Cada dia 36 famílies perden el pis perquè no poden pagar el lloguer o la hipoteca

Tot i que aquest 2017 s'han produït menys desnonaments, Catalunya continua liderant el rànquing

Més de 13.300 famílies van quedar-se sense casa aquest 2017 perquè no podien pagar el lloguer o la hipoteca, segons les últimes dades que ha fet públic el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El nombre de desnonaments ha caigut un 5% respecte de les dades del 2016 i un 16,8% respecte del 2013, però el degoteig continua sent constant: 36 famílies cada dia es queden sense casa, o el que es el mateix, cada hora es produeixen entre un i dos desnonaments a Catalunya.

Segons les dades, Catalunya lidera un any més el rànquing de desnonaments, molt per sobre d'Andalusia i el País Valencià, les comunitats autònomes que la segueixen. El tercer trimestre de l'any, coincidint amb els mesos en què ja estava en vigor la llei catalana antidesnonaments aprovada el desembre del 2016, va ser el moment en què menys se'n van produir. En canvi, després de la suspensió del Tribunal Constitucional d'octubre, els tribunals van executar 3.400 llançaments, gairebé un miler més que durant el trimestre anterior. "No hi va haver temps perquè es notessin els efectes de la llei", assegura la portaveu del Sindicat de Llogaters, Irene Sabaté.

Més impagaments de lloguer que d'hipoteques

Dues terceres parts dels desnonaments que es van executar l'any passat a Catalunya (8.624) van ser per impagament del lloguer. En canvi, segons les dades del CGPJ, els que són per execució hipotecària s'han reduït un 14% a Catalunya respecte del 2016.

De fet, segons les dades, les execucions hipotecaries van créixer any rere any fins al 2015, i des de llavors s'ha produït una reducció contínua en el nombre de desnonaments per aquest motiu. En canvi, els llançaments per impagament del lloguer s'han reduït en els últims anys però d'una manera menys significativa. Per exemple, entre 2015 i 2016 se'n van produir un 7% menys, però la diferencia entre els registrats l'any passat i l'anterior és només d'un 3,9%. 

Famílies amb dos sous que no poden afrontar la pujada del lloguer

Segons el Sindicat de Llogaters, entre les persones que han patit un desnonament perquè no poden pagar el lloguer hi ha perfils molt diversos: Es troben amb famílies "amb una situació sostinguda de precarietat" que ja havien perdut el pis perquè no podien afrontar la hipoteca i ara tampoc poden assumir la nova quota. Però també tenen casos de persones grans que han d'afrontar una pujada inesperada amb una pensió molt baixa o fins i tot famílies amb dos ingressos que no poden pagar el preu que els demanen.

Segons Sabaté, a Barcelona ciutat s'estan registrant "increments insostenibles" del 30% de la quota de lloguer. "En algun cas fins i tot els han demanat el doble", explica la portaveu del sindicat, que assegura que la situació tampoc millora a l'àrea metropolitana, on també estan començant a pujar els preus.

El sindicat demana una actuació de l'administració a escala global. "Cal una política d'habitatge públic de lloguer, acabar amb els habitatges de protecció oficial de compra, regular els preus del mercat privat, sancionar els pisos buits i controlar els grans inversors que especulen amb l'habitatge", reclama Sabaté.

El Sindicat de Llogaters ha engegat la campanya 'Ens quedem', que intenta protegir els llogaters amenaçats per pujades de preu o rescissions de contracte negociant amb els propietaris dels blocs afectats. És el que s'està fent, per exemple, en el cas de 140 famílies que viuen en un edifici de Sant Joan Despí. L'empresa propietària del bloc els vol apujar el preu quan venci el contracte.

"Anem a l'abisme"

Les dades del CGPJ no inclouen una situació que, segons el sindicat, cada vegada és més freqüent. Es tracta dels llogaters a qui la propietat de l'edifici amenaça amb rescindir el contracte perquè vol vendre tot el bloc o fer negoci amb els pisos. És el cas dels veïns del carrer Roger de Flor 209 de Barcelona, una finca amb 28 habitatges i dos locals. Una de les afectades, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, té una demanda judicial per abandonar el pis. "Anem cap a l'abisme; en el nostre cas no sé si podrem fer res per aturar el procés", explica.

El bloc era d'una propietària que "coneixia els veïns de tota la vida". Va morir sense hereus directes i els nebots se'l van vendre a una empresa que tot i "tenir un capital inicial de 3.000 euros va poder comprar la finca per 6 milions". En el seu cas no és que els vulguin apujar el lloguer sinó que la propietat pretén rescindir tots els contractes que no són indefinits a mesura que vagin vencent. "Alguns veïns han decidit no lluitar, però nosaltres ens volem quedar", explica l'afectada. Explica que els llogaters que opten per resistir són famílies que tenen "la vida feta al barri": un matrimoni de jubilats que amb les dues pensions no arribarien a pagar un altre lloguer a l'Eixample Dret, una família que porta 25 anys vivint al mateix pis o una parella amb dos menors escolaritzats al barri. "Ens han truncat una projecció de vida", explica la veïna, que assegura que han trucat a la porta de diferents administracions sense resultat.

"L'Ajuntament podria fer-hi més, en casos com els nostres", diu l'afectada. Explica que sovint alguns dels grans propietaris o fons d'inversió que adquireixen immobles cometen errors en la tramitació de permisos i llicències i que l'administració podria aprofitar aquesta circumstància per aturar els seus plans. El sindicat també reclama establir una moratòria per als llogaters en el cas de compradors que adquireixen una propietat vertical amb pisos de lloguer. "Les empreses voltors s'ho pensarien dues vegades abans de comprar perquè no seria un negoci tan ràpid".

Més continguts de