El decret d'habitatge del Govern, en entredit

La Generalitat no recula però els promotors i alguns partits ja parlen d'inconstitucionalitat

Augmenta la pressió per deixar en paper mullat el decret llei d'habitatge que va aprovar el Govern el desembre passat. La Generalitat ha assegurat avui que no té previst fer cap modificació a la norma, que obliga els bancs i els fons d'inversió a oferir un lloguer social a les famílies ocupes que puguin demostrar vulnerabilitat, i que el decret seguirà els tràmits previstos al Parlament tal com està definit ara. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ho ha dit després que ahir el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) –un òrgan del mateix Govern– considerés que hi havia punts del decret que són directament "inconstitucionals". 

Aquest organisme va resoldre una petició de Cs i va concloure que, efectivament, tal com indicava el partit, la modificació sobre la definició d'"habitatge buit", que es va incloure al decret al gener, vulnera el dret a la propietat, perquè inclou com a habitatge buit el que està ocupat malgrat que el propietari estigui als tribunals per recuperar-lo.

El dictamen, però, no és vinculant. Per això fonts del Govern asseguren que "no faran cap pas enrere en aquesta qüestió".  Budó ho ha reafirmat: "Pretenem garantir que els grans tenidors, els bancs que tinguin pisos, estiguin obligats a facilitar el lloguer social", ha dit la portaveu en relació als casos de vulnerabilitat. El cert, però, és que tot i que el govern es manté ferm, fonts internes admeten que "evidentment" la resolució del CGE aplana el camí a Cs per portar el decret al Tribunal Constitucional i que els magistrats l'acabin tombant. 

El sector immobiliari també pressiona. "Encara que aquest dictamen no sigui vinculant denota molts dubtes de legalitat greus i s'hauria de tenir en compte", opina el director general de l'Associació de Promotors de Catalunya, Marc Torrent. Als promotors els preocupa especialment que amb la nova definició d'"habitatge buit" els grans propietaris que tinguin "un ocupa al qual vulguin fer fora a través d'un procés judicial" no poden fer-ho sense que estigui degudament justificat i després d'oferir un lloguer social. "També ens preocupa que els [grans] tenidors que pateixen una ocupació il·legal també es puguin veure sotmesos a multes", apunta Torrent, alhora que assenyala que no sap què faran els partits però que és "possible" que el decret acabi recorregut al TC.

"El que estem veient no és nou per a nosaltres", admet el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. "És el poder econòmic pressionant perquè no vol que el dret a l'habitatge prevalgui per sobre dels seus interessos econòmics –afegeix–. És evident que amb aquesta pressió intenten tombar el decret, si cal portant-lo al Constitucional: són moviments per protegir els beneficis d'una minoria per sobre del dret de la majoria".

La lluita del bloc Llavors

A principis de gener el decret ja va rebre un altre cop. El nou decret llei va permetre aturar el desnonament d'un bloc sencer al barri del Poble-sec, a Barcelona, el conegut com a bloc Llavors: inicialment la jutge va instar el propietari, el fons d'inversió Vauras, a buscar una alternativa de lloguer social per als ocupants dels habitatges, però uns dies després se'n va desdir perquè considerava que el decret era una norma administrativa sense efectes judicials, fet que ja va posar en dubte l'efectivitat de la mesura del Govern.

Aquest dimecres els moviments socials per un habitatge digne demanaran a aquesta magistrada, en una roda de premsa al Parlament, que aturi el desnonament i faci complir el decret que obliga Vauras a oferir un lloguer social als ocupes que hi viuen. A l'acte també hi donaran suport la CUP, els comuns, ERC i JxCat, així com la regidora d'habitatge de Barcelona, Lucía Martín.