàtrics per les condicions laborals i els sous baixos. 

Una tercera onada "superposada"?

Ramentol ha assenyalat que Catalunya ja ha "sobrepassat el pic de contagis d'aquesta segona onada" però s'ha mostrat convençut que, un cop quedi enrere la segona onada, n'arribarà una altra. El que falta saber, ha dit, és quan. "La desescalada en termes de contagis s'està produint de manera molt lenta. Si ara desescalem ràpidament podria ser que la segona i la tercera onades se solapessin i aquest seria el pitjor escenari per a la pressió assistencial", ha explicat Ramentol.

El secretari general de Salut ha afirmat que cal alliberar pressió assistencial per poder assumir la tercera onada, "que arribarà durant l'hivern", i ha dit que hauran d'abordar amb més tranquil·litat els pròxims dies el tema de Nadal. "Són celebracions que tots necessitem, però entre tots hem de veure com les fem. Ningú vol que els Reis ens portin un nou rebrot epidèmic", ha apuntat. I ha subratllat que l'epidèmia no "hi entén de treves" i que Nadal arribarà el 25 de desembre, com sempre, però s'haurà de celebrar d'una manera diferent per garantir les mesures de seguretat i prevenció. "En funció de la situació epidemiològica que tinguem a principis de desembre mirarem què podrem fer", ha conclòs.

Diferències amb Madrid

Ningú al departament de Salut s'explica la diferència evolutiva de la pandèmia entre Catalunya i Madrid, on sense aplicar restriccions dures a la interacció social com les que està desplegant el Govern s'estan registrant a priori millors dades. "Jo només poso les mans al foc per les nostres dades, que estan obertes als investigadors, i aquí em quedo", s'ha limitat a dir Vergés amb desconfiança.

Mendioroz, per la seva banda, ha considerat que la situació de la Comunitat "contrasta" amb l'evolució a l'alça del continent europeu i que és "força sorprenent". En aquest sentit, ha assenyalat que podria ser que la intensitat de la primera onada estigui marcant ara diferències en l'evolució, és a dir que allà la propagació del segon embat va començar unes setmanes abans, però no ha acabat de concretar cap hipòtesi. Tampoc ho ha fet Ramentol, que ha dit que "posen en quarantena" les dades madrilenyes i que, sigui com sigui, Madrid ha avançat  "a costa del patiment" del sistema sanitari i de "generació de llistes d'espera". "Aquest no és el model que Catalunya vol reproduir", ha sentenciat.