BARCELONA

Una dècada per tancar pisos turístics irregulars

Alguns veïns han acabat marxant de casa seva després d’onze anys denunciant la situació

Fa més de 10 anys que els pisos operen sense llicència acollint turistes de tot el món. Hi ha hagut denúncies dels veïns, múltiples inspeccions, expedients oberts, sancions econòmiques, s’ha precintat un pis, però, malgrat tot, tot i que fa més d’una dècada de la primera inspecció que va confirmar que hi havia pisos sense llicència, continuen operant com a apartaments turístics il·legals. Per poc temps, segons l’Ajuntament de Barcelona.

L’empresa Negre Bcn Apartments ofereix 24 pisos en dos immobles de l’Eixample, dos edificis gairebé junts en un lloc privilegiat de la ciutat (València, 366, i Sant Joan, 87). D’aquests 24 pisos, 17 tenen llicència. A la web de l’empresa -allotjada als Estats Units- s’hi ofereixen pisos de tota mena, des dels luxosos amb 11 llits -el King’s Flat- fins a apartaments modestos destinats a parelles. Set no tenen llicència, mentre que en un cas el número està duplicat -compartit per dos pisos- i en un altre s’especifica que “probablement” no té llicència, tot i que compleixen els requisits i han sol·licitat tenir-la (fa 4 anys que no se’n donen).

Cessament de l’activitat

El febrer del 2015, set anys després que s’iniciessin les inspeccions per les denúncies dels veïns, la síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ja concloïa que “l’actuació del servei municipal” no s’havia “ajustat a dret”, ja que no s’havien “pres les mesures adients”. En el seu informe, a més, recordava que Negre Bcn Apartments no tenia llicència ni la podria obtenir per als pisos irregulars. “El que correspondria és el dictat d’una ordre de cessament immediat, amb un avís de precintament subsidiari, tal com han actuat altres districtes davant d’una infracció idèntica. L’actuació del districte de l’Eixample no ha estat ajustada a dret ni eficaç”, deia.

En aquelles mateixes dates, l’any 2015, la responsable de llicències de l’Eixample, Patrícia Mestre, fins i tot anava més lluny. L’empresa no havia complert amb la normativa que obligava a fer un canvi del titular -que anava a nom de l’operador i s’havia de canviar a la propietat- abans del 31 de desembre del 2013 i, per tant, 13 dels 17 pisos que tenien llicència l’havien de perdre. No va passar res. L’informe va quedar en un calaix i, en aquests tres anys i mig, com a mínim dues famílies van acabar marxant del que era casa seva per culpa de les molèsties que causaven els turistes.

No era el primer cop que això passava. Aquest cas ja havia acabat en un calaix abans. El juny del 2008 l’inspector del districte Joan Llucià ja ordenava el cessament de l’activitat de 10 pisos turístics. Tot i la resolució, van seguir operant.

Ahir, just una setmana després que l’ARA preguntés al consistori, es van fer noves inspeccions. Fonts municipals asseguren que era un cas que tenien identificat, i que derivarà finalment en el cessament de l’activitat de 13 dels 17 pisos que tenien llicència. El que ja deia la responsable del districte fa tres anys.

La investigació dels tècnics municipals ha servit també per detectar anomalies urbanístiques. S’han identificat actuacions de rehabilitació i de segregació d’habitatges que no s’ajusten a les llicències concedides. El que encara estan analitzant els tècnics és la situació dels 7 pisos que l’empresa té anunciats a la seva web i que comercialitza com a pisos turístics sense llicència, malgrat que durant l’any acadèmic els lloga sobretot a estudiants. Una informació nova per al consistori i que, si es consideren finalment pisos turístics il·legals, podria comportar multes de 60.000 euros per pis.

Un terç dels edificis són turístics

Si finalment el procediment acaba amb el cessament de l’activitat turística, els veïns veuran un canvi radical en el seu dia a dia. L’immoble és un formiguer. De fet, tot el carrer ho és. Dels 14 edificis que hi ha a València, en el tram entre Bailèn i Sant Joan, quatre són turístics: gairebé un terç, 50 pisos en total. Els identifiquen els codis digitals que permeten als turistes entrar i sortir sense necessitat de claus.

El 2015 els veïns ja ho denunciaven a l’ARA. “Sento que m’estan expulsant de casa meva”, explicaven. I així va ser. Alguns van acabar marxant cansats de festes i crits nocturns. “No era només els dies que feien soroll, també els que no n’hi havia, perquè estaves pensant-hi tota l’estona”, recorda un antic llogater, que va canviar de domicili tot i perdre les bones condicions que tenia en aquest immoble, on feia més de tres dècades que vivia. El soroll es va convertir en una “obsessió”. “Et passaves les nits donant voltes al llit”, lamenta. Un relat que comparteix un altre antic llogater. “Cada quinze dies tenies un dia problemàtic per culpa del soroll”, resumeix. Un dia va haver-hi una festa a la terrassa i la música baixava pels patis interiors. “Era insuportable”. Va pujar fins a la terrassa, que només utilitzaven els turistes, i es va trobar una festa d’unes 50 persones, la majoria americans, amb fins i tot un DJ. Van acabar canviant de casa.

“Hem passat uns anys horrorosos”, sentencia la Rosa, que segueix a l’edifici de València, tot i que ha hagut de medicar-se per poder dormir. “Estan esperant que la meva mare, que té 93 anys i una renda antiga, es mori”. La Rosa ha vist com l’Ajuntament precintava el pis de davant seu, perquè no tenia llicència, i, a les poques hores, ja hi havia turistes dins. Deu anys després, tres equips de govern més tard, la Rosa podria veure com s’acaba el vaivé incessant de turistes allotjats en pisos irregulars. Alguns dels seus antics veïns ja no ho veuran.

Més continguts de