Barcelona
Societat 15/10/2021

Montjuïc vol deixar de ser el pati del darrere de Barcelona

La pandèmia ha portat més barcelonins a la muntanya i ha fet més evidents els seus dèficits de connexió

5 min
L'avinguda Maria Cristina vista des del MNAC

Barcelona¿I si el gran parc que Barcelona ha projectat tants cops a la Sagrera o a les Glòries ja existís? La ciutat fa dècades que viu d’esquena a les 337 hectàrees de Montjuïc, un pulmó verd on durant anys s'han anat enviant tots els equipaments que calia col·locar -en total, 18 de culturals, 19 d’esportius i 16 d’educatius-: un autèntic calaix de sastre. Les restriccions de la pandèmia han fet que els barcelonins se sentin molt més seva una muntanya que s'havia convertit en centre d'atracció turístic i que col·lecciona plans de futur no executats, com la idea ara abandonada de crear una gran esplanada dels museus amb un vestíbul subterrani just darrere de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, però que no acaba de millorar les seves mancances cròniques.

La principal, la connexió, tant amb la ciutat com entre els diferents espais repartits per la muntanya. I lligat a aquesta, com repeteixen els responsables dels equipaments de la zona, els dèficits d'il·luminació, senyalització, manteniment i seguretat. La prova més clara que alguna cosa no acaba de rutllar és que una majoria molt gran de les cerques a Google sobre la Fundació Miró es facin a menys de 200 metres de la porta del museu.

La manca de connexions i la senyalització deficient són dos dels punts més repetits en el procés participatiu que es va engegar el 2018 per donar forma al pla d'actuació que s'hauria d'estar desplegant entre el 2019 i el 2029. I un repte que el govern de Colau diu que entoma amb la previsió de començar a instal·lar nous cartells aquesta mateixa tardor per fer més clares les indicacions. També està en cartera l'objectiu de recuperar alguns camins històrics per facilitar a qui passeja anar d'un punt a un altre del parc: el 2022 s'hauria de decidir quins són els més útils. Els agents de la muntanya demanen que es prioritzi d'una vegada per totes el pla per a la muntanya. Ja el 2014 es va acordar una modificació del pla general metropolità (MPGM) de la zona que fixava aquests objectius, i llavors es preveia una inversió de 54 milions en vuit anys.

"És una zona que, tot i estar al mig de la ciutat, no té els mateixos nivells de confort en aspectes com la il·luminació o la seguretat", lamenta Pepe Serra, director del MNAC, que és un dels 22 equipaments que aquest cap de setmana fan xarxa amb la proposta de Viu Montjuïc per intentar seduir els barcelonins perquè pugin a la muntanya amb 70 activitats gratuïtes. "A banda de l'àmbit de la Ciutadella, Montjuïc és el gran espai pendent de la ciutat", afegeix Serra, que remarca les diferències entre una zona forestal com Collserola i la muntanya de Montjuïc, plena d'equipaments, i concebuda com un espai més de la ciutat, però sense les mateixes condicions de confort. Llança com a proposta la creació d'algun tipus de transport net -potser un trenet?- que fes la connexió entre els diferents espais. "Hi falta molta llum, i això provoca sensació d'inseguretat", afegeix el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, que demana que es considerin urgents les millores al parc.

Que no sigui una drecera

El pla d'actuació que ara es desplega beu del planejament urbanístic que ja es va fer el 2014 i que va fixar objectius com blindar la muntanya davant de nous equipaments , cosa que tancava la porta de forma definitiva a la possibilitat d'ubicar-hi la nova gossera -la que encara s'ha de construir a Montcada- i fins i tot traslladar a altres zones alguns dels que ja hi ha amb l'objectiu d'alliberar espai, i que també escrivia amb lletres vermelles la necessitat de frenar el paper de la muntanya com a bypass del trànsit que vol fer drecera: es calcula que dels 20.000 vehicles que passen cada dia per la muntanya, només 4.000 hi tenen destí. El govern de Colau assegura que treballa per limitar el trànsit de pas, millorar els itineraris a peu i en bicicleta -fins i tot fent-hi arribar el Bicing- i intentar optimitzar el servei d'autobusos que arriba a la muntanya, tenint en compte que les alternatives en transport públic, com la prolongació de la L2 del metro o del funicular fins al Castell, serien cares i no apareixen en els plans a curt termini del Govern.

L'anella olímpica de Montjuïc

Tampoc l'Ajuntament veu ara del tot necessari foradar Montjuïc per fer-hi passar el metro, que a banda de ser una operació cara, aniria en la línia oposada al pla de talussos que ja està dissenyant per reforçar la muntanya, que ha patit força amb els últims episodis de pluges torrencials. "Allargar el funicular ens sona bé, però no ho esperem a curt termini", apunta el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. El projecte, de fet, no figura de moment en els plans del Govern. Serra posa el focus en la necessitat de millorar els itineraris i de tancar algunes vies de trànsit: "Hem de garantir que a tots els equipaments s'hi pugui arribar en cotxe, però impedint que es continuï fent servir Montjuïc com a drecera". I una de les reivindicacions dels veïns seria aconseguir una tarifa ciutadana per al telefèric, que ara és un mitjà de transport enfocat sobretot a les visites turístiques, amb un preu de 13,50 euros el viatge d'anada i tornada.

Ara que la pandèmia, sobretot en el moment de distàncies màximes per als desplaçaments, ha portat molts barcelonins a passejar per Montjuïc, els dèficits s'han fet també més evidents. "Hem pogut veure que no és un espai que estigui ben pensat per passejar-hi, que en molts punts hi ha voreres estretes i s'hi ha d'anar pràcticament en fila índia", descriu Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Defensa que més que prohibir cotxes, el que ha de ser prioritari a Montjuïc és seduir barcelonins i fer-ho amb millors connexions, com escales mecàniques -que funcionin, perquè molts ciutadans ara coincideixen a denunciar que les que hi ha passen molts dies fora de servei- i ascensors, i també amb un camí que no sigui costerut i que pugui fer un paper similar al de la carretera de les Aigües, a Collserola.

Més veïns

El regidor del districte també celebra aquest flux més gran de barcelonins cap a Montjuïc: "Hi havia la idea que era una muntanya molt destinada als turistes, i ara la visió ha canviat: hi puja molta més gent a fer esport, passar estones als jardins o celebrar aniversaris als parcs. Hem passat d'una turistificació molt marcada a un procés de veïnificació". En el plat dels punts clau que ja s'estan començant a desplegar hi situa la web unitària per poder veure tot el que passa a la muntanya, o el nou centre d'interpretació de Montjuïc, que organitza itineraris i que busca teixir relació entre la muntanya i els barris de l'entorn, i també, els canvis que s'han fet en algunes parades de bus per acostar-se als possibles usuaris. El que l'Ajuntament no preveu ara com una urgència és l'objectiu de traslladar equipaments que van quedar assenyalats el 2014, com el centre d'escalada de la Foixarda, el camp de rugbi, el tir amb arc o l'hípica.

"Al final Montjuïc ha de ser el gran parc que Barcelona no té i no ser un parc amb una sola etiqueta, com la cultura o l'esport", diagnostica l'arquitecta Mar Santamaria, de l'equip 300.000 Km/s, que va seguir el procés participatiu i va redactar el nou projecte. Una de les conclusions del procés va ser, precisament, eliminar qualsevol etiqueta d'ús: Montjuïc és, segons l'últim projecte urbanístic, un parc equipat. "El que està clar, també, és que s'ha de mantenir com a parc, que no hi podem construir més, ni augmentar la superfície impermeable. Hem de tornar-nos a creure que Montjuïc no és el pati del darrere de res, sinó un espai central i necessari", defensa. El gran parc que la ciutat no té.

  • "Abans la majoria eren turistes i ara ja no" La presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Ana Menéndez, celebra que la pandèmia hagi portat molts més barcelonins a passejar per Montjuïc: "Abans la majoria eren turistes i ara ja no". I remarca que la redescoberta d'aquests espais naturals hauria d'anar acompanyada de decisions com no autoritzar més activitats sorolloses com el pícnic electrònic, que tenia molts veïns en peu de guerra. Oriol Granados, del Centre d'Estudis de Montjuïc, també celebra el canvi de visitants però insisteix que hi ha problemes enquistats com la "la circulació agressiva dels cotxes" o que el telefèric tingui una tarifa pensada per als veïns.
stats