Una armilla per detectar l'ictus més indetectable
La Vall d'Hebron dissenya un protocol que millora el diagnòstic d'un dels ictus més greus
BarcelonaEn un de cada tres casos d'ictus greu, els experts no poden identificar-ne la causa, per la qual cosa no es pot aplicar el tractament preventiu més adequat. I, tot i que les probabilitats de tornar a tenir un accident cerebrovascular són baixes, això genera molta incertesa en els pacients.
Ara investigadors de la unitat d'ictus i de la unitat d'arrítmies de l'Hospital de la Vall d'Hebron han dissenyat una nova tècnica que millora el diagnòstic dels ictus greus de causa desconeguda. "Tot i que el risc d'un altre ictus és difícil de quantificar, sí que sabem que amb l'edat -i tenim població cada cop més gran- el risc augmenta. I per això vam dissenyar aquest protocol per detectar arrítmies, com és la fibril·lació auricular paroxística, amb una eina que es diu Holter", explica Jorge Pagola, investigador principal de l'estudi, metge adjunt de la unitat d'ictus de la Vall Hebron i investigador del VHIR.
La fibril·lació auricular paroxística, un tipus d'arrítmia molt difícil de detectar, està al darrere de la meitat dels ictus greus de causa desconeguda. Amb els sistemes diagnòstics convencionals només es detecta la fibril·lació auricular en el 2% dels pacients amb ictus greus. Gràcies al nou protocol, una armilla Holter de tela ('textile wearable Holter') que els pacients es posen sota la roba durant 30 dies, s'ha detectat aquesta causa en fins al 20% dels pacients. Al cap de dues setmanes i al final dels trenta dies, el pacient va a l'hospital perquè els metges llegeixin la informació registrada i comprovin si presenta fibril·lació auricular paroxística. "Tot i així, també podem rebre aquesta informació directament des del Holter a través d'una apli en el telèfon mòbil", explica aquest investigador.
La fibril·lació auricular paroxística és difícil de detectar "perquè apareix i desapareix", explica Jorge Pagola. Fins ara, per detectar-la es feia servir el Holter clàssic, una mena de pegat que el pacient porta durant només 24 hores i que no s'allarga durant més dies "perquè la tolerància és baixa", diu Pagola. També hi ha eines de monitoratges més llargs, com el Holter implantable i el registrador extern. El Holter implantable és un petit dispositiu electrònic que, de manera similar a un marcapassos, s'implanta sota la pell i registra l'activitat elèctrica del cor, però exigeix cirurgia i és molt car, "i no és assumible pel sistema públic", reconeix Pagola. Pel que fa als registradors externs, requereixen d'elements adhesius enganxats a la pell que freqüentment provoquen irritació, fet que dificulta que els pacients el portin molts dies.
Com descriuen els resultats del projecte, publicat a la revista International Journal of Cardiology, gràcies a aquest nou protocol es millora de forma considerable la detecció de la fibril·lació auricular paroxística, una de les principals causes de l'ictus greu. Aquest Holter en forma d'armilla no provoca irritacions en la pell i el compliment del pacient és major, el que permet registrar un major nombre de fibril·lacions auriculars i fer una lectura més fiable de les dades. Això és especialment important en les persones que han patit un ictus per causa desconeguda ja que la recomanació és monitoritzar aquestes persones durant els trenta dies posteriors a l'ictus. "I ara és molt difícil de fer perquè no tenim eines que siguin assumibles pel sistema públic", reconeix Pagola.
Hi ha hospitals de tot l'Estat que ja han adaptat aquest protocol. La recerca s'ha fet en col·laboració amb l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid i els Hospitals Universitaris Virgen de la Macarena i Virgen del Rocío de Sevilla.
