Detectats 43 ‘menes’ sense centre a Montjuïc

BarcelonaDels centenars de menors estrangers no acompanyats ( menes ) que han arribat els últims mesos a Catalunya, no tots formen part del sistema de protecció de l’administració. Alguns “s’hi mostren refractaris i rebutgen la intervenció” dels educadors, així com l’ingrés en un centre. Entre el novembre i el febrer, a la zona de Montjuïc s’han detectat 43 menors en aquesta situació. Els joves immigrants s’han localitzat en cinc actuacions a Montjuïc dels equips de l’Ajuntament de Barcelona i la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.

Dels 43 nois, alguns s’han escapolit abans de ser traslladats a un equipament. Entre la resta, vuit ara són en centres de la DGAIA i sis en centres de justícia juvenil (una mesura que poden imposar els jutges de menors quan es comet un delicte). Aquest és el balanç del “pla pilot” de l’Ajuntament i la DGAIA per derivar els menors que viuen al carrer al circuit de protecció, segons va explicar ahir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, en una resposta parlamentària a una pregunta de Cs. El Homrani va deixar clar que, malgrat els esforços de detecció i reubicació, alguns joves es tornen a escapar “abans de poder gestionar el seu ingrés en un centre”.

La presència dels menors, que arriben a malviure en tendes de campanya en parcs de la muntanya de Montjuïc, inquieta els veïns del Poble-sec, que fins i tot van organitzar una protesta al març contra la inseguretat que assenyalava els nois com a responsables. La vinculació dels menes amb la delinqüència en aquella convocatòria va molestar a altres entitats del barri, com els Castellers del Poble-sec, que van criticar “una concentració amb connotacions racistes i alarmistes que contribueixen a l’estigmatització”. Finalment, els convocants es van manifestar però es van desvincular del racisme.

Però Montjuïc no és l’única zona de Barcelona on s’han detectat menors estrangers sense centre. En la mateixa resposta, el conseller va explicar que s’han enviat tres peticions d’intervenció a la Fiscalia de Menors per la presència de joves al carrer: al setembre en unes cases en ruïnes al camí de la Cadena, a tocar de Can Batlló; al novembre en un parc del Poble-sec, i al desembre als jardins de Sant Pau del Camp, al Raval, on els Mossos van fer una operació al gener.

En el marc del pla pilot, els últims mesos s’han fet reunions de coordinació entre els equips d’educadors de carrer de l’Ajuntament i la DGAIA. També amb el personal del centre Dar Chabab, un centre de dia de l’Eixample per a menors sense casa que consumeixen drogues. És un espai on alguns dels joves que malviuen al carrer van a dutxar-se, canviar-se de roba i menjar, segons fonts del departament d’Afers Socials, cosa que serveix per mantenir la relació amb els nois i intentar que entrin al sistema. L’objectiu de l’administració és tenir un control de l’estat dels menors per “minimitzar riscos, atendre’ls a nivell de salut, fer un diagnòstic i derivar-los al centre de protecció més adequat”.