El descobriment de l’origen de l’Univers, una mica més a prop

PalmaEls científics tornen a ratificar, pel que sembla, la teoria de la relativitat que Albert Einstein va formular fa 100 anys. L’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitatòries (LIGO) ha detectat, per segon cop, un senyal d’ones gravitatòries fruit de la col·lisió de dos forats negres. Aquesta fusió es va produir fa 1.400 milions d’anys i ara l’anàlisi de les ones que se’n van desprendre permetrà fer un pas de gegant per entendre l’origen de l’Univers. El primer descobriment, que va tenir una forta repercussió en la comunitat científica perquè va suposar un canvi d’etapa en matèria d’investigació, ja va representar una fita històrica. Les col·lisions havien sigut predites, però mai observades, fins que el 26 de desembre es va produir el descobriment, comunicat oficialment al febrer.

“Ara ja tenim dues confirmacions d’esdeveniments per intentar explicar com es van formant els forats negres cada vegada més massius”, celebra la doctora Alicia Sintes, que lidera un grup de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’únic a tot l’Estat que ha participat en aquests dos descobriments. Sintes apunta que aquests forats van augmentant la seva massa “fins a formar els forats negres que hi ha en els centres de totes les galàxies”. Per això la investigadora recalca que cada cop s’està més a prop de respondre a la pregunta “Per què som aquí?”

El senyal va ser identificat només 70 segons després que arribés a la Terra. Un minut més tard d’aquesta observació, i davant la sospita que s’havia trobat una cosa interessant, els investigadors ja podien concloure que es tractava d’ones gravitacionals. Aquest cop, però, el senyal va ser més feble que el primer, produït per la fusió d’un forat negre de massa solar 8 amb un de massa solar 14. De fet, el paper de la UIB en la investigació ha sigut el d’utilitzar formes d’ona produïdes per ells mateixos per saber que aquest senyal provenia d’un forat negre, i per fer-ho han comparat les dades amb prediccions dels senyals. “Fins fa dos mesos no sabíem que existien forats negres de masses tan superiors”, afegeix Sintes.

Més descobriments

La investigadora també va anunciar durant l’explicació del descobriment que a la tardor s’espera que tornin a entrar en funcionament les infraestructures de LIGO durant mig any, amb un volum d’observació encara més gran. Per aquesta raó, els científics esperen “quatre o cinc deteccions més”, atès que el període d’observació serà més llarg que l’anterior. De fet, després de la primera detecció, Sintes assegura que hi havia un 90% de possibilitats que n’hi hagués una altra. Ara també es treballarà per detectar on se situen aquests forats negres. “Tornen a ser més massius del que la gent s’esperava que fossin”, aclareix la investigadora sobre la massa d’aquests forats.

Amb la detecció d’aquests dos esdeveniments “forts” en els quatre mesos del primer període d’observació, els científics poden “començar a fer prediccions sobre la freqüència” amb què es podrien detectar ones gravitatòries en el futur, afegeix el director adjunt del laboratori LIGO, Albert Lazzarini. La notícia corrobora l’èxit de la investigació de l’equip format per científics de tot el món i ajudarà a desxifrar els misteris del Big Bang.

En la nova troballa hi han participat l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) i l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), que també formen part de la col·laboració científica LIGO. Fins ara, tota la informació s’obtenia a partir de l’anàlisi de la llum que arriba a la Terra i que recullen els telescopis. Ara les ones gravitatòries es poden comparar al so, de manera que s’obre una nova finestra d’oportunitats i tècniques per estudiar. Des de LIGO, tècnicament, ja poden recollir la simfonia de l’Univers.