Vacunar els infants, el debat que encaren ara les famílies

BarcelonaEls nens de 5 a 11 anys podran començar a vacunar-se contra el covid a partir de dimecres si així ho volen els pares. La vacuna no és obligatòria per a cap franja d’edat, tampoc per als infants, i mentre ja hi ha famílies que tenen molt clar que demanaran hora per als seus fills tan aviat com el departament de Salut els ho permeti, també n’hi ha que no volen fer-ho de cap de les maneres. Al mig es troben les famílies que comencen a debatre si han de vacunar els fills o no, i veient la taxa de cobertura a Catalunya, que supera el 75%, molts d’ells probablement sí que es van vacunar quan va arribar-los el torn. De fet, la controvèrsia ja va començar quan es va obrir la porta als adolescents de més de 12 anys. Les discrepàncies entre parelles –divorciades o no– van comportar un degoteig de consultes als advocats de família que encara es manté. La majoria de casos es resolen sense arribar als jutjats, però al setembre ja es va dictar la primera sentència per una disputa entre dos progenitors. La jutge va donar la raó a la mare, partidària de la vacunació.

La majoria de discrepàncies a l'hora de vacunar els fills es donen pels dubtes que genera el fet d'injectar-los una vacuna de creació recent i per la incertesa dels beneficis, tenint en compte que la majoria d'infants no emmalalteixen greument per covid. Alguns són menors que no porten cap vacuna, però la majoria tenen el carnet de vacunació al dia, amb les dosis no obligatòries incloses. Aquesta circumstància ja es va observar en la campanya de vacunació dels adolescents. "Ara pot haver-hi més reserves perquè són infants més petits", apunta l'advocada Cristina Díaz-Malnero, presidenta de la secció de família del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), que subratlla que fins i tot es poden donar situacions de pares que hagin vacunat els fills grans i dubtin de fer-ho amb els més petits.

“Com a pediatres nosaltres també vam tenir aquest debat, que és legítim, però la vacuna és una eina segura i funciona. No cal que tothom demani cita dilluns, però seria un error desaprofitar l’oportunitat perquè alguns discursos radicals proliferin”, explica el pediatre Toni Soriano, de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències pediàtriques de la Vall d’Hebron i membre del comitè assessor del Govern. Són molts els pediatres que asseguren que vacunar els infants no és tan urgent com administrar les terceres dosis als majors de 60 anys, però tots coincideixen que "en paral·lel" és una estratègia recomanable, tenint en compte que la incidència dels últims 14 dies en aquest grup està descontrolada, amb 614 casos cada 100.000 habitants, gairebé el doble que la mitjana catalana (356).

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, preveu una demanda elevada els primers dies. “Quan obrim la convocatòria, sempre hi ha molta gent que vol trobar cita molt de pressa i corrents, però després afluixa”, deia a TV3. Probablement, llavors es detectaran famílies amb reticències o dubtes. Per això, Argimon ha assegurat que Salut no es marca un objectiu de cobertura vacunal en aquesta nova franja, a l'espera de veure "quina és l'acceptació" social. "Si és molt baixa, redoblarem esforços per explicar clarament a les famílies, que no convèncer-les, que la vacuna és segura i no hi ha efectes secundaris greus", ha apuntat.

Assessorar-se amb professionals

El cap del servei de pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu, Juanjo García, confia que les reticències siguin mínimes i que se circumscriguin a “grups petits que es fan sentir molt”, com passa amb altres vacunes, com la del xarampió. “Al nostre país les vacunes tenen una acceptació pràcticament total. La del covid, que té uns resultats molt bons, no hauria de ser-ne una excepció”, afirma. Amb tot, admet que pot haver-hi famílies que necessitin resoldre dubtes o ampliar la informació. "I el fet que la vacunació sigui amb cita permetrà el contacte previ amb el pediatre o la infermera".

Si, malgrat tot, les discrepàncies es mantenen, es pot acudir a un advocat de família. Segons Díaz-Malnero els professionals busquen sempre la mediació extrajudicial: es treballa amb el pare o la mare per "positivitzar" el conflicte i enfocar-lo, no des del seu punt de vista, sinó pensant en les "conseqüències" de la seva decisió per a l'infant. En la majoria de casos hi ha acord. El problema, diu, és quan un dels dos progenitors al·lega una "creença personal", com ara "els que diuen que això de les vacunes és un invent". Al jutjat també s'esgoten les vies de conciliació i si ha d'acabar decidint el jutge, ho fa posant per sobre l'interès del menor. El magistrat o magistrada "no autoritza" la vacunació, sinó que posa a la balança els arguments dels dos progenitors i decideix a partir de "criteris objectius". Fonts judicials expliquen que els casos judicialitzats són escassos i fins ara sempre s'han resolt a favor de la vacunació dels menors.

Els experts mèdics insisteixen en els beneficis de les vacunes per als infants: han seguit tots els processos d’aprovació farmacològica i s’ha demostrat que no causen efectes secundaris greus i, a més, que porten la mínima càrrega antigènica. “No oferir-les a aquest grup suposaria una nova discriminació cap a ells”, puntualitza García, i addueix que són el grup poblacional que més protocols ha de seguir encara. Tot i que només el 0,21% dels contagiats menors pateixen un covid greu, el risc no és inexistent i, a mesura que augmenten els contagis, aquest també creix. Soriano recorda que també està en joc un benefici col·lectiu: continuar vacunant grups poblacionals contribueix al control epidemiològic i a la protecció dels més vulnerables. “Tot això ens hauria de fer defugir debats radicals i intentar utilitzar les eines que tenim a l’abast”, conclou.