PANDÈMIA

Hidroxicloroquina, el medicament que el coronavirus ha popularitzat

Les farmàcies constaten un augment de la demanda però Sanitat en controla la distribució

La Joana, nom fictici, va acudir fa dues setmanes a la farmàcia a recollir la seva medicació habitual per al tractament del lupus –una malaltia  en què el sistema immunitari ataca equivocadament els teixits corporals del propi organisme– que li van diagnosticar fa una dècada. Li van subministrar tractament per a un mes o, cosa que és el mateix, dues capses de 30 comprimits de 200 mg de Dolquine, un dels noms comercials de la hidroxicloroquina, un fàrmac antimalàric que s’usa per al tractament d’aquesta i altres malalties sistèmiques. Un medicament que s’ha popularitzat d'ençà que és usat en el marc de diversos assaigs clínics en combinació amb altres fàrmacs per al tractament dels malalts de covid-19. A més, a l’assaig clínic liderat per l’investigador Oriol Mitjà també s’usa la hidroxicloroquina com a fàrmac profilàctic per als contactes dels pacients de coronavirus amb l'objectiu que estiguin protegits i evitar la transmissió del virus.

Dos fàrmacs que es provaran en 3.000 persones han de permetre reduir la transmissió del coronavirus

"El Dolquine és un medicament que va molt bé per als malalts de lupus, i quan va sortir a les televisions i la premsa que estaven fent assajos que anaven bé contra el coronavirus, automàticament la demanda va pujar molt”, constata Antoni Torres, president de la Federació de Farmacèutics de Catalunya.

Donat l’estoc limitat d’aquest medicament i la demanda creixent per al seu ús en el marc de diversos assajos clínics, el 16 de març, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va immobilitzar els estocs i va començar la distribució controlada d'hidroxicloroquina i cloroquina fosfat als centres hospitalaris per utilitzar-los en el tractament de pacients de covid-19 en el marc d’assajos clínic. També es va crear un circuit per assegurar que els pacients amb malalties cròniques com el lupus o l’artritis reumatoide tinguin assegurada la seva medicació, que poden continuar adquirint a les farmàcies –amb recepta mèdica, com sempre–, però només es donarà medicació per a un mes i no es permet acumular-ne. Són les comunitats autònomes les que controlen que aquest fàrmac arribi als pacients crònics fora dels hospitals.

"És un circuit lent, ja que nosaltres ho passem al CatSalut, que verifica si és un pacient que té la malaltia (lupus), i llavors se li dona el medicament per a un mes", explica Torres, que recorda que es tracta d'un medicament que "no es pot donar sense recepta". Jordi Cases, també farmacèutic, també confirma que "puntualment" estan rebent gent sol·licitant hidroxicloroquina, però es tracta d’un medicament que està "superregulat" i que "arriba amb comptagotes i només per a pacients amb tractament de recepta electrònica". Anna Teruel coincideix en la dificultat d’obtenir hidroxicloroquina: "Tenim una clienta que la utilitza per al lupus de manera habitual a qui no n'hi hem pogut vendre perquè no n’hi ha".

Crida a no automedicar-se

Si bé no hi ha un tractament estàndard per als malalts de covid-19, la cloroquina i la hidroxicloroquina s’està avaluant en almenys una trentena d’assajos clínics, però el seu nivell d’evidència "encara és baix i es basa en dades preclíniques i de seguretat en altres indicacions", reconeix el ministeri de Sanitat en una nota informativa publicada el 23 de març. No obstant, el seu ús ha generat moltes expectatives.

El ministeri de Sanitat també insisteix que aquest medicament només està indicat per tractar pacients crònics, pacients ingressats amb pneumònia per covid-19 i assajos clínics de tot tipus i no s’aconsella utilitzar-lo fora d’aquest context, ja que, com tot fàrmac, té efectes secundaris, en aquest cas possibles complicacions cardíaques. "Hem de transmetre que no és una indicació aprovada i que si s’usa ha de ser receptat per un metge i amb consentiment informat. Em sembla un gran error automedicar-se amb això", assenyala el cap de malalties infeccioses de l’Hospital de Sant Pau, Joaquin Lopez-Contreras. Si bé cal recepta mèdica per consumir-ne, algun facultatiu explica que l'ha començat a prendre. "Fora d’una pandèmia això no es faria mai, però la gent, per por, pot fer coses així", afegeix López-Contreras, que recorda que, ara per ara, no hi ha cap tractament efectiu contra el coronavirus que "hagi passat tots els filtres", sinó que el que hi ha són "indicis de medicaments que poden tenir algun tipus d’activitat en aquesta malaltia".

La recerca contra el coronavirus s’accelera i l'OMS identifica 35 grans projectes que podrien combatre'l

Un dels pocs estudis del qual ja s’han publicat resultats és un estudi francès amb 42 pacients ingressats amb covid-19 que va demostrar una reducció de la càrrega viral en els pacients tractats amb hidroxicloroquina en combinació amb azitromicina, un antibiòtic d'ampli espectre. No obstant, s’ha d’agafar amb moltes precaucions, ja que és un estudi amb moltes limitacions i un nombre molt reduït de pacients. És per això que les autoritats sanitàries consideren que cal generar més evidència científica, com ja s’està fent en hospitals catalans en diversos assajos clínics.

El "mercat negre" al voltant del material sanitari per lluitar contra el covid-19