El descontrol dels botellons obliga a replantejar el dispositiu policial

BarcelonaL’eufòria de centenars de persones per sortir al carrer sense mirar l’hora des del 9 de maig ha dut a la celebració de desenes de festes i aglomeracions els caps de setmana i a un augment del consum d’alcohol i altres drogues. Les dades del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ho corroboren: evidencien un increment de les assistències sanitàries per consum abusiu d’alcohol (en alguns casos, barrejat amb cocaïna, heroïna, marihuana i altres fàrmacs) durant els dos primers caps de setmana sense toc de queda respecte a la resta de l’any.

El cap de setmana del 8 i el 9 de maig el SEM va atendre un total de 219 persones per intoxicació i embriaguesa, 155 dels quals van haver de ser traslladats a un centre sanitari. De fet, aquestes xifres s'acosten a les registrades el mateix cap de setmana del 2019, l'últim any comparable sense pandèmia: entre el 4 i el 5 de maig, el SEM va rebre un total de 248 avisos per intoxicacions etíliques i en va traslladar 191 a un centre sanitari. “Les dades dels dos últims caps de setmana són superiors a les registrades l’últim any però no excedeixen les d'un any normal. A més, aquesta setmana ja s’han moderat els avisos a tot el país”, explica el subdirector general de drogodependències del departament de Salut, Joan Colom.

Aquest últim cap de setmana la baixada ja s'ha notat, ja que el SEM ha atès un total de 167 persones per avisos d'intoxicació i embriaguesa, una cinquantena menys. L’expert en salut pública atribueix aquest comportament a “l’efecte ampolla de cava”. “Era previsible que les primeres nits hi hagués una hiperresposta per part d’un grup reduït de persones amb comportaments extrems després d’un any amb restriccions”, afirma Colom. Amb tot, demana no “extreure conclusions” prematures. “Hi ha menys botellons que abans del covid, però són molt més visibles perquè estan més concentrats i per l’efecte mediàtic que generen”, diu.

El cert és que la repetició de les aglomeracions a les platges i alguns barris de Barcelona ha fet que els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana estiguin revisant el dispositiu desplegat. Els dos cossos intenten respondre a les queixes pels excessos i el descontrol, que les nits de cap de setmana van portar a desallotjar de la capital 16.000 participants en festes i trobades multitudinàries.

El debat ara rau en com es pot donar permís a les ànsies d'oci nocturn i mantenir alhora les estrictes mesures de seguretat i distància que imposa la pandèmia. “Encara hem de saber si l'increment ha estat un fenomen episòdic o si realment hi ha una tendència a l’alça”, afirma Colom. I per fer-ho, caldrà recuperar aspectes de “normalitat” i trobar un equilibri en el context de l’oci nocturn per disminuir els comportaments de risc. Afegeix que l'obertura dels locals d'oci nocturn tampoc no aturarà botellons, ni intoxicacions etíliques o per altres drogues: "Quan estaven oberts no s'evitaven".

Reobrir els locals per reduir els "excessos"

Colom admet que sobre la taula del Procicat hi ha “totes les opcions” en estudi, com la d'allargar l’horari de les terrasses i iniciar l’obertura progressiva dels locals a l’aire lliure, o fins i tot els interiors. El primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, aposta per obrir l'oci nocturn "com més aviat millor" per evitar els botellons i les aglomeracions, perquè entén que amb els locals oberts es "trauria pressió" de l'espai públic.

La Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon) ha demanat la reobertura urgent i critica que la ciutat s'ha convertit en "el botellòdrom més gran d'Europa", i el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, també insisteix que si les aglomeracions es produeixen "en acabar la restauració", es reforça la seva reclamació per allargar "fins a la una de la matinada l'horari de les terrasses" –el que hi havia per als caps de setmana abans del covid. 

A la Barceloneta, un dels barris on es concentren les aglomeracions, els veïns es queixen que les autoritats no s'hagin avançat a les més que esperades aglomeracions a les platges, i critiquen que tant l'Ajuntament com el Govern ho fiïn tot "al dispositiu policial". El vicepresident de l'Associació de Veïns del barri, Manuel Martínez, assegura que l'entitat només valora el tancament de les platges "com a últim recurs" i adverteix que abans caldria fer un "canvi de model" per introduir mesures pedagògiques perquè es compleixi la normativa contra el covid. Proposa campanyes informatives adreçades als "estrangers residents a Catalunya" perquè "no facin a Barcelona el que no els deixen fer als seus països d'origen".

El cas de l'Hospital del Mar

A la vora de les platges i de la Barceloneta, l’Hospital del Mar va atendre el cap de setmana del 8 i 9 de maig 26 intoxicacions per drogues, com la cocaïna i la marihuana barrejada amb alcohol. El cap de setmana passat la pressió va davallar: en va atendre cinc, quatre de les quals també per barrejar diferents drogues. “El primer cap de setmana sense estat d’alarma vam veure un augment respecte als anteriors similar al de festius com Cap d’Any o Sant Joan, tot i que és cert que una mica menys que en època precovid”, admet August Supervia, metge adjunt del Servei d'Urgències del Mar. A l’Hospital Clínic també han notat l'augment de casos respecte als que hi havia durant la pandèmia, segons fonts del centre.

Segons Supervia, no hi ha canvis substancials en el perfil o l’evolució dels atesos per intoxicacions. El 90% van rebre l’alta entre 6 i 16 hores després d’entrar a l'hospital. Només una de les persones que va entrar a urgències –havia barrejat alcohol i cocaïna– va acabar ingressada. L’expert creu que seria recomanable obrir els locals d’oci nocturn de forma reglada i supervisada, amb totes les mesures de seguretat desplegades, abans que continuar tolerant els botellons i les festes al carrer.