Societat 31/01/2021

Una dècada per netejar Catalunya d’amiant

El Govern prepara la llei d'erradicació enmig d'alertes pels greus problemes de salut pública que provoca aquest material

4 min
L'estructura del mercat de l'Abaceria, al barri de Gràcia de Barcelona, d'on s'ha tret la coberta d'amiant
Disponible en:

"L'OMS diu que l'amiant és un material altament cancerígen i nosaltres, que hi hem treballat, ho podem testificar. Cada any tenim més companys, amb noms i cognoms, a qui es diagnostica càncer. Això no s'atura. L'amiant és un problema real que malauradament passa massa desapercebut". Parla Miguel Moreno, de Jubilats Macosa-Alstom, convençut que tot esforç serà poc a l'hora de retirar amb la màxima urgència tots els elements amb amiant de Catalunya. Tant aquells que són absolutament visibles –com les cobertes de naus industrials o de casetes agrícoles–, com els que queden amagats en recobriments, canonades o fins i tot pintura. Tots.

El repte té un horitzó: el 2032, que és l'any en què venç el termini fixat per la Unió Europa per quedar nets d'amiant. I un pas previ: eliminar-lo de centres públics o de molta afluència, com ara escoles i hospitals, el 2028. Ja s'han començat a posar les eines per intentar assolir-ho, amb els treballs per redactar un pla nacional de retirada, que es preveu que s'aprovi abans que s'acabi l'any, i amb la llei d'erradicació, que just dilluns va tancar el període de participació –va rebre 61 propostes–.

Un dels grans objectiu és establir un protocol d'actuació clar i control per intentar enterrar per sempre les polèmiques sobre obres que posen en alerta els veïns per falta de mesures de protecció. El procés, ningú ho amaga, serà car perquè el fibrociment és a tot arreu.

"El moment actual ens brinda una oportunitat per atacar el problema", defensa Consol Cervera, presidenta de la comissió tècnica que es va crear a finals del 2019 per engegar el procés. En aquesta oportunitat compta tant el fet que el projecte hagi implicat totes les institucions per establir un protocol unificat com la possibilitat que arribin fons europeus de recuperació que permetin finançar projectes de retirada o formar professionals en aquest àmbit i contribuir, així, a crear ocupació.

El primer pas del pla nacional d'actuació serà detectar tot l'amiant i dimensionar, per primera vegada, la magnitud del problema: fer un cens i establir-ne una priorització, tenint en compte l'exposició i l'estat de degradació del material, per anar-lo retirant. S'estima que a Catalunya l'amiant instal·lat suma més de quatre milions de tones de fibrociment i entre 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats.

"És tan important detectar-lo tot com triar bé quin és més urgent que anem eliminant perquè representa un perill més gran, així com garantir que es fa amb un procediment segur", apunta Lluís Mallart, higienista industrial i expert en amiant, que forma part de la comissió tècnica impulsada pel Govern en representació de Jubilats Macosa-Alstom.

Treballs de retirada d'una coberta, aquesta setmana, a la plaça de les Glòries de Barcelona

Per a Mallart, de la consultora ACM, és bàsic obrir el focus i deixar de considerar l'amiant un problema de salut laboral i entendre'l com una amenaça per a la salut pública i el medi ambient perquè, tot i que òbviament els treballadors que el manipulen han d'anar ben equipats i estan més exposats al material, les fibres que desprèn són un perill invisible per a tothom que hi està exposat. I no només si hi ha un trencament de planxes, també quan es deteriora pel pas del temps o per efectes meteorològics.

Ell ha dirigit el projecte per fer el mapa de l'amiant de Badia del Vallès, el municipi més afectat pel problema i el primer a cartografiar-lo per començar a posar-hi solució. També s'ha encarregat d'establir un protocol d'actuació per a retirar aquest material de les escoles de Barcelona.

Més enllà de l'àmbit laboral

Fins ara només estava controlat el procés de retirada de l'amiant, és a dir, el vessant laboral del problema. El nou marc normatiu buscarà unificar els protocols de retirada perquè siguin igual d'exigents els impulsi qui els impulsi. El pla s'està treballant sobre nou eixos, que van des de fer el cens fins a dissenyar noves formacions, identificar fonts de finançament, establir controls en els processos de retirada i de gestió dels residus i investigar i atendre els efectes en la salut.

Aquest últim és un punt clau per a col·lectius com els Jubilats de Macosa-Alstom, que demanen controls mèdics per a tots els treballadors que hi han estat exposats i un fons públic d'inversió per a les malalties causades per l'amiant i, en particular, per al mesotelioma, el càncer de l'amiant.

Més plans de retirada

Espanya va prohibir el 2002 l'ús d'aquest material però això no obligava a retirar el que ja estava instal·lat, molt durant els anys del desarrollismo i que, per tant, ja queden fora del seu període de vida útil, que és d'entre 30 i 40 anys. Per això últimament ha augmentat la preocupació per la convivència amb aquest material ja degradat i el nombre de plans per desamiantar aprovats pel departament de Treball no ha parat de créixer: 908 el 2019, 24 més que el 2018 i 173 més que el 2017.

Les associacions de veïns –i en el cas de les escoles les associacions de famílies– s'han convertit últimament en un bon sistema d'alarma per detectar possibles retirades irregulars. L'última alerta la van donar les associacions de les escoles de la plaça de les Glòries de Barcelona, que ja fa temps que viuen en alerta per la convivència amb cobertes d'amiant que s'han de retirar. La setmana passada van avisar l'Ajuntament per uns treballs en què es manipulava amiant sense permís d'obra municipal –sí que tenien el pla aprovat per l'autoritat laboral. També van ser els veïns els que van urgir a posar més proteccions en el gran procés per desamiantar el Mercat de l'Abaceria, a Gràcia, que es va acabar fent amb bombolles que evitaven l'emissió de fibres.

Per facilitar els avisos veïnals, la comissió de l'amiant de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) està fent ara xerrades sobre el terreny per sensibilitzar la població sobre el perill de l'amiant i també ha enviat propostes a la nova llei. "És un tema gravíssim i no hi ha prou consciència de les morts que causa", lamenta Joan Maria Soler, de la FAVB. Els veïns, avisa, "són els primers afectats i els que han d'estar alerta per activar les alarmes".

També des del Col·legi d'Arquitectes s'han sumat al procés. En aquest cas, com apunta Sonia Hernández Montaño, per demanar que el protocol que s'acordi per a la retirada sigui "clar i no deixi marge a la interpretació". Que fixi terminis i sancions i, també, la cura dels residus. I que es comenci per aquell amiant que és més evident que està degradat sense necessitat d'analítiques.

Mesotelioma: el càncer de l'amiant

Les malalties relacionades amb l'amiant tenen un període de latència llarg, d'entre 20 i 40 anys de mitjana. Els efectes poden aparèixer, doncs, dècades després de l'exposició. Les més freqüents són les pleuropulmonars i van des dels vessaments pleurals fins al càncer de pulmó o el mesotelioma pleural, que es considera el càncer de l'amiant. "En altres tipus de càncer hi poden jugar molts factors, però aquest està 100% associat a l'amiant", apunta la doctora Carme Plasencia, fundadora de l'empresa Aromics, que treballa en el desenvolupament d'un fàrmac per combatre aquesta mena de càncer, poc freqüent però que creix anualment un 4%. Aquest tumor sorgeix al mesoteli, una capa que cobreix la majoria dels òrgans interns del cos. Plasencia apunta que a Europa se'n diagnostiquen uns 24.000 casos a l'any i que, tot i que la tendència és a l'alça, el fet que sigui poc freqüent la converteix en una "malaltia òrfena", que rep poca atenció de la indústria farmacèutica.

stats